Camerun

République du Cameroun; Republic of Cameroon
Bandera	Escut
	Lema nacional: Paix, Travail, Patrie; Peace, Work, Fatherland; (Pau, Treball, Pàtria)'
	Himne: Chant de Ralliement;
Capital	Yaoundé; 03° 52′ N, 11° 31′ E / 3.867°N,11.517°ECoord.: 03° 52′ N, 11° 31′ E / 3.867°N,11.517°E
Major ciutat	Douala
Idiomes oficials	Francès i anglès
Gentilici	Camerunès, camerunesa
Govern	República
Independència
Superfície
Població
Moneda	Franc CFA de l'Àfrica Central (XAF)
Fus horari	(UTC+1)
Domini internet	.cm
Codi telefònic	237
	↑ Dades del World Factbook;

El Camerun és una república unitària de l'Àfrica Central. Limita amb Nigèria al nord-oest, amb el llac Txad a l'extrem nord, amb el Txad i la República Centreafricana a l'est, amb la República del Congo al sud-est i al sud, amb el Gabon i la Guinea Equatorial al sud i amb el golf de Guinea a l'oest. La capital és Yaoundé, tot i que la ciutat més poblada és Douala; totes dues passen del milió d'habitants.

La majoria del país és muntanyosa, i hi destaquen les muntanyes d'Adamaua, a l'oest i el centre. La màxima altitud és el mont Camerun (4.070 m), volcà actiu situat prop del golf de Guinea. Al nord destaquen els rius Benoué i Logone, i el Sanaga i el Nyong a la regió meridional. Al Camerun hi ha la riba meridional del llac Txad. Se l'ha anomenat "Àfrica en miniatura" per l'enorme diversitat paisatgística que conté.

L'antic Camerun francès i una part del Camerun britànic van formar, l'any 1961, la República Federal del Camerun, que el 1972 va esdevenir la República Unida del Camerun. Des de 1984 el seu nom oficial és simplement República del Camerun, en francès (République du Cameroun) i anglès (Republic of Cameroon), les llengües oficials de l'estat, deutores de les antigues potències colonials. El Camerun generalment ha gaudit d'estabilitat, cosa que ha permès el desenvolupament de l'agricultura, les carreteres i el ferrocarril, igual com de la indústria petroliera. Malgrat els recents moviments cap a una reforma democràtica, el poder polític roman de manera ferma a les mans d'una oligarquia de base ètnica.

Història[modifica | modifica el codi]

Article principal: Història del Camerun

Període precolonial[modifica | modifica el codi]

Hi ha proves arqueològiques que mostren que la humanitat ha habitat el territori del Camerun des del neolític. Els pobladors que duen més temps en la zona són els grups pigmeus, com els Baka. La cultura Sao va aparèixer al voltant del Llac Txad al voltant de l'any 500 dC. i donà pas a l'Imperi Kanem-Bornu. També van aparèixer altres regnes i comunitats en l'oest, com els Bamileke, els Bamum i els Tikar.

Els navegants portuguesos van arribar a la costa camerunesa el 1472. Li van posar el nom de Rio dos Camarés (Riu de les gambetes), després de constatar l'abundància de gambes i crancs de riu de la zona; del que es deriva l'actual Camerun. En els segles següents els europeus van comerciar amb els pobles costaners mentre els missioners s'establien en l'interior.

A principis del segle xix Modibo Adama va liderar als soldats Fulani en un gihad en el nord contra els pobles no musulmans (Kirdi) i els musulmans que encara conservaven elements pagans. Els Adama van fundar l'Emirat Adamawa, vassall del Califat de Sokoto de Usman donen fodio. Els grups que fugien dels guerrers fulani van desplaçar al seu torn a uns altres, el que va suposar una important redistribució de la població.

Joseph Merrick, un missioner baptista jamaicà en un funeral Isubu en 1845

El 1884, l'Imperi alemany va començar a establir factories a la regió i va implantar el règim colonial, però després de la derrota soferta per Alemanya en la Primera Guerra Mundial, el territori va ser dividit en dos mandats, un corresponent a França (el de major extensió) i altre a Regne Unit. El Camerun francès va accedir a l'autonomia interna el 1959 i l'any següent va proclamar la seva total independència com a República. El 1961, la part sud del Camerun britànic va decidir unir-se a la República del Camerun, mentre que el nord va preferir adherir-se a Nigèria.

