Belgica

Koninkrijk België (nl)
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Royaume de Belgique (fr) Königreich Belgien (de) Reialme de Belgica (oc)
Capitala e mai granda ciutat	Brussèlas
Forma de l’Estat  - Rei  - Primièr ministre	Monarquia constitucionala parlamentària Felip de Belgica Charles Michel
Superfícia  - Totala  - Aiga (%)	Classat 140en 30 528 km² 6 2 % %
Populacion  - Totala (2012)  - Densitat	Classat 74en 11 116 243 ab. 364 ab./km²
Independéncia Revolucion Bèlga	dels Païses Basses en 1830
Gentilici	bèlga (masculin e feminin)
Moneda  - nom occitan  - nom officiau anglés	EUR ‎‎ Èuro Euro
Fus orari	UTC +1 (estiu +2)
Imne nacional	La Brabançonne
Domeni internet	.be
Indicatiu telefonic	+32
Còde del país (ISO 3166)	BE
Organizacions internacionalas
ONU : 27 de decembre de 1945 OTAN : 4 d'abril de 1949 UE : 25 de març de 1957

Belgica o oficialament lo Reialme de Belgica (var. Reiaume de Belgica) (en neerlandés Koninkrijk België; en francés Royaume de Belgique, en alemand Königreich Belgien, en valon Royåme di Beldjike) es un país del nòrd-oèst d'Euròpa que confronta los Païses Basses al nòrd, Alemanha a l'èst, Luxemborg al sud e França al sud. Es bordat per la Mar del Nòrd a l'oèst.

Sa capitala es Brussèlas.

Lo gentilici es bèlga.

Istòria

De veire: Istòria de Belgica.

L'istòria de Belgica se pòt distinguir de la dels Païses Basses dempuèi lo sègle XVI. La Guèrra dels Ochanta Ans (1568-1648) provoquèt la division de las Dètz-e-sèt Províncias en las Províncias Unidas al nòrd e los Païses Basses del Sud al sud. Las províncias del sud foguèron governadas successivament pels Habsborgs espanhòls e austriacs.

De la fin de l'Edat Mejana al sègle XVII (?), lo territòri bèlga es estat un centre cultural e comercial prospèr. La gaireben-totalitat del sieu territòri foguèt agropada en una meteissa entitat politica pels Ducs de Borgonha al sègle XV, abans de passar a las mans de divèrsas poténcias europèas — Espanha, Àustria, França e los Païses Basses — e mai tard d'accedir a la siá independéncia en 1830.

L'istòria recenta de Belgica es estada marcada per l'industrializacion rapida, la colonizacion de Còngo, per las doas guèrras mondialas, e per l'aparicion de conflictes politics entre las doas principalas comunitats lingüisticas del país.

Politica

Belgica es una monarquia federala constitucionala e parlamentària, qu'après la Segonda Guèrra Mondiala evolucionèt d'un estat unitari a una federacion. Lo Parlament bicameral es format d'un Senat e d'una Cambra de Representants. La primièra es una barreja de politics màgers elegits dirèctament e de representants de las comunautats e de las regions; del temps que la darrièra representa totes los bèlgas qu'an almens dètz-e-uèch ans en un sistèma de representacion proporcionala.

Belgica es un dels paucs païses onte votar es obligatòri, e per aiçò a un dels taus pus nauts de participacion electorala del mond.

Lo nombre de ministres francofòns e neerlandofòns es lo meteis, coma es prescrit dins la constitucion. Lo Rei o Reina - actualament Albert II - es lo Cap d'Estat, mai se an prerrogativas limitadas. Lo poder veritable es fisat al primièr ministre e als diferents govèrns que govèrnan lo país. Lo primièr ministre actual es Yves Leterme.

Lo sistèma judiciari es basat sus lo drech civil e proven del Còde napoleonenc.

Geografia

La superfícia totala de Belgica (30 528 km²) es vesina de la de l'estat american de Maryland (un pauc mendre).

Belgica

Economia

De veire: Economia de Belgica.

Cultura

Las lengas oficialas de Belgica son lo neerlandés (flamenc), parlat per almens 6 milions d'abitants, lo francés, parlat per aproximativament 3 milions d'abitants, e l'alemand, parlat per mens d'un per cent de la populacion totala. La capitala, Brussèlas, es bilingüa.

Nòtas e referéncias

<references>

• Portau de Belgica