1000F.png

Arquitectura

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Un arquitècte a l'òbra, 1893.
La catedrala de Florença, Itàlia, projècte de l'arquitècte Filippo Brunelleschi, es un exemple d'arquitectura del sègle XV.

L'arquitectura, tèrme eissit del latin architectura, mot trach del grèc αρχιτεκτων (« perrièr en cap») de αρχι (« cap-mèstre ») e τεκτων («bastidor », « fustièr») designa una disciplina qu'associa art e sciéncia de bastir de bastiments terrèstres o navals, e d'estructuras.

Es un mestièr multidisciplinari que pòt pas far sens la filosofia, la sociopsicologia, lo drech o la politica car l'arquitècte es mai que mai lo conceptor de nòstre biais de viure e impausa sas causidas als usancièrs de las seunas construccions. Aquela disciplina se tracha de la construccion d'espacis (que siá de vilas, de bastiments, d'interiors, de païsatges, de mòbles, d'espacis virtuals...). D'un autre costat, designa tanben l'estudi e la classificacion de las construccions, que lor concepcion siá estada pensada o pas. La practica d'aqueste mestièr es codificada pels òrdres d'arquitèctes. Dins la màger part dels païses industrializats, lo títol d'arquitècte es limitat sonca als membres d'aqueles òrdres.

Per extension, lo tèrme d'arquitectura es tanben utilizat per designar la concepcion o l'acte de concepcion dels sistèmas complèxes, per exemple l'arquitectura logiciala e l'arquitectura informatica. Dins aquel cas se fa referéncia a l'estructura generala del sistèma.

Qualques arquitèctes modèrnes[modificar | modificar la font]