Alep

Patrimoni de la Humanitat  · UNESCO
Antiga ciutat d'Alep
Vistes de la ciutat antiga.
Ciutat antiga d'Alep
Informació
Localització	Governació d'Alep Síria
Superfície	364 ha
Tipus	Cultural
Criteris	(iii), (iv)
ID	21
Regió *	Països àrabs
Inscripció	1986 (10a sessió)
* Segons les regions de la UNESCO.

Alep (en àrab حلب, Ḥalab) és una ciutat del nord de Síria, capital de la província o governació d'Hàlab. A finals de desembre del 2005 sobrepassa amb escreix els dos milions d'habitants.

La ciutat antiga

La ciutat antiga d'Alep va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1986. Dins de la declaració, a més del centre històric, envoltat per una muralla amb set portes, estan inclosos els barris antics del nord, nord-est i est i diversos monuments aïllats més allunyats del centre històric.

Història

Edat antiga

Vista de la part antiga d'Alep des de la ciutadella

La ciutat existeix des del neolític. Apareix per primer cop esmentada vers el 2000 aC quan era el centre d'un regne de nom Khalab o Khalap (egipci Khrb, accadi Khallaba (Khalaba, Khalman, Khalwan), conegut també pel nom regional Iamkhad o Yamkhad) que va entrar en contacte amb hitites i egipcis. A la ciutadella, que domina la ciutat antiga, han estat trobades escultures hitites. Vers el 1600 aC fou ocupada pel rei hittita Mursilis I. Vers el 1500 aC va passar a mans dels hurrites de Mitanni però va tornar als hittites vers el 1400 aC i fou capital d'un principat vassall. En els segles següents va perdre importància, ja que fou menyspreada per arameus i segurament fou destruïda i es convertí en un llogaret rural.

Va passar aleshores a Assíria però d'aquest temps i de les següents dominacions de babilonis, medes i perses no se'n sap res. Es devia engrandir sota els selèucides quan Seleuc I Nicàtor hi fundà una colònia macedònia denominada Beroea o Berea (Βέρροια, Βέροια, Βέροη, Βεροεία). El 64 aC fou incorporada a Roma amb la Província romana de Síria. Al segle II i hi va penetrar el cristianisme i després s'hi van establir molts jueus que impulsaren al comerç. Hi va estar Julià l'Apòstata. El persa Cosroes I el 540 li va exigir un tribut i els habitants no el van poder pagar; fou incendiada i ocupà la ciutat menys la ciutadella. El 611 Cosroes II de Pèrsia la va ocupar, però abans de 20 anys després va tornar a mans bizantines, que la van perdre el 638 davant els àrabs que li van restaurar l'antic nom de Khaleb (Khalab) o Chalybon. El 540. Justinià I la va restaurar i la va fortificar i fins i tot hi va construir una catedral.

També es va formar un barri (Al-Hadir) poblat d'àrabs de la tribu dels Tanukh.

Edat mitjana

Ciutadella d'Alep

Porta d'Antioquia reconstruïda al segle XI

El 637 Khalid ibn al-Walid es va presentar davant la ciutat; els habitants àrabs es van rendir i la ciutat els va seguir. Alep fou inclosa al djund d'Homs i després al de Kinnasrin. Durant el califat d'Al-Walid o poc després es va construir la primera mesquita a la ciutat.

Amb els abbàssides va pertànyer als dominis del tulúnides i després fou assetjada pels càrmates el 902 o 903. El 936 fou incorporada als dominis de l'emir ikhshídida d'Egipte Muhàmmad, que va deixar el govern al xeic de la tribu beduïna dels Banu Kilab o kilàbites. Aprofitant les disputes entre els ikhshídides i Ibn Raik, el 944 se'n va apoderar Sayf al-Dawla, governador hamdànida del Diyar Bakr i part del Diyar Mudar que el 947 en fou reconegut emir. (vegeu Hamdànides).

