1947
1947 |
|
---|---|
Ans : 1944 1945 1946 1947 1948 1949 1950 Decennis : Cronologia mesadièra : Cronologias tematicas : Autres calendièrs : |
Aquesta pagina concernís l'an 1947 del calendièr gregorian.
Eveniments[modificar | modificar la font]
Occitània[modificar | modificar la font]
França[modificar | modificar la font]
Euròpa[modificar | modificar la font]
Polonha[modificar | modificar la font]
Eleccions trucadas organizadas ambé la preséncia dei fòrças sovieticas que permetèron ai comunistas e a seis aliats d'averar la majoritat. Puei, coma dins leis autrei país dau blòt orientau, lo regime, sostengut per lei Sovietics, eliminèt lei partits non comunistas e forcèt seis aliats de fusionar amb eu per formar un partit unic dich Partit obrier unificat polonés (POUP).
America[modificar | modificar la font]
Argentina[modificar | modificar la font]
Extension dau drech de vòte ai fremas.
Veneçuèla[modificar | modificar la font]
Extension dau drech de vòte ai fremas.
Mond[modificar | modificar la font]
- 15 d'agost - independéncia d'Índia.
- Independéncia de Birmania.
Arts[modificar | modificar la font]
Sciéncias e tecnicas[modificar | modificar la font]
Armament[modificar | modificar la font]
Intrada en servici dau premier carri de combat de premiera generacion (lo T-54 sovietic). A respèct dei carris de la Segonda Guèrra Mondiala, conjugava la velocitat d'un carri mejan e la poissança de fuòc e lo blindatge d'un carri pesuc. Aquò entraïnèt la disparicion progressiva de la division entre carris leugiers, mejans e pesucs desvolopats dempuei leis annadas 1930.
Autra consequéncia de la Segonda Guèrra Mondiala, intrada en servici dau fusiu d'assaut sovietic AK-47 que conoguèt un succès gigantesc e es totjorn fòrça utilizat au sègle XXI gràcias a sa simplicitat, sa robustesa e son còst feble.
Energia[modificar | modificar la font]
Invencion dau premier prototip de pila boton per l'inventor estatsunidenc Samuel Ruben (1900-1988). Èra basat sus d'electròdes zinc-oxid de mercuri e es a l'origina dei modèls modèrnes de pilas botons.
Informatica[modificar | modificar la font]
Invencion dau premier transistor per una còla de tres engenhaires e fisicians estatsunidencs — John Bardeen (1908-1991), Walter Brattain (1902-1987), William Shockley (1910-1989) — trabalhant per lei laboratòris Bell. Dispositiu permetent d'arrestar, d'amplificar ò de modular un corrent electric, lo transistor anava venir un compausant important en informatica e lei tres òmes recebèron lo Prèmi Nobel de Fisica per aquela descubèrta en 1956.
Au Reiaume Unit, desvolopament de la premiera memòria intèrna per l'engenhaire e fisician britanic Frederic Calland Williams (1911-1977). Aquò permetèt de crear lo premier sistèma permetent de gardar d'informacions dins un ordinator.
Economia[modificar | modificar la font]
Naissenças[modificar | modificar la font]
- 8 de genièr - David Bowie, cantaire e compositor britanic
- 18 de genièr - Takeshi Kitano, actor, cineasta, comedian, escrivan, poèta, pintor e dissenhaire de jòcs de vidèo japonés
- 29 de genièr - Linda B. Buck, biologista americana, Prèmi Nobel de Fisiologia o Medecina
- 1 de febrièr - Joan Pau Verdier, cantaire occitan
- 21 de febrièr - Robèrt Martí, romancièr, umorista e ensenhaire occitan
- 31 de març - César Gaviria Trujillo, president de Colómbia
- 25 de març - Elton John, cantaire e musician britanic
- 5 d'abril - Gloria Macapagal-Arroyo, presidenta de las Filipinas
- 18 d'abril – Moses Blah, president de Libèria
- 21 d'abril – Iggy Pop, musician e cantaire american
- 24 d'abril - Roger David Kornberg, bioquimista american, Prèmi Nobel de Quimia en 2006
- 27 d'abril - Maria del Mar Bonet, cantautora malhorquina
- 8 de mai - Howard Robert Horvitz, biologista american, Prèmi Nobel
- 5 de junh - Laurie Anderson, cantaira e musician americana
- 21 de junh - Shirin Ebadi, avocat iraniana, Prèmi Nobel de la Patz
- 20 de julhet - Carlos Santana, musician mexican
- 20 de julhet – Gerd Binnig, fisician alemand, Prèmi Nobel
- 25 de julhet - Adolfo Rodríguez Saá, president d'Argentina
- 30 de julhet - Arnold Schwarzenegger, actor american (nascut en Àustria) e governador d'estat de Califòrnia
- 10 d'agost – Ian Anderson, musician britanic (Jethro Tull)
- 24 d'agost - Paulo Coelho, escrivan e compositor brasilièr
- 3 de setembre – Kjell Magne Bondevik, primièr ministre de Norvègia
- 21 de setembre – Stephen King, escrivan american
- 1 d'octobre - Aaron Ciechanover, bioquimista israelian, Prémi Nobel de Quimia
- 26 d'octobre - Hillary Rodham Clinton, femna politica americana
- 27 de novembre - Ismail Omar Guelleh, president de Jiboti
- 30 de novembre - Sergio Badilla Castillo, poèta e escrivan chilen
- 5 de decembre - Orette Bruce Golding, primièr ministre de Jamaïca
- 8 de decembre - Thomas Cech, quimista american, Prèmi Nobel
- 13 de decembre - Luis Ángel González Macchi, president de Paraguai
- 14 de decembre - Dilma Rousseff, presidenta de Brasil
- Micheu Chapduelh, escrivan occitan
Decèsses[modificar | modificar la font]
- 16 de mai - Frederick Gowland Hopkins, bioquimista anglés, Prèmi Nobel de Fisiologia o Medecina (n.1861)
- 4 d'octobre - Max Planck, fisician alemand, Prèmi Nobel (n. 1858)
- 7 de decembre - Nicholas M. Butler, pedagòg american, Prèmi Nobel de la Patz (n.1862)
- 14 de decembre - Stanley Baldwin, primièr ministre del Reialme Unit (n.1867)
Prèmi Nobel[modificar | modificar la font]
- Prèmi Nobel de Fisica : Edward Victor Appleton
- Prèmi Nobel de Quimia : Robert Robinson
- Prèmi Nobel de Fisiologia o Medecina : Carl Ferdinand Cori, Gerty Cori, Bernardo Houssay
- Prèmi Nobel de Literatura : André Gide
- Prèmi Nobel de la Patz : Organizacion Quacre e Servici American dels Amics