Subdivisions[modifica | modifica el codi]

Llengües[modifica | modifica el codi]

Les llengües nacionals o oficials de la República del Camerun són l'anglès i el francès. El SIL International ha llistat un total de 286 llengües al Camerun, 279 de les quals són llengües vives, 3 són una segona llengua (però no és llengua materna de ningú) i 4 estan extintes:^[1]

Abar: 2.000 parlants a la província del Nord-oest, a la Divisió de Menchum, dins la Subdivisió de Wum. Estan centrats al voltant del poble de Missong. Inclou poblats com Munken i Abar.
Afade: 5000 parlants a la província del Far Nord, a la Divisió Logone-and-Chari, al sud de la Subdivisió Makari. El centre és el poble d'Afade.
Aghem: 26.727 parlants a la província del Nord-oest. Al voltant del poble de Wum, a la Subdivisió del Wum Central, a la Divisió Menchum.
Akoose: 100.000 parlants a la província del Sud-est, a la Divisió Kupe-Muanenguba, a les Subdivisions de Bangem i Tombel. També es parla a la Subdivisió Manjo, de la Divisió de Moungo, a la província del Litoral.
Akum: 1.400 parlants al Camerun. Es parla al poblat Akum, a la Subdivisió Furu-Awa, a la Divisió Menchum, de la província del Nord-oest. També és parlat a Nigèria.
Ambele: 2.600 parlants a la província del Nord-oest, a 11 poblats de la Subdivisió de Widikum-Menka, a la Divisió Momo.
Àrab, Shuwa: 63.600 parlants al Camerun. Es parla a la zona entre el llac Txad i Kousseri, a les divisions de Mayo-Sava, Diamare, Mayo-Danay, Logone i Chari, a la província de Far Nord.
Atong: 4.200 parlants a la província del Nord-oest. És parlat a cinc poblats de la subdivisió de Widikum-Menka, al nord-oest de la Divisió de Momo.
Awing: 19.000 parlants a la Província del Nord-oest. Es parla al poblat Awing-Bambaluwe, a la Divisió de Mezam.
Baba: 12.750 parlants a la Divisió de Mezam, a la província del Nord-oest.
Babanki: 22.500 parlants, a la subdivisió Tuba, dins la divisió Mezam (província del Nord-oest).
Bafanji: 8.500 parlants, a la Divisió Ngo-Ketunjia, al Nord-oest del Camerun.
Bafaw-Balong: 8.400 parlants a la província del Sud-oest i a la província del Litoral.
Bafia: 60.000 parlants a la província del Centre. A la Divisió Mbam, subdivisió Deuk.
Bafut: 50.000 parlants a la província del Nord-oest, a la Divisió de Mezam.
Baka: 25.000 parlants a les províncies del Sud-est i del Sud, al Camerun. També es parla al Gabon.
Bakaka: 30.000 parlants a la província del Littoral, al Camerun.
Bakoko: 50.000 parlants a les províncies del Sud i del Litoral del Camerun.
Bakole: 300 parlants a la província del Sud-est.
Baldemu: El 2003 es van registrar entre 3 i 6 parlants de la llengua a Maroua, a la província del Far Nord. Està gairebé extinta.
Balo: 2.231 parlants a la província del Sud-oest del Camerun.
Bamali: 5.300 parlants, a la província del Nord-oest del Camerun.
Bambalang: 14.500 parlants a la província del Nord-oest.
Bambili-Bambui: 10.000 parlants a la província del Nord-oest.
Bameyan: 4.000 parlants a la província de l'Oest i del Nord-oest.
Bamukumbit: 7.300 parlants a la província del Nord-oest del Camerun.
Bamun: 215.000 parlants a la província de l'Oest, sobretot a les divisions Noun, Bamboutos i Mifi.
Bamunka: 15.200 parlants a la província del Nord-oest, al voltant del poble de Bamunka, a la subdivisió de Ndop (divisió de Mezam).
Bana: 13.000 parlants a la província del Nord del Camerun, a prop de la frontera amb Nigèria.
Bangandu: 2.700 parlants a la província de l'Est del Camerun. També es parla a la República del Congo.