El 962 fou destruïda durant la breu conquesta bizantina de Nicèfor Focas i els hamdànides es van fugir a Mayyafarikin. El 1004 els hamdànides foren derrocats pel visir Lulu, i el seu fill i successor ja fou poc més que un governador fatimita. El 1015 la ciutat va caure en mans dels beduïns kilàbites personificats en Salih ibn Mirdas que fundà la dinastia mirdàsida i que la va conservar en el repartiment de territoris entre tribus del 1023, sota sobirania del califa fatimita. Els fills de Salih es van repartir els territoris i el 1064 Rashid al-Dawla Mahmud va arrabassar Alep al seu oncle amb un exèrcit mercenari de turcs pagats per Bizanci. El 1070 va fer pronunciar la khutba en nom del califa abbàssida al-Kaim i del soldà seljúcida Alp Arslan. El 1071 el soldà es va presentar a la ciutat i va rebre l'homenatge que no va passar de ser nominal.

Les lluites entre prínceps mirdàsides (1075) van provocar una expedició del soldà Màlik-Xah I que envià a son germà Tutush I; a l'exèrcit d'aquest figuraven molts kilàbites i les forces de l'ukaylida Muslim ibn Kuraysh de Mossul, que eren aliats secrets dels mirdàsides, i el setge d'Alep va fracassar. Tutush va tornar més endavant el 1079 i l'emir Abul Fadail Sabik va entregar la ciutat a l'ukaylida Muslim ibn Kuraysh de Mosul. Aquest va morir el 1085 en lluita contra Sulayman ibn Kutulmish que va voler entrar a Alep, però els alepins cridaren a Tutush. Aquest es va haver de retirar davant son germà Màlik-Xah (1086) que en va donar el govern a Kasim al-Dawla Ak-Sunkur.

A la mort de Màlik-Xah, Ak Sunkur al-Hadjib es va declarar per son germà Barkyaruk, però fou derrotat per Tutush I i morí el 1094. Tutush es va apoderar d'Alep i la va conservar fins a la seva mort el 1095 en què el va succeir el seu fill Ridwan durant el govern del qual la ciutat fou dues vegades atacada pels croats el 1100 i el 1103 i va haver de pagar tribut; Ridwan fou succeït el 1113 pel seu fill Tadj al-Dawla Alp Arslan, que fou assassinat el 1114 i substituït per son germà Sultan Shah, un infant, que va tenir com a regent a un esclau del seu pare, de nom Lulu al-Yahya, i després del seu assassinat la regència va passar a l'emir ortúkida de Mardin i Mayyafarikin, Ilghazi I ibn Ortuk. El 1123 el seu parent i governador Balak es va desfer de la nominal autoritat dels seus cosins els emirs de Mardin i Mayyafarikin, i no va tardar a deposar a Sultan Shah, però va morir el 1124 al setge de Manbidj. Els croats eren a les portes de la ciutat i estaven aliats a Sultan Shah i a Dubays ibn Sadaka, però foren tots rebutjats pel kadi local Abul Hasan Muhammad ibn al-Kashshab. Aquest kadi va assolir el govern de la regió i una vegada restablerta l'administració va cridar al govern al atabek Ak Sunkur al-Bursuki de Mosul, en mans del qual restarà Alep fins al seu assassinat el 1129, i encara que fou governada pels seus successors el sultà la va donar finalment l'atabeg Imad al-Din Zengi, que va rebutjar als croats en una sèrie de companyes.

A Zangi el va succeir el seu fill Nur-ad-Din Mahmud ibn Zengi que va restaurar la ciutat i la va engrandir construint muralles, ciutadella, la gran mesquita, canalitzacions i diverses madrasses que van restaurar l'ortodòxia sunnita enfront de l'expansió de les doctrines xiïtes; entre aquestes madrasses cal esmentar la de madrassa de Hallabiyya que abans era la catedral bizantina i la de Shuabiyya al lloc de la primera mesquita de la ciutat. El va succeir el seu fill Al-Malik al-Salih que fou atacat pels aiúbides que foren rebutjats (1175), però al cap de vuit anys (1183) va morir Ismail i l'herència va recaure en Izz al-Din Masud I ibn Mawdud de Mossul, que havia perdut els seus dominis i la va cedir als aiúbides a canvi de recuperar Mossul.

