Sèrbia
|
República de Sèrbia
Република Србија Republika Srbija |
||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
|
||||||
| Lema nacional: "Samo Sloga Srbina Spašava" (Només la unitat salva els serbis) | ||||||
| Himne: Bože Pravde (El Déu de la justícia) |
||||||
 |
||||||
| Capital (i major ciutat) |
Belgrad 44° 48′ N, 20° 28′ E / 44.800°N,20.467°ECoord.: 44° 48′ N, 20° 28′ E / 44.800°N,20.467°E |
|||||
| Idiomes oficials | Serbi[nb 1] | |||||
| Gentilici | Serbi, sèrbia, serbis, sèrbies | |||||
| Govern | República | |||||
| President Primer ministre |
Tomislav Nikolić Ivica Dačić |
|||||
| Independència | ||||||
•de l'imperi Otomà •dissolució de Sèrbia i Montenegro |
13 de juliol de 1878 5 de juny de 2006 |
|||||
| Superfície | ||||||
| - | Total | 88,361 km2 | ||||
| - | Aigua (%) | Negligible | ||||
| Població | ||||||
| - | Est. jul. 2010 | 7.344.847 (97è)[nb 2] | ||||
| - | Cens | 9.396.411 | ||||
| - | Densitat | 106,34 /km2 (70è) | ||||
| Moneda | Dinar serbi (RSD) |
|||||
| Fus horari | CET (UTC+1) | |||||
| - | Estiu (DST) | CEST (UTC+2) | ||||
| Domini internet | .rs | |||||
| Codi telefònic | 381 | |||||
Sèrbia (en serbi: Србија, Srbija) és una país situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans. Limita al nord amb Hongria, a l'est amb Romania i Bulgària, al sud amb la República de Macedònia i Albània, i a l'oest amb Montenegro, Croàcia i Bòsnia i Hercegovina.
Durant gairebé un segle, Sèrbia va formar part de diferents confederacions d'eslaus del sud, incloent-hi el Regne dels serbis, croats i eslovens del 1918 al 1941 (reanomenat Regne de Iugoslàvia el 1929), la República Federal de Iugoslàvia del 1992 al 2003 i la Unió Estatal de Sèrbia i Montenegro del 2003 al 2006. Després que Montenegro votés per sortir de la Unió Estatal, la República de Sèrbia (en serbi: Република Србија, Republika Srbija) va proclamar, el 5 de juny del 2006, la seva independència com a successora de la Unió Estatal de Sèrbia i Montenegro.
El 17 de febrer de 2008, Kosovo va declarar la seva independència de manera unilateral, sense que el govern serbi reconegui el nou estat.
No s'ha de confondre Sèrbia amb la República Sèrbia, que és una de les dues entitats que formen Bòsnia i Hercegovina.
Contingut
Història[modifica | modifica el codi]
El Regne de Sèrbia va ser establert en el segle XI, i en el segle XIII va convertir en l'Imperi serbi. Després de 1918, Sèrbia com a fundadora, era part de Iugoslàvia en les seues diverses formes. A partir de 1992, després de la independència de Eslovènia, Croàcia, Bòsnia-Hercegovina i la República de Macedònia, de la República Socialista Federal de Iugoslàvia, i fins a febrer de 2003, Sèrbia i Montenegro van integrar la República Federal de Iugoslàvia.
Sèrbia està poblada majorment per serbis. Les minories significatives a Sèrbia inclouen albanesos, hongaresos, italians, croats, eslovacs, búlgars i romanesos.
Els serbis van entrar en el seu actual territori a principis del segle VII dC, instal·lant-se en sis formacions tribals distintes Rascia/Raška, Bòsnia, Neretva/Pagania, Zachumlie/Zahumlje, Trebounia/Travunija i Zeta.
El primer estat serbi va sorgir davall Caslav Klonimirovic a mitjan segle X en Rascia. La primera meitat del segle XI va veure alçar-se a la família Vojislavljevic en Zeta.