Bangolan: 13.534 parlants a la província del Nord-oest.
Bankon: 12.000 parlants a la província del Litoral, a l'oest del riu Wouri.
Barombi: 3000 parlants a la província del Sud-oest del Camerun, a prop dels llacs Barombi-Koti i Baromdi-Mbo.
Basaa: 230.000 parlants a les províncies del Centre i del Litoral.
Bassossi: 5.000 parlants a la província del Sud-oest del Camerun.
Bata: 2.500 parlants a la província del Nord, a la frontera amb Nigèria, al llarg dels rius Benoue i Faro (riu).
Batanga: 6.000 parlants a la província del Sud, a la zona de la costa al voltant de Kribi.
Bati: 800 parlants a la província del Litoral, a la subdivisió de Ndom.
Beba: 3.000 parlants a les províncies del Nord-oest i del Sud-oest.
Bebe: 24.000 parlants a la província del Nord-oest del Camerun.
Bebele: 24.000 parlants a les províncies del Centre i de l'Est.
Bebil: 6.000 parlants a la província de l'Est, al voltant de Belabo, a la subdivisió homònima.
Beezen: 450 parlants a la província del Nord-oest del Camerun.
Befang: 2.975 parlants a la província del Nord-oest del Camerun.
Bekwil: Parlat a la província de l'Est, a la ribera nord del riu Ngoko, a prop de Moloundou, a la divisió Boumba-and-Ngoko.
Beti: 2.000.000 parlants al Camerun. El parlen pobles com els Fang, els Ewondo, els Bulu i els Mengisa. Es parla sobretot a les províncies del Centre i del Sud. Però també es fa servir a part de la província de l'Est.
Bikya: És una llengua gairebé extinta. Se'n va descobrir una persona que la tenia com a llengua materna al poble de Furubana, a la subdivisió de Furu-Awa, a la província del Nord-oest. És una llengua bantú que no està classificada.
Bishuo: És una altra llengua que també està gairebé extinta. Se'n va trobar 1 parlant a la subdivisió Furu-Awa, a la província del Nord-oest. També és una llengua bantú no classificada.
Bitare: 6.034 parlants a la província Adamawa, al Camerun. A prop de Banyo.
Bokyi: 3.700 parlants a la província del Sud-oest, a prop de la frontera amb Nigèria, a prop de Mamfe.
Bomwali: 6.077 parlants al Camerun, al poble de Malapa.
Bonkeng: 2.975 parlants, a la subdivisió de Loum, a la província del Litoral.
Bubia: 600 parlants a la província del Sud-oest, a la subdivisió de Limbe.
Buduma: 200 parlants a província de l'Extrem Nord a illes del llac Txad.
Bulu: 174.000 parlants a les províncies del Sud, del Centre i de l'Est.
Bum: 21.400 parlants a la subdivisió de Bum, a la província del Nord-oest.
Bung: És una llengua gairebé extinta de la que s'han detectat 3 parlants. És una llengua que no està classificada.
Busam: 1.488 parlants a la província del Nord-oest, a la subdivisió Batibo. A les poblacions de Bifang, Ambambo i Dinku.
Busuu: és una llengua que està gairebé extinta, ja que només s'han trobat 8 parlants als poblats Furu-Awa i Furu-Nangwa, a la subdivisió Furu-Awa, de la província del Nord-oest. És una llengua bantú no classificada.
Buwal: 7.000 parlants a la província de l'Extrem Nord, a la subdivisió Mokolo. És una llengua afro-asiàtica.
Byep: 9.500 parlants a la província de l'Est del Camerun.
Caka: 5.000 parlants a la subdivisió Akwaya, de la província del Sud-oest.
Cung: 2.000 parlants a la província del Nord-oest del Camerun.
Cuvok:5.000 parlants a la província de l'Extrem Nord. És una llengua afro-asiàtica.
Dava: 17.500 parlants a les províncies del Nord i de l'Extrem Nord. és una llengua afro-asiàtica.
Dama: és una llengua gairebé extinta, de la que s'ha trobat un petit grup de 50 parlants a la subdivisió de Rey-Bouba, a la província del Nord.