Saladí la va donar al seu fill Ghazi com a governador i anys més tard la va dominar com a soldà. A la mort de Ghazi el 1216 el seu visir Toghril va assolir la regència del seu fill. Al-Malik al-Nasir II Yusuf, elegit sultà pels emirs de Damasc, va annexar la Síria central i va entrar en conflicte amb els mamelucs d'Egipte. El 24 de gener de 1260 la ciutat fou presa per assalt pels mongols i el soldà va morir. Va passar des seguida als mamelucs però els mongols la van recuperar per tornar-la a perdre davant els mamelucs que la van conservar i la van fer cap d'una niyaba o província.

Època moderna

Vista de la ciutat antiga d'Alep.

Ocupada sense lluita pels otomans el 1516 després de la batalla de Mardj Dabik, es va convertir en cap d'una vilaya governada per un mir-i-miran. El 1520 el governador rebel de Damasc Djanbirdi no va poder ocupar la ciutat. A finals del segle XVI i fins al 1604 va estar dominada pels geníssers de Damasc, i dos anys després fou la base de la rebel·lió del kurd Djanbulat; vers el 1655 fou l'escenari de la rebel·lió d'Abaza Hasan. Després els geníssers locals es van imposar i van dominar la ciutat fins al 1766 en què la facció dels Ashraf (probablement referit als partidaris del nakib al-Ashraf d'Alep Muhammad ibn Ahmad Tahazade alias Čelebi Efendi) els va treure del poder. Čelebi Efendi va morir el 1786 i els geníssers es van revoltar el 1796 i mataren molts membres de la facció Ashraf dirigida llavors per Ibrahim Kataraghsi, antic servidor de Čelebi Efendi. Fou Ibrahim qui va dirigir un cos local contra els francesos durant la invasió d'Egipte. Va exercir dues vegades com a governador però no va poder imposar la supremacia definitiva dels Ashraf. El 1805 els geníssers van tornar al poder però el 1813 foren proscrits per Čapanoghlu Djalal al-Din Pasha. Els geníssers foren dissolts el 1826 però com a partit van sobreviure a Alep encara força anys. Del 1831 al 1839 fou ocupada pels egipcis. El 1850 els notables locals es van revoltar contra el governador otomà.

Al final de la Primera Guerra Mundial fou unida a Síria. Després del regnat de Faisal I fou un dels territoris francesos del mandat creat l'1 de desembre de 1920 i unit al de Damasc per formar el territori de Síria 28 de juny de 1922.

Època contemporània

Des dels anys setanta del segle XX la ciutat es va oposar amb força al govern dirigit per l'alauita Hafed al-Assad i el 1979 els Germans Musulmans van matar a 73 cadets alauites de l'exèrcit a l'escola d'artilleria de la ciutat. El 25 de juny de 1980 Asad va patir un atemptat i va enviar l'exèrcit per tal de reprimir els germans musulmans als seus feus d'Alep i Hamat. Els Germans Musulmans ajudats per la població es van revoltar però l'exèrcit els va massacrar en un operació que va durar fins al febrer del 1982, operació especialment sagnant a Hama però poc important a Alep. L'any 1986 la Ciutadella d'Alep va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Emirs d'Alep

Carreró del barri cristià.

Porta fortificada, fossat i barbacana.

Hamdànides

• Ali ibn Abul Haydja Abd Allah ibn Hamdan Sayf al-Dawla 944-967 (reconegut el 947)
• Abul Maali Sharif Saad al-Dawla 967-991
• Said Abul Fadail Said al-Dawla 991-1002
• Abul Hasan Ali 1002-1004
• Abul Maali Sharif II 1002-1004

Lulides

• Lulu (usurpador) 1002-1008 (regent 1002-1004)
• Mansur ibn Lulu Murtada al-Dawla 1008-1015

Mirdàsides (kilàbites)

• Salih ibn Mirdas 1015-1029 (reconegut el 1023)
• Shibl al-Dawla Nasr ibn Salih 1029-1037
• Anushtegin (governador) 1037-1042
• Muizz al-Dawla Tamal 1042-1057
• Governador fatimita 1057-1060
• Rashid al-Dawlah Mahmud 1060-1061
• Muizz al-Dawla Tamal (segona vegada) 1061-1063
• Abu Duaba Atiya 1063-1064
• Rashid al-Dawla Mahmud (segona vegada) 1064-1075
• Djalal al-Dawla Nasr 1075-1076
• Abul Fadail Sabik 1076-1079

Ukaylides

• Muslim ibn Kuraysh (ukaylida de Mosul) 1079-1085

Seljúcides

• Abu Said Tadj al-Dawla Tutush I (de Damasc 1079-95) 1085-1086
• Malik Shah I (Sultà Seljúcida 1072-1092) 1086-1087
• Kasim al-Dawla Abu Said Ak Sunkur al-Hadjib 1087-1094
• Tadj ad-Dawla Abu Said Tutush I (segona vegada) 1094-1095
• Fakhr al-Mulk Ridwan ibn Tutush 1095-1113
• Tadj ad-Dawla Alp Arslan al-Akhras 1113-1114
• Sultan Shah 1114-1123

Atabegs

• Lulu al-Yahya, atabek regent 1114-1117
• Shams al-Havas Yariktash, regent 1117
• Ilghazi ibn Ortuk, atabek regent 1117
• Hasam al-Din Timurtash ibn Ilghazi, atabek regent 1117-1118
• Sulayman I ibn Ilghazi, atabek regent 1118-1121
• Badr el Dawla Sulayman II ibn Abd al-Djabar ibn Ortuk (regent usurpador) 1121-1123
• Nur al-Dawla Balak (Usurpador a Kharpurt 1100-1124), regent usurpador i emir 1123-1124
• Hasam al-Din Timurtash ibn Ilghazi, atabek nominal (segona vegada) 1124-1125
• Abul Hasan Muhammad ibn al-Kashshab, kadi 1124-1125
• Ak Sunkur al-Bursuki ibn Abd Allah (de Mosul), atabek 1125-1127
• Masud ibn Sunkur 1127-1129

Atabeks zengites

• Imad ad-Din Zengi 1129-1146
• Nur al-Din Mahmud ibn Zengi 1146-1174
• Ismail al-Malik al-Salih ibn Mahmud 1174-1181
• Imad al-Din Zangi II al-Adil 1181-1183

Aiúbides

• Al-Zahir Ghazi Abu Mansur Ghiyath al-Din I, governador aiúbida 1183
• Al-Adil I Muhammad Sayf Abu-Bakr al-Din 1183-1186
• Al-Zahir Ghazi Abu Mansur Ghiyath al-Din I (sultà) 1186-1216
• Al-Malil al-Aziz Muhammad Ghiyath al-Din II 1216-1236
• Toghrul, regent 1216-1220
• Al-Malik al-Nasir II Yusuf Salah al-Din 1236-1260 (1249-1250 de Damasc)
• Dayfa Khatun bint al-Adil Muhammad (princesa), regent, 1236-1242
• Al-Muazzam Turan Shah 1260
• Als mongosl 1260-1261
• Als mamelucs 1261-1262
• Als mongols 1262-1263
• Als mamelucs 1263-1516
• Als otomans 1516-1919

Paixàs otomans (des de 1762)

• Abdullah Pasha al-Farari 1762
• Kusta Mustafa Bakir Pasha 1763
• Azmzade Mehmed Pasha 1764
• Sunbatzade Mehmed Pasha 1765
• Ahmed Pasha 1765-1767
• Mehmed Pasha 1767
• Kul Ahmed Pashazade Ali Pasha 1767
• Silahdar Hamza Pasha 1767-1768
• Topal Osmanzade Mehmed Pasha 1769-1770
• Aberrahman Pasha 1771
• Ibrahim Pashazade Mehmed Pasha 1774-1775
• Ali Pasha 1775
• Ahmed Izzet Pasha 1776–1780
• Kuca Abdi Pasha 1780-1781
• Osman Pasha 1781–1783
• Kekei Abdi Pasha 1784-1785
• Hadji Mustafa Pasha 1785
• Huseyn Battal Pasha 1786–1789
• Bayrakli Kucsa Mustafa Pasha 1789–1791
• Kilidje Osman Pasha 1792
• Ibrahim Aga Kara Agazi 1792
• Sulayman Fayzi Pasha 1793–1794
• Azamzade Abd Allah Pasha 1795–1798
• Sharif Mehmed Pasha 1798-1800
• Ibrahim Pasha Kattar Agisi 1800-1804
• Hamid Hamud Mehmed Pasha 1804-1805
• Alaeddin Pasha 1805–1808
• Yusuf Ziyauddin Pasha 1808–1809
• Shemli Raghib Mehmed Pasha 1811-1813
• Capanoghlu Celaleddin Mehmed Pasha 1813-1816
• Kurshid Ahmed Pasha 1816-1820
• Muzaffar Pasha 1820-1824
• Mehmed Wahid Pasha 1824–1830
• Ali Pasha 1830-1832
• Ismail Bey, governador egipci 1832-1840
• Desconegut 1840-1844
• Vedjihi Pasha 1844
• Osman Pasha 1845-1849
• Sherif Mustafa Pasha 1849-1850
• Kibrisli Mehmed Pasha 1851-1853
• Sulayman Pasha Refet 1853-1855
• Ismail Pasha 1856 (primera vegada)
• Mustafa Pasha 1857
• Mehmed Pasha 1858
• Ismail Pasha (segona vegada) 1860
• Ismet Pasha 1861-1862
• Sureyin Pasha 1863-1866
• Ahmed Çevdet Pasha (primera vegada) 1866-1868
• Reshad Pasha 1868 – 1871
• Hadji Ali Pasha 1871-1873
• Mehmed Reshid Pasha (primera vegada) 1874-1875
• Esad Muhlis Pasha 1875–1876
• Mehmed Pasha 1876-1877
• Mehmed Reshid Pasha (segona vegada) 1877–1878
• Ahmed Çevdet Pasha (segona vegada) 1878
• Desconegut 1878–1880
• Abdullah Ghâlib Pasha 1880
• Çemal Huseyn Pasha 1880-1887
• Hasan Hakki Pasha (primera vegada) 1887-1890
• Hadji Osman Nuri Pasha 1892-1894
• Hasan Pasha 1894
• Hasan Hakki Pasha (segona vegada) 1894–1895
• Zihni Pasha 1895
• Kibrisli Mehmed Kamil Pasha 1895
• Raif Pasha 1895-1900
• Emin Pasha 1900-1902
• Medjid Efendi (interí) 1902–1904
• Kiazmin Pasha 1904–1906
• Nadjim Pasha 1906-1907
• Reshid Pasha 1907-1908
• Reuf Pasha 1908
• Fahri Pasha 1909-1910
• Mazhar Bey 1910-1911
• Wafik Pasha 1912–1913
• Selal Pasha 1913-1915
• Mustafa Abdulhalik Bey 1916
• Bedri Bey 1917-1918
• incoporat al regne de Siria 1919-1920

Estat d'Alep

• Kamil Basha al-Kudsi, governador de l'estat (1 de desembre de 1920-28 de juny de 1922)
• Unió dels estats de Damasc i Alep en l'estat de Síria (28 de juny de 1922)

Personatges il·lustres

• Ibn Abi Tayyi, historiador.
• Mustafà Naima, historiador.