09 11
De Wikipedia
Ol dé 9 de noèmber l'è 'l 313 ( 314 si l'an al è biseest ) dé de l'an del calendare gregorià; manca 53 dé a finí l'an.
Ul dí 9 de noèmber al è ul dí da pòost 313 ( 314 si l'an al è biseest ) dal an dal calendari gregurian; i manca 53 dí a finí l'an.
NUV | ||||||
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
29 | 30 | |||||
Tücc i dí |
Avenimèncc[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]
Eventi[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]
- 1282 - Papa Martino IV el scumùnica el re Piéro III de Aragona
- 1492 - Pace de Etaples 'ntra Enrico VII de Inghiltèra e Carlo VIII de Francia
- 1494 - La famìa dei Medici la vé casàda vìa per la segónda ólta de Firènse
- 1520 - Re Cristiàno II di Svésia el giüstìsia 600 nòbii
- 1541 - La regìna Caterina Howard la vé cunfinàda endèla Tór de Lóndra
- 1697 - Papa Innocenzo XII el fónda la cità de Cèrvia (RA)
- 1729 - Spàgna, Frància e 'Nghiltèra le fìrma 'l Tratàt de Siviglia
- 1799 - Cùlpo de Stat del 18 der brumaio: Napuliù Bunapàrt el ciàpa 'l potére
- 1846 - El Papa Pio IX el püblica la 'ncìclica Qui pluribus, sö le concesiù modèrsne che le ghe fà dan a la céza e a la Religiù.
- 1862 - Guèra de secesiù americàna: El generàl uniunìsta Ambrose Burnside el ciàpa 'l comàndo de la Armàda del Potomac, dòpo la rimusiù del generàl George McClellan
- 1872 - Grant incèndio de Boston del 1872
- 1887 - I Stàti Ünicc i oté i derécc sö Pearl Harbor, endèle ìzole Hawaii
- 1906 - Theodore Roosevelt el deènta 'l prìm Presidènt dei Stàti Ünicc en càrica a fà 'n viàs uficiàl föra del paés: el và a éder come che i và 'n nacc i mestér de la custrusiù del canàl de Panama.
- 1918
- En Germania vé proclamàda la Repüblica de Weimar come nöa fùrma istitusiunàl del Reich. El Kaiser Guglielmo II l'àbdica e 'l decìt de vìver 'n ezìlio en Olànda. Ensèma con lü i àbica töcc i sovrà del Reich
- Kurt Eisner El Minìster-Presidènt del Conséi Nasiunàl Provizóre, el deciàra la Baviera 'na repüblica.
- 1923 - Vér riprimìt el Putsch de la birerìa de Monaco, en tentatìf de Hitler de faà la rivulusiù ambiàt el dé prìma. Hitler el vé condfanàt a sich agn de galéra, ma per vìa de 'na ridusiù de péna el scönta apéna 9 més.
- 1932 - Baröfe 'ntra socialìsti e conservadùr en Svìsera. 12 mórcc e 60 ferìcc
- 1938 - La nòt dei cristài (en todèsch: Reichskristallnacht): pogrom cùtra i ebrèi 'n Germània
- 1942 - Segónda Guèra Mondiàl: Le trüpe anglo-americàne le sbàrca 'n Maròco e Algerìa
- 1953 - La Cambogia la oté la 'ndependènsa de la Francia
- 1963 - En Giapù, sàlta pelària 'na miniéra de carbù: mör 458 minadùr e 839 i rèsta tosegàcc per vìa del monòsido de carbònio.
- 1965
- a 'n quàrt a le sés de séra, en black-out e colpés i Stàti Ünicc nordocidentài e 'na bùna part del Canada. El guàst el ciàpa dét 30 miliù de persùne.
- Roger Allen LaPorte el se dà föch deànti al palàs de le Nasiù Ünide per protestà cùtra la Guèra del Vietnam
- 1974 - Il terurìsta de la RAF Holger Meins el mör en prizù dòpo 'n sciòpero de la fam
- 1987 - Italia: segónt dé bù per votà al referendum per vietà la prudusiù de energìa elètrica tràmite centrài nücleàr.
- 1989 - Guèra Frèda: vé sbatìt zó, tat simbolicamènte che fizicamènte, el Mür de Berlino che 'l separàa la città del 1961
- 1993 - Stari Most, el "put vècc" de la part bosnìaca de la cità de Mostar, fàt sö 'ndèl 1566, el cröda zó dòpo de divèrsi dé de bombardamènt.
- 2004 - La Mozilla Foundation la mèt fò la versione 1.0 del sò browser: el Mozilla Firefox
Chi che gh'è nasìt[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]
1934 - Brooklyn, Nöa York: Carl Sagà, astrònomo americà.
Chi che gh'è mórt[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]
Vuriif realizá vargüna apurtazziun al Calendari d'avenimeent u a le Taule anüale? Va racumàndum da cunsültá previameent ul Líbar da stiil, par cunseguí una cuerenza intra töcc i Wikipediis·c.