1547
1547 |
|
---|---|
Ans : 1544 1545 1546 1547 1548 1549 1550 Decennis : Autres calendièrs : |
Aquesta pagina concernís l'an 1547 del calendièr gregorian.
Eveniments[modificar | modificar la font]
Occitània[modificar | modificar la font]
França[modificar | modificar la font]
Euròpa[modificar | modificar la font]
Africa[modificar | modificar la font]
Etiopia[modificar | modificar la font]
Fin dei premiereis invasions oròmos còntra Etiopia après la capitada de negociacions diplomaticas entre aqueu pòble nomada qu'èra a migrar vèrs lo nòrd e lo negus Gelawdewos (1540-1559). D'efèct, lo sobeiran etiopian capitèt de desviar leis invasions vèrs la ciutat-estat musulmana de Harrar que son territòri foguèt totalament pilhat entraïnant una famina grèva.
America[modificar | modificar la font]
Civilizacion maia[modificar | modificar la font]
Perseguida e fin de l'insureccion acomençada en 1546 per unei pòbles maias còntra leis Espanhòus e seis aliats maias. Lei Cupules e lei Cocomes foguèron obligats de se retirar pauc a pauc en fàcia dei tropas espanhòlas que capitèron de reconquistar tornarmai lei vilas d'Uaymil e de Chactemal au començament de l'annada. Puei, capitèron tanben de rompre lo sètge de Salamanca de Bacalar. En març, lei centres principaus de la revòuta (Tazes, Cupul, Cochuah, Uaymil e Chactemal) èran tornarmai contrarotlats per Espanha. Lei darriereis insurgents se retirèron dins lo nòrd-èst de la peninsula de Yucatan a Chikinchel que foguèt finalament conquistat per Francisco Tamayo Pacheco.
Aquela desfacha marquèt la fin de l'independéncia dei ciutats-estats maias dau nòrd e dau litorau de Yucatan. La region foguèt integrada au sen de l'Empèri Espanhòu. En revènge, lei pichonei vilas maias dau centre de la peninsula, fòrça isoladas, demorèron independentas fins au sègle XVII. La darriera, Tayasal, foguèt solament conquistada en 1697 après un sètge malaisat.