Emiratos Árabes Xuníos

De Wikipedia
Saltar a navegación Saltar a la gueta
Emiratos Árabes Xuníos
الإمارات العربيّة المتّحدة
Al-Imārāt al-‘Arabīya al-Muttaḥida
estáu soberanu
Flag of the United Arab Emirates.svg Emblem of the United Arab Emirates.svg
Bandera de los Emiratos Árabes Xuníos escudu de los Emiratos Árabes Xuníos
Himnu nacional Īschī Bilādī (es) Traducir
Alministración
Nome oficial les Émirats arabes unis
الإمارات العربية المتحدة
Capital Abu Dhabi
Forma de gobiernu monarquía federal
Monarquía absoluta
Presidente de los Emiratos Árabes Xuníos Jalifa bin Zayed Al Nahayan
Primer Ministru de los Emiratos Árabes Xuníos Mohamed bin Rashid Al Maktum
Llingües oficiales árabe
Relixón oficial islam
División
Rellaciones diplomátiques
Miembru de
Xeografía
Coordenaes 24°24′N 54°18′E / 24.4°N 54.3°E / 24.4; 54.3Coordenaes: 24°24′N 54°18′E / 24.4°N 54.3°E / 24.4; 54.3
United Arab Emirates on the globe (United Arab Emirates centered).svg
Superficie 83600 km²
Costes 1.318 km
Llenda con 867 km
Puntu más altu Jebel Jais (es) Traducir
Puntu más baxu Golfu Pérsicu
Demografía
Población 9 890 400 hab. (2020)
Densidá 118,31 hab/km²
Xentiliciu de los Emiratos Árabes Xuníos[1]
Esperanza de vida 77,256 años
IDH 0,863 (2017)
Tasa de fertilidá 1,784 (2014)
Economía
Moneda Dírham de los Emiratos Árabes Xuníos
Bancu central Bancu Central de los Emiratos Árabes Xuníos
Más información
Dominiu d'Internet .ae y .امارات (en) Traducir
Códigu telefónicu +971
Códigu ISO 784 / ARE / AE
Estaya horaria UTC+04:00 y Asia/Dubai (en) Traducir
government.ae…
Cambiar los datos en Wikidata

Los Emiratos Árabes Xuníos[1] (n'árabe دولة الإمارات العربية المتحدة‎ 'Dawlat al-ʾImārāt al-ʿArabīyyah al-Muttaḥidah'), tamién denomaos EAX o Los Emiratos, ye un estáu allugáu al sudeste de la península arábica nel Golfu Pérsicu, n'Oriente Mediu compuestu por siete emiratos: Abu Dhabi, Ajmán, Dubái, Fujairah, Ras Al-Jaima, Sarja y Umm al-Qaywayn. Llenda con Omán al sureste y con Arabia Saudita al oeste y sur. Esti réxime de monarquía absoluta ye una federación de los siete emiratos nomaos anantes; caún tien un gobernante propiu, y xuntos los siete formen el Conseyu Supremu Federal, dirixíu por ún que tien el títulu de Presidente. La población del estáu (2013) ye de 9,2 millones d'habitantes; d'ellos 1,4 millones son ciudadanos emiratíes, y los otros 7,8 millones son expatriaos.

La ocupación humana remóntase, nesta fastera de la península arábiga, al momento de l'aparición de los humanos modernos: hai restos de 125.000 años d'antigüedá nel xacimientu Faya-1 en Mleiha (Sharjah). Consérvense llugares d'enterramientu del Neolíticu, y tamién de la Edá de Bronce; el más antiguu d'ellos, del V Mileniu e.C., ye'l de Jebel Buhais. Tres décades de conflictos marítimos, a primeros del sieglu XIX los emiratos entamaron a ser conocíos como Estaos de la Tregua tres de la firma d'un tratáu perpetuu de paz marítima colos ingleses en 1819. Esti tratáu, ratificáu en 1853 y 1892, convirtió a estos emiratos nún protectoráu británicu. El alcuerdu finó col establecimientu d'una federación independiente d'emiratos el 2 d'avientu de 1971. Seis de los siete emiratos que formen los EAX anguaño formaron la federación inicial, a la que se añedió l'emiratu de Ras al-Jaima el 10 de febreru de 1972.

La llingua oficial del país ye l'árabe, y la relixón oficial l'Islam. Les reserves de petroleu del país son les séptimes mayores del mundu, y les de gas natural les decimoséptimes. Sheikh Zayed, gobernante d'Abu Dhabi y primer presidente de los EAX, dirixó'l desarrollu del país, invirtiendo los beneficios del petroleu n'educación, asistencia sanitaria ya infraestructures. La economía del país ye la más diversificada d'ente les de tolos del Conseyu de Cooperación pa los Estaos Árabes del Golfu, y la so ciudá más populosa, Dubái, ye una importante ciudá global y un nudu perimportante de comunicaciones aérees y de comerciu marítimu. Amás, el país depende muncho menos de los beneficios del petroleu y el gas qu'en décades pasaes, y ta dirixendo la so economía hacia'l turismu y los negocios.

Los Emiratos Árabes Xuníos tienen una presencia internacional creciente, y ye una de les potencies medianes de la rexón. Ye miembru de les Naciones Xuníes, la Lliga Árabe, la Organización pa la Cooperación Islámica, la Organización de Países Esportadores de Petroleu y el Conseyu de Cooperación pa los Estaos Árabes del Golfu.

Historia[editar | editar la fonte]

En 1820 el Reinu Xuníu robla'l primer tratáu de paz colos xeques de les tribus del país, pa poner fin a los actos de piratería que se veníen asocediendo. Pero'l tratáu que supondría l'entamu del protectoráu británicu, sería'l de la tregua marítima perpetua, en mayu de 1853 (pol que'l Reinu Xuníu faíase cargu de la proteición militar del territoriu) y en marzu de 1892 (alcuerdu esclusivu que garantizaba'l monopoliu sobre'l comerciu y l'esplotación de los recursos pa los británicos). El nome que recibieron los Emiratos mientres esti periodu, foi'l de los Estaos de la Tregua.

El 30 de marzu de 1968, los siete emiratos, xuntu con Qatar y Baḥréin, entamaron la Federación d'Emiratos del Golfu Pérsicu, pero esta federación súmese al independizase Qatar y Baḥréin.

Xeografía[editar | editar la fonte]

Organización territorial[editar | editar la fonte]

Mapa políticu alministrativu de los Emiratos Árabes Xuníos
UAE en-map.png
Emiratu Capital Área (km²) Población
(2007)
Bandera
Abu Dhabi Abu Dhabi 67.340 1.465.431 Flag of Abu Dhabi.svg
Ajmán Ajmán 259 260.492 Flag of Ajman.svg
Dubái Dubái 3.885 1.469.330 Flag of Dubai.svg
Fujairah Fujairah 1.166 118.933 Flag of the United Arab Emirates.svg
Ras al-Jaima Ras al-Jaima 1.683 191.753 Flag of Ras al-Khaimah.svg
Sarja Sarja 2.590 656.941 Flag of Sharjah.svg
Umm al-Qaywayn Umm al-Qaywayn 777 59.098 Flag of Umm al-Qaiwain.svg
EAX Abu Dhabi 77.700 4.381.978 Bandera de Emiratos Árabes Unidos

Economía[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]


Países d'Asia
Afganistán | Arabia Saudita | Armenia | Azerbaixán | Baḥréin | Bangladex | Brunéi | Bután | Camboya | China | Corea del Norte | Corea del Sur | Emiratos Árabes Xuníos | Filipines | India | Indonesia | Iraq | Irán | Israel | Kazakstán | Kuwait | Laos | El Líbanu | Malasia | Maldives | Mongolia | Myanmar | Nepal | Omán | Paquistán | Qatar | Kirguistán | Rusia | Singapur | Siria | Sri Lanka | Tailandia | Taxiquistán | Timor Oriental | Turkmenistán | Uzbequistán | Vietnam | Xapón | Xeorxa | Xordania | Yeme
Organización pa la Cooperación Islámica
Afganistán | Albania | Arabia Saudita | Arxelia | Azerbaixán | Baḥréin | Bangladex | Benín | Brunéi | Burkina Fasu | Camerún | Chad | Comores | Costa de Marfil | El Líbanu | Emiratos Árabes Xuníos | Exiptu | Gabón | Gambia | Guinea | Guinea-Bisáu | Guyana | Indonesia | Irán | Iraq | Kazakstán | Kirguistán | Kuwait | Libia | Malasia | Maldives | Malí | Marruecos | Mauritania | Mozambique | Níxer | Nixeria | Omán | Paquistán | Palestina | Qatar | Senegal | Sierra Lleona | Siria | Somalia | Sudán | Surinam | Taxiquistán | Togu | Tunicia | Turkmenistán | Turquía | Uganda | Uzbequistán | Xibuti | Xordania | Yeme

Países observadores: Bosnia y Herzegovina | República Centroafricana | Rusia | Tailandia | República Turca de Xipre del Norte