Dek: 2.975 parlants a la província del Nord del Camerun.
Denya: 11.200 parlants a la província del Sud-oest.
Dii: 47.000 parlants a la província del Nord del Camerun.
Dimbong: 140 parlants, d'una població ètnica de 50.000 persones), a la província del Centre.
Doyayo: 18.000 parlants a la província del Nord, al voltant de Poli.
Douala: 87.700 parlants a prop el riu Wouri i de l'estuari del Camerun, a la província del Litoral.
Dugun: 7.000 parlants al sud-est de Poli, a la província del Nord.
Dugwor: 5.000 parlants a la província de l'Extrem Nord.
Duupa: 5.000 parlants a la província del Nord, a l'est de Poli.
Dzodinka: 2.600 parlants a la província del Nord-oest, a l'extrem nord de la subdivisió Nwa, al poble d'Adere.
Ejagham: 49.394 parlants a la província del Sud-oest del Camerun.
Elip: 6.400 parlants a la província del Centre, a prop dels rius Mbam i Sanaga.
Eman: 800 parlants a la província del Sud-oest. També es parla a Nigèria.
Anglès: Sobretot es parla a les províncies del Sud-oest i del Nord-oest.
Esimbi: 20.000 parlants a la província del Nord-oest, al voltant de Benakuma, a l'occident de la subdivisió Wum.
Eton: 52.000 parlants a la província del Centre.
Ewondo: 577.700 parlants a les províncies del Centre i del Sud del Camerun.
Fali Septentrional: 16.000 parlants a la província del Nord, a la zona de Dourbeye i Mayo-Oulo, a la subdivisió Mayo-Oulo.
Fali Meridional: 20.000 parlants a la zona de Hossere Bapara, Tsolaram, Hossere Toro i Ndoudja, a la província del Nord del Camerun.
Fang: 110.552 parlants al Camerun. Es parla a la província del Sud, a les divisions de Dja-and-Lobo, Ntem i Ocean. També és anomenat Pamue o pahouin.
Fang (Camerun): 2.400 parlants a la província del Nord-oest, al nord-est de la subdivisió de Wum.
Fe'fe': 123.700 parlants a la província de l'Oest.
Francès: Sobretot es parla a les províncies Litoral, Oest, Centre, Sud, Est, Adamawa, Nord i Extrem Nord.
Fulfulde, Adamawa: 668.700 parlants al Camerun. Es parla a les províncies de l'Extrem Nord, Nord i Adamawa. També es parla al Txad, Nigèria i Sudan. Altres noms que s'utilitzen per anomenar-lo són Peul, Fula, Pule i altres.
Fulfulde, Kano-Katsina-Boborro: 7.000 parlants al nord del Camerun.
Gavar: 7.000 parlants a la província de l'Extrem Nord del Camerun.
Gbaya Nord-Occidental: Al Camerun hi ha de 65.000 a 80.000 parlants, a la vasta zona entre les províncies del Nord, Adamawa i Est.
Gbaya Sud-Occidental: Al Camerun hi ha entre 13.000 i 18.000 parlants, a la província de l'Est.
Ghomálá: 260.000 parlants, a la província de l'Oest, la majoria a la divisió Mifi.
Gidar: 54.000 parlants al Camerun, a les províncies del Nord i de l'Extrem Nord. També es parla al Txad.
Gimme: 3.000 parlants a la província del Nord, a la zona de les muntanyes Alantika.
Gimnime: 3.000 parlants a la província del Nord, a la frontera amb Nigèria, a la zona de les muntanyes Alantika.
Giziga Septentrional: 20.000 parlants a la província de l'Extrem Nord, als massissos de Mogazang i a les planes de Dagba.
Giziga Meridional: 60.000 parlants a l'Extrem Nord del Camerun, al sud-oest de Maroua, a les planes de Diamare.
Glavda: 2.800 parlants al Camerun, a la província de l'Extrem Nord, al sud d'Ashigashia, a la subdivisió de Koza.
Gude: 28.000 parlants a la província de l'Extrem Nord, a la divisió Mayo-Tsanaga; i a la província del Nord, a la divisió Mayo-Louto.
Gvoko: 1.000 parlants al Camerun, a la província de l'Exrem Nord, al poblat Ngoshