Pulònia

De Wikipedia
Va a: navegá, truvá
Rzeczpospolita Polska - Republega Polonesa
Bandera Polska Scüüt Polska
(Bandera) (Scüüt)
Lema nazziunaal:
Lucalizazziun Polska
Lenguv ufizial
Capitala Varsavia
Citaa püssee granda
Goveren Republega parlamentara
Andrzej Duda [1]
Süperfis
 - Tutala
 - Aqua(%)

312.679 km² (70°)
2,6 %
Abitant
 - Stimazziun 2014
 - Cens
 - Densitaa

38.483.957 (34°)

ab./km² (123)
Muneda Złoty ()
Füs urari
 - Estaa (DST)
(UTC{{{variacio_utc}}})
(UTC)
Republega
Inu naziunal Mazurek Dąbrowskiego
Dumini internet .pl
Còdas telefònich +48
Gentilizzi polonès


Lombard Occidental Quel articul chì l'è scrivüü in Lumbard ucidental urtugrafia ünificada.



La Polònia o Republega de Polònia (in polacch: Polska o Rzeczpospolita Polska) l'è ona republega che la se tröva in de l'Europa centrala.

La capital de la Republega Polonesa l'è Varsavia (Warszawa) del 1596. La popolazion l'è de circa 38.484.000[2] de persònn.

A l'è tacada a la Slovachia, a la Republega Ceca, a l'Ucraina, a la Germania, a la Russia Bianca, la Litüania e a la Federazion Rüssa (exclave de Kaliningrad).

Del mâgg del 2004 a l'è on member de l'Union Europea.

Storia[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]

L'unificaziuna[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]

In dela Pulonia viveven da temp populaziun slave, ma se unissen dumà lung el secul quell de 10. [3]

El regn Pulach e Lituan[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]

A metà del secol quell de 13, la Pulonia la diventa on vassal de ona impurtanta fameja lituana. Questa fameja la fa sò on putent regn, e per la Pulonia l'è on period de grand splindor. [3]

La spartiziuna[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]

Ma, in del secol quell de 15, la fameja la finìss. La Pulonia la cad in man di putenz straniere, el so apparat social el vegn dominàa da la nobiltà, e vegneg perdüü tant teritori. [3]

In del secol quell de 18, la Pulonia la scompar dai cart e i so teritori diventer part di Aüstria, Prussia e Rüssia. [3]

El növ stat[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]

In del ann 1815 el Cungress de Viena desìd de fa ona Polonia sota 'l controll del Imper de la Rüssia. [3]

A la fìn de la prima guera mondiala la Pulònia la rinass me Stat indipendent sota la guida del General Jozef Pilsudzki, che fa on regime dittatorial. [3]

Comunque, in Pulonia, già dal ann 1830, i gh'eren moti rivoluzionari.

L'invasiuna todesca[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]

Exquisite-kfind.png Per savènn püssee, varda l'artìcul Invasiuna todesca de la Pulònia.
Bandiera todesca in Pulònia

El 1 de setember del 1939 la Germania nazista entra in Pulònia. [4] L'è l'inizi dela segunda guera mundiala. La Francia e l'Inghiltera dichiaren guera ala Germania per difendé la Pulonia. [5]

In cinc dì i suldat pulach i eren già ritirà in so la Vistola. [5]

El sedes de setember Varsavia l'era giamò circunsada dai todesc. [5]

L'intervent del Stalin[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]

El dì dessett, l'Armada Russa entra in Pulònia. L'intervent l'era giamò decidüü cunt el Hitler. El govern polones da urdìn de combàtt i todesc e scapà dai sovietigh. [5]

Dop quaj tenp el guvern 'l capìss che la guera l'è perdüda e mett me priorità de mandà föra da paes püssee soldat pusibil per fai combàtt cunt i alleati. [5]

El 25 settember i todesch fan el atacc final a Varsavia, e in dü dì se renden.[5]

Molotov e Ribbentrop

El prim de ütuber la marina polonesa la se rende. Quaj di prima el Molotov e el Ribbentrop cambien i territori assegnàa. [5]

A la fin de la guera la Pulònia ghà perdüü 6 miliun de persùn, 2,5 i eren ebree. [6]

El comunism[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]

El comunism l'era present in Pulonia prima dela fin de la guera. E han fa anca on massacher. [6]

Exquisite-kfind.png Per savènn püssee, varda l'artìcul Massacher de Katyń.

Despö la guera, la Pulònia va sota l'influenza dela Uniona Sovietiga del Stalin. [6]

La Cunferenza di Jalta appröva on prugett che divìd l'Europa in zon di influenza, la Polonia la va sota l'ÜRSS. [6]

I pulitegh del Hitler e i migrazion hann garantì a la Pulònia on paès quai tücc catolegh, i gh'eren minga minutanz etnegh. [6]

El Manifest

On guvern controlàa dai sovietegh fa stanpà on "Manifest" che el rispetta i idee sovietegh, minga quele di polonès. [6]

Per esempi, la venia scancelada la proprietà privada, veniven fa de tücc i indüstri e i spazzi. [6]

Lung i ann 1950 el uccident se renda cunt che el guvern comunista l'era ona dittadüra, vist anca che i sovietegh, inves de culaborà cunt i polach, vör la püüsee tutala ubidienza e la vegn föra ona guera. [6]

El KGB tira in pè ona campagna de repressiuna.

In del ann 1947 el Partito Comunista vins i consiltazziun, anca se i eren minga tropp liber. [6]

La Repüblega Populara[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]

Sota la guida del Stalin, la Pulònia istituìss ona naziuna stalinista. [6]

I pulach, quaj tücc mult catolegh, hinn minga tropp felìs di atacch a la Gesa, ch'hinn quaj sistemategh.
In del ann 1950 el guvern prend tücc i beni de la Gesa, trann i Gess e i cimiteri.

Cun la costituziona del 1952 la nass offizialment la Polska Rzeczpospolita Ludowa, in lumbard Repüblega Populara Polonesa.
El suvran l'era el Popul, ma in pratega guvernava dumà el Partit, minga democraticamen. [6]

Quand el nass el Patt de Varsavia , l'esercit polach l'era el segund püüsee fort. [6]

Guverna el Gomulka[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]

Quand el mör el Stalin, scumincia la Destalinizzaziuna, che la vör eliminà i trasc del Stalin.

In del stess an el president polach, el Bolesław Bierut, mör in Rüssia.
El popul fa di manifestaziun cunter el govern, e mören 53 persun in dü dì. [6]

Vegn elegiüü me növ president el Gomulka. El növ president l'era cunter el Stalin, che l'avea fàa menà via. [7]

I so riform vuleven tirà in pè on "Socialism naziunal". I van minga tropp ben e, in del ann 1970, dop di rivolt a Danzica, el se dimett [7]

La fin del comunism[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]

On manifest de Solidarność

In del ann 1980 el govern, vist di rivolt, mett il drecc di sciuperà. [3]

El Sindacàa di uperai del Port di Danzica, el Solidarność, el nass in del ann 1980 dop di protest, e vegn metüü föra legg dal Regim. [8]

El general Jaruzelski, el cap di comunista, fa menà via el Lech Wałęsa, che l'era a cap del sindacà. El regim mett anca la Legg marziala [9]

Ma, cunt el jüt de la Gesa catolega, cuntinua a uperà clandestinament. [8]

In del ann 1988 el Rakowski vegn nominàa növ premier. El so govern fa di rifurm che aumenten i libertà, e scancelen tant idee del comunism. La scumincia la transiziuna tra 'l comunism e 'l capitalism. [10]

El Popul l'era minga tropp interesàa, ma el Sindacàt e el partìt vören fa ona "taüla rutunda" per vedè el füdur del paès. [10]

Anca se i püüsee radicai di tücc e dü i grupp vuleen minga el incunter, el se fa e venien urganizàa di consultazziun liber. Quej consultazziun hinn vinciüü palesement dal Sindacàa. [10]

Exquisite-kfind.png Per savènn püssee, varda i artìcul Dottrina Sinatra e Fin del comunism in ÜRSS.

Anca se el pudèr di comunist l'era minga finì, l'era drè a sgretolass, grazie anca a la növa idea del Gorbaciov, che la cunsentiva ai paes amis del ÜRSS de abolì liberament el comunism.

Incö[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]

La Pulònia firma i tratàtt europei

El passagg a la democrazia l'è stà assee calm e tranquili.

El president comunista fa minga problemi al guvern, e quand el Walesa vör consultaziun presidenziali prima del termin, el se dimett senza fa prublemi. [10]

I consultaziun venien vinciüü dal Lech Walesa, che 'l diventa president de la Pulònia dal 1991 al 1995, anca se dop el so partit el perd tanti voti. [8]

Incö l'economia pulaca l'è assee granda, e i so cittadin viven ben, sora tütt per vess stà in on paes comunista. [11]

Dal 2004 la Pulonia l'è in del Union Europea

Cultura[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]

Tradizziun[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]

In Pulònia, prima de entrà in ona cà, besogna cavàss i scarp. Quaj semper el padrùn i ghà di sciavatt per i ospiti. [12]

La Pulònia l'è on paes mult catolegh, e i fest me el Natal e la Pasqua hinn impurtanti. [13]

Inn polach[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]

Exquisite-kfind.png Per savènn püssee, varda l'artìcul Mazurek Dabrowskiego.

El inn de la Pulònia l'è ona canzuna fada in Itàlia in unùr de on general per chiedegh de turnà a ca, in dela Pulònia dividüda.

Quest inn el cita l'Itàlia e quel talean cita la Pulonia, l'è on cas unic al mund. [14]

Bandiera Polaca[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]

Flag of Poland.jpg

La bandiera de la Pulonia l'è assee semplice, dü striss uguai, vüna rosa l'altra bianca. [15]

La nass a fin ann 1700 e durant el regim di Zar l'era illegal. [15]

Lung el comunism, per druvà la bandiera i vureven i permess, e l'era quaj semper usada me segn de protesta. [15]

Economia[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]

La moneda ofiziala a l'è el zloty.

Da quand l'è finìi el comunism, el PIL e i cundizziun de vida di cittadin hinn aumentàa de brüt. [11]

Organizazion politiga[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]

La Polònia (nòmm offizial: Rzeczpospolita Polska) a l'è una republega.
El president a l'è el Andrzej Duda (del 2015).[1]
El Prim Minister a l'è el Ewa Kopacz (del 2014).

Nòmm de la Polònia in di lingov di minoranz lengoistegh del paes[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]

  • Todesch (Deutsch): Polen, Republik Polen
  • Ucraines (Ukrajinska): Pol'šča, Respublika Pol'šča (Польща, Республіка Польща)
  • Lituan (Lietuvių): Lenkija, Lenkijos Republika
  • Bieloruss (Belaruskaja): Polšča, Respublika Polšča (Полшча, Рэспубліка Полшча)
  • Casciub (Kaszëbski): Pòlskô, Pòlskô Repùblika

Parlament[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]

El parlament el se ciama Zgromadzenie Narodowe, en lumbard Assemblea nasiunala. L'è dividüü in del Senat e in dela Camera dei deputat (Sejm). I president dei dü rami dela Zgromadzenie Narodowe se ciàmen maresciài. Lung el comunism gh'era dumà el Sejm.

Cità in Polònia[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]

Riferiment[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]

  1. 1,0 1,1 http://www.askanews.it/nuova-europa/polonia-il-conservatore-andrzej-duda-ha-giurato-da-presidente_711578302.htm
  2. Główny Urząd Statystyczny. Baza Demografia. Ludność Polski. Stan na 30.06.2014. [1].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 (IT) http://www.treccani.it/enciclopedia/storia-della-polonia_(Enciclopedia-dei-ragazzi)/
  4. http://anpi-lissone.over-blog.com/article-34887474.html
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 http://secondoconflitto.altervista.org/campagna_polonia.html
  6. 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 6,10 6,11 6,12 (IT)http://digilander.libero.it/kbogucki/La%20Polonia%20del%20dopoguerra.htm
  7. 7,0 7,1 http://www.treccani.it/enciclopedia/wladislaw-gomulka/
  8. 8,0 8,1 8,2 www​.treccani.it/enciclopedia/solidarnosc
  9. http://www.pbmstoria.it/dizionari/storia_mod/s/s125.htm
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 http://storicamente.org/polonia_1989
  11. 11,0 11,1 http://www.limesonline.com/come-la-polonia-e-diventata-ricca/57070
  12. (IT) http://www.italia-polonia.eu/it/tradizioni/186-gesti-e-usanze-in-polonia.html
  13. http://www.polonia-turismo.it/curiosita.html
  14. (IT) https://quipoloniaeitalia.wordpress.com/2012/10/22/gli-inni-nazionali-italiano-e-polacco/
  15. 15,0 15,1 15,2 (IT) http://www.staypoland.com/simboli_nazionali.html

Ligamm de föra[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]

Commons-logo.svg
Wikimedia Commons
al gh'a dent roba culegada a:


 
I stat de l'Europa
LocationEurope.png
Albania | Andora | Armenia2 | Austria | Azerbaigian1 | Belgi | Bielurüssia | Bosnia e Erzegovina | Bülgaria | Cechia | Cipru2 | Cità del Vatican | Cruazia | Danimarca | Estonia | Finlandia | Frància | Georgja1 | Germania | Grecia | Irlanda | Islànda | Itàlia | Kazakhstan1 | Letònia | Liechtenstein | Lituània | Lüssemburg | Macedonia | Malta | Muldavia | Monaco | Muntenegru | Nurvegja | Paes Bass | Pulònia | Portugàl | Reegn ünii | Rumanìa | Rüssia1 | San Marin | Serbia | Sluvachia | Sluvenia | Spagna | Svezzia | Svízzera | Türchìa1 | Ucraina | Ungarìa |
1. Statt parzialmeent a l'Asia. 2. Statt geugràficameent a l'Asia, però suveent cunsideraa cuma part d'Europa per resunn stòrich e cülturaj.