Desmond Tutu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Desmond Mpilo Tutu
Archbishop-Tutu-medium.jpg
Desmond Mpilo Tutu el 2004.
Naixement Desmond Mpilo Tutu
7 d'octubre de 1931 (1931-10-07) (84 anys)
Klerksdorp, Unió Sud-africana
Nacionalitat Sud-àfrica Sud-àfrica
Ocupació Q3409375, activista i escriptor de no-ficció
Premi Nobel
Premi Nobel de la Pau
(1984)

Desmond Mpilo Tutu (Klerksdorp, Transvaal, Unió Sud-africana, 7 d'octubre de 1931) és un pacifista sud-africà que esdevingué famós durant els anys 80 a causa de la seva oposició a l'Apartheid. Va ser el primer arquebisbe negre anglicà de Ciutat del Cap a Sud-àfrica.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascut el 7 d'octubre de 1931 a la població sud-africana de Klerksdorp va emigrar amb la seva família als 12 anys a Johannesburg. Tot i que volia ser metge, va orientar la seva educació a l'ensenyament a causa que la seva família no podia pagar-li els estudis. Va llicenciar-se el 1953 a la Universitat Bantu de Pretòria, sent posteriorment mestre de secundària a l'Institut Bantú de Johannesburg, on hi va estar fins al 1957. Aquell any dimití del seu càrrec, denunciant la precarietat de l'ensenyament dels negres. Va continuar els seus estudis de teologia, i el 1960 fou ordenat sacerdot anglicà.

Entre 1962 i 1966 viatjà a Londres on rebé un màsters en teologia, retornant posteriorment al seu país. A partir d'aquell moment realitzà conferències denunciant la precarietat de la situació dels negres al seu propi país, denunciant que la situació de cordialitat entre blancs i negres podia esclatar en qualsevol moment. El 1972 fou designat vicedirector del fons teològic d'educació del Consell Mundial d'Esglésies, i al seu retorn a Sud-àfrica el 1975 fou ordenat bisbe de l'església anglicana, el primer negre a ser-ho ordenat.

Obra política[modifica | modifica el codi]

El president Mas lliura el Premi Internacional Catalunya a l'arquebisbe sud-africà Desmond Tutu

El 1976 es realitzaren les protestes de Soweto per l'obligació de l'ús de l'Afrikaans com a llengua d'instrucció en escoles negres, convertint-se en una revolta massiva contra l'apartheid, revolta en la qual Tutu hi prengué part i va donar suport al boicot econòmic al seu propi país.

Bisbe de Lesotho entre 1976 i 1978, fou nomenat aquest últim any secretari general del Consell sud-africà d'Esglésies, continuant així la seva lluita contra l'apartheid amb l'acord de gairebé totes les esglésies. Tutu va advocar constantment per la reconciliació entre tots els partits implicats en l'apartheid, denuncià constantment el govern blanc per la seva política racista però també condemnà grups "anti-apartheid" que propiciaven actuacions violentes i terroristes com el Congrés Nacional Africà i diversos grups comunistes.

El 16 d'octubre de 1984 li fou concedit el Premi Nobel de la Pau per la seva constant lluita contra l'apartheid.

El 7 de setembre de 1986 fou ordenat arquebisbe de l'església anglicana, sent novament el primer negre a aconseguir-ho, ocupant el càrrec d'arquebisbe de Ciutat del Cap entre aquell any i el 1996. Amb la fi de l'apartheid Tutu fou nomenat director de la Comissió de la Veritat i la Reconciliació creada pel president sud-africà Nelson Mandela.

Actualment forma part de les 18 personalitats mundials que donen suport a l'Aliança de Civilitzacions.

El 8 de maig de 2014 la Generalitat de Catalunya li concedí el Premi Internacional Catalunya per «la seva vigorosa i constant lluita per la justícia social i la millora de les condicions dels oprimits, des d'una integritat, un coratge i una capacitat excepcionals».[1][2] El novembre de 2014 va signar el manifest «Deixin votar els catalans», juntament amb altres personalitats internacionals.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Desmond Tutu, guardonat amb el Premi Internacional Catalunya 2014». 324.cat, 8 de maig 2014. [Consulta: 8 maig 2014].
  2. Rodríguez Carrera, Marta. «Desmond Tutu, Premi Internacional Catalunya». Ara, 9/5/2014 [Consulta: 13 maig 2014].
  3. «Desmond Tutu i Pérez Esquivel encapçalen una petició internacional perquè es deixi votar els catalans». Ara, 1 novembre 2014 [Consulta: 1 novembre 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]