Finalment, a mitjan segle XII va veure una vegada més l'ascensió de Rascia amb la dinastia Nemanjic. Els Nemanjic van conduir Sèrbia a una edat d'or que va produir un estat poderós amb apogeu durant el govern del Tsar Stefan Dusan a mitjan segle XIV, abans van sucumbir a l'Imperi Otomà (amb Zeta, l'últim baluard, que finalment va caure el 1499). En ascendir l'arxiduc Carles al tron imperial va haver de fer front als atacs dels turcs entre 1716-1718 i conquerí part de terres turques a Valàquia i Sèrbia,[1] les quals perdé en la guerra de 1737-1739.[2]
Sèrbia va guanyar la seua autonomia a l'Imperi Otomà en dos alçaments, el 1804 i en 1815, encara que les tropes turques seguiren en la guarnició militar de la capital, Belgrad fins a 1867. Sèrbia era un principat entre 1817 i 1882, i un regne entre 1882 i 1918, temps durant el qual la política interna va girar, en gran part, al voltant de la rivalitat dinàstica de les famílies Obrenovic i Karadordevic.
L'assassinat al capital bosniana, Sarajevo (el 28 de juny de 1914), de l'Arxiduc Franz Ferdinand, hereu del tron dels Habsburg, per Gavrilo Princip, un jove serbi-bosnià, va motivar un ultimàtum de Viena demandant Sèrbia li permetera una investigació austrohongaresa del complot sobre el sòl serbi. A pesar de l'acceptació de Sèrbia (el 25 de juliol) de quasi totes les demandes, l'Imperi austrohongarès li va declarar la guerra el 28 de juliol. La mobilització de l'Imperi rus en suport de Sèrbia, per la seua banda, va provocar un ultimàtum alemany demandant la retirada de les seues forces, i la declaració de guerra entre les grans potències durant la primera setmana d'agost.
Després de la Primera Guerra Mundial, Sèrbia va unir el Regne dels serbis, croats i eslovens, i va canviar el nom a Regne de Iugoslàvia el 1929. Després de la Segona Guerra Mundial, Sèrbia era part de la República Socialista Federal de Iugoslàvia. Des de 1992 Sèrbia formava part de la República Federal de Iugoslàvia junt amb Montenegro i del 2003 al 2006, membre d'una unió amb Montenegro. El 3 de juny del 2006, el parlament de Montenegro va declarar la independència després d'un referèndum celebrat el 21 de maig del mateix any. El 5 de juny l'Assemblea Nacional de Sèrbia, va declarar a la república com a successora de la Unió Estatal de Sèrbia i Montenegro.
Política[modifica | modifica el codi]
El president de Sèrbia és Borís Tadic, triat amb el 53% dels vots en la segona ronda de l'elecció presidencial sèrbia de 2004.
L'actual Primer Ministre del Govern de Sèrbia, des del març de 2004, és l'antic president iugoslau, Vojislav Kostunica, que va substituir Slobodan Milošević com el president iugoslau en octubre de 2000.
El 17 d'agost l'Assemblea Nacional de Sèrbia va adoptar Bože Pravde (Déu de justícia) com himne. També, l'escut reial d'Obrenovic és el nou escut d'armes, que substitueix a l'Escut d'Armes de Sèrbia adoptat després de la Segona Guerra Mundial. Va ser inicialment usat en el segle XIX.
El 4 de febrer de 2003 el parlament de la República Federal de Iugoslàvia va estar d'acord amb una forma més feble de cooperació entre Sèrbia i Montenegro dins d'una república anomenada Sèrbia i Montenegro.
Després de la caiguda de Slobodan Milošević, el 5 d'octubre de 2000, el país va ser governat per l'Oposició Democràtica de Sèrbia. Quan Milošević va ser detingut, el Partit Democràtic de Sèrbia (DSS) va abandonar el govern de coalició. No obstant això, en 2004 el DSS va acumular prou suport per a formar el nou Govern de Sèrbia, junt amb el G17 Plus, el SPO-NS, i el suport del Partit Socialista de Sèrbia. El Primer Ministre de Sèrbia és Vojislav Kostunica, líder del Partit Demòcrata de Sèrbia.
L'actual President de Sèrbia és Borís Tadic, líder del Partit Democràtic (DS). Ell va ser triat amb el 53% dels vots en la segona ronda d'eleccions presidencials sèrbies de 2004, el 27 de juny de 2004, després de diverses eleccions fracassades des de 2002.
L'actual Primer Ministre del Govern de Sèrbia, des del març de 2004, és l'antic president iugoslau, Vojislav Kostunica, que va substituir Slobodan Milosevic com a president iugoslau en octubre de 2000.
Les lleis sobre la unió estatal són aprovades pel Parlament de Sèrbia i Montenegro, mentre que tots els comptes i les lleis sobre Sèrbia són aprovades en l'Assemblea Nacional de Sèrbia.
Divisió administrativa[modifica | modifica el codi]
Sèrbia està formada per 180 municipis, més la regió autònoma de Voivodina, amb 54 municipis. Fins al 17 de febrer de 2008, Kosovo i Metoija, amb trenta municipis, fou també una regió autònoma de Sèrbia, encara que administrada per les Nacions Unides. Posteriorment accedí a la independència. Sèrbia està dividida administrativament en 29 districtes (Округ/Okrug en serbi) i la Ciutat de Belgrad. Dels 30 districtes (inclosa la Ciutat de Belgrad), 7 estan ubicats a la Voivodina i 18 a la Sèrbia central.
La part de Sèrbia que no és ni Kosovo ni Voivodina és anomenada Sèrbia central. La Sèrbia central no és una divisió administrativa i, per tant, no té cap govern regional.
Districtes per província[modifica | modifica el codi]
- Sèrbia central
| Districte | Província | Superfície (km²) |
Població (2002) |
Capital |
|---|---|---|---|---|
| Bor | Sèrbia central | 3.507 | 146.551 | Bor |
| Braničevo | Sèrbia central | 3.865 | 200.503 | Požarevac |
| Jablanica | Sèrbia central | 2.769 | 240.923 | Leskovac |
| Kolubara | Sèrbia central | 2.474 | 192.204 | Valjevo |
| Mačva | Sèrbia central | 3.268 | 329.625 | Šabac |
| Moravica | Sèrbia central | 3.016 | 224.772 | Čačak |
| Nišava | Sèrbia central | 2.729 | 381.757 | Niš |
| Pčinja | Sèrbia central | 3.520 | 227.690 | Vranje |
| Pirot | Sèrbia central | 2.761 | 105.654 | Pirot |
| Podunavlje | Sèrbia central | 1.248 | 210.290 | Smederevo |
| Pomoravlje | Sèrbia central | 2.641 | 227.435 | Jagodina |
| Raška | Sèrbia central | 3.918 | 291.230 | Kraljevo |
| Rasina | Sèrbia central | 2.668 | 259.441 | Kruševac |
| Šumadija | Sèrbia central | 2.387 | 298.778 | Kragujevac |
| Toplica | Sèrbia central | 2.231 | 102.075 | Prokuplje |
| Zaječar | Sèrbia central | 3.623 | 137.561 | Zaječar |
| Zlatibor | Sèrbia central | 6.140 | 313.396 | Užice |
| Ciutat de Belgrad | Sèrbia central | 3.222 | 1.576.124 | Belgrad |
- Voivodina
| Districte | Província | Superfície (km²) |
Població (2002) |
Capital |
|---|---|---|---|---|
| Bačka del Nord | Voivodina | 1.784 | 200.140 | Subotica |
| Bačka de l'Oest | Voivodina | 2.420 | 214.011 | Sombor |
| Bačka del Sud | Voivodina | 4.016 | 593.666 | Novi Sad |
| Banat Central | Voivodina | 3.256 | 208.456 | Zrenjanin |
| Banat del Nord | Voivodina | 2.329 | 165.881 | Kikinda |
| Banat del Sud | Voivodina | 4.245 | 313.937 | Pančevo |
| Sirmia | Voivodina | 3.486 | 335.901 | Sremska Mitrovica |
Geografia[modifica | modifica el codi]
Sèrbia està ubicada en els Balcans, una regió històrica i geogràfica d'Europa del sud-est. Comparteix fronteres amb Kosovo, Montenegro, Bòsnia-Hercegovina, Bulgària, Croàcia, Hongria, l'Antiga República Iugoslava de Macedònia, i Romania. No té sortida al mar, això no obstant, el riu Danubi proporciona navegació a l'interior d'Europa i al Mar Negre.
El terreny de Sèrbia s'estén per riques i fèrtils planes de la regió nord de Voivodina, zones de pedra calcària i conques en l'est, i en el sud-est antigues muntanyes i tossals. El riu Danubi domina el nord. Un afluent, el riu de Moraviana flueix per les regions més muntanyoses del sud.
El clima serbi varia entre un clima continental boreal amb hiverns freds i estius calents i humits, amb precipitacions ben distribuïdes, i un clima més Adriàtic en el sud, amb estius calents i secs, i tardors i hiverns relativament freds amb fortes nevades a l'interior.
Economia[modifica | modifica el codi]
Demografia[modifica | modifica el codi]
Sèrbia està poblada majoritàriament per serbis. Les minories significatives a Sèrbia inclouen albanesos, hongaresos, italians, croats, eslovacs, búlgars i romanesos.
Transport[modifica | modifica el codi]
Sèrbia, i en particular la vall de Moraviana és sovint descrit com "l'encreuament entre l'Est i l'Oest", que és un de motius primaris de la seua història turbulenta. La vall és, de molt, el camí més fàcil de pas per terra entre Europa continental i Grècia i Àsia Menor perquè no és una regió muntanyosa.
Les rutes europees E65, E70, E75 i E80, així com E662, E761, E762, E763, E771 i E851 passen pel país. La E70 occidental de Belgrad i la major part de la E75 són modernes carreteres o almenys semicarreteres.
El riu Danubi, la connexió d'Europa central amb el Mar Negre, flueix a través de Sèrbia.
Hi ha tres aeroports internacionals a Sèrbia, a Belgrad, Prishtina i l'acabat de rehabilitar en Niš.
El transportador aeri nacional és Jat Airways i el sistema de ferrocarril és operat per Beovoz a Belgrad i ZTP a nivell nacional.
Vegeu també[modifica | modifica el codi]
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ Kohn, George C. Dictionary of Wars (en anglès). Infobase Publishing, 2006, p. 49. ISBN 1438129165.
- ↑ Kohn, George C. Dictionary of Wars (en anglès). Infobase Publishing, 2006, p. 469-470. ISBN 1438129165.
Bibliografia[modifica | modifica el codi]
- Michael Boro Petrovich, The History of Modern Serbia 1804-1918, 2 vols. I-II, Harcourt Brace Jovanovich, New York 1976.
- Stevan K. Pavlowitch, (2002). Serbia: the History behind the Name, London: C. Hurst & Co. Publishers. ISBN 978-1-85065-476-6.
- Dušan T. Bataković, Histoire du peuple serbe, (sous la direction de) D. T. Bataković, L'Age d'Homme, Lausanne 2005.
- Dušan T. Bataković, The Kosovo Chronicles, Plato Books, Belgrade 1992.
- The Serbs and Their National Interest, N. Von Ragenfeld-Feldman & D. T. Bataković (eds.), SUC, San Francisco & Belgrade 1997
- Kosovo and Metohija. Living in the Enclave, D. T. Bataković (ed.), Institute for Balkan Studies, SASA, Belgrade 2007. ISBN 978-86-7179-064-2
- Dušan T. Bataković, Kosovo. Un conflit sans fin ?, Lausanne, L'Age d'Homme 2008.
- Dušan T. Bataković, Serbia's Kosovo Drama. A Historical Perspective, Čigoja Štampa, Belgrade 2012.
Enllaços externs[modifica | modifica el codi]
- Govern de la República de Sèrbia (serbi) (anglès) (italià)
- Invertir Obrenovac Sèrbia (serbi) (anglès) (italià)
|
||||||||||||||
|
|||||||||||
|
||||||
