Maria Antonieta d'Àustria

Maria Antonieta 1778, retrat d'Élisabeth Vigée-Lebrun

Maria Antonieta d'Àustria (Viena, 23 d'agost de 1755 - París, 16 d'octubre de 1793) fou reina de França, mulller de Lluís XVI de França. Pertanyent a la dinastia dels Habsburg, fou arxiduquessa d'Àustria, i princesa d'Hongria i de Bohèmia amb el doble tractament d'altesa reial i imperial.

Orígens familiars

Nascuda a Viena el dia 23 d'agost de 1755 essent filla de l'emperador Francesc I i de l'arxiduquessa Maria Teresa I d'Àustria. Maria Antonieta era néta per via paterna del duc Leopold III de Lorena i de la princesa Elisabet Carlota d'Orleans; mentre que per via materna ho era de l'emperador Carles VI i de la princesa Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel.

Núpcies i descendents

Casada, per l'arquebisbe de la Catedral de Reims, el 1770, amb qui seria quatre anys més tard Lluís XVI de França, fill de Lluís de França i de la princesa Maria Josepa de Saxònia. El casament per procurationem es va dur a terme a Àustria, mentre que el considerat com a veritable va tenir lloc el 26 de maig de 1770 a la Capella del Palau de Versalles en una celebració íntima i familiar, només permesa a personatges de l'aristocràcia.

La parella tingué quatre fills.

• SAR la princesa Maria Teresa de França, nada a Versalles el 1778 i morta al Castell de Frohsdorf el 1851. El 1799 es casà amb el duc d'Angulema.

• SAR el príncep Lluís Josep de França, nat a Versalles el 1781 i mort a Meudon el 1789.

• SM el rei Lluís XVII de França, rei titular (1793-1795), nat a Versalles el 1785 i mort a París el 1795.

• SAR la princesa Maria Sofia de França, nada a Versalles el 1786 i morta al mateix Versalles el 1787.

Personalitat

Era considerada una dona frívola, reaccionària i de gustos cars. Va exercir una forta influència política sobre el seu marit i, en conseqüència, sobre tot el país. En 1781, finalment, va tenir el seu primer fill mascle.

Regnat

Va ignorar la crisi financera per la qual travessava el país i va desautoritzar les reformes liberals de Turgot i Necker. No va tenir contemplacions amb les masses famolenques que es concentraven davant el palau de Versalles i va enviar contra elles les seves tropes. El poble sempre va pensar que la seva reina servia els interessos austríacs. Va posar el rei contra la Revolució, i va rebre el suport de Mirabeau i Barnave en la defensa de les seves idees monàrquiques.

El 13 d'agost de 1792, va ser detinguda i empresonada juntament amb Lluís XVI, els seus fills i la seva cunyada Elisabet a la Torre del Temple. Va morir executada a la guillotina el dia 16 d'octubre de 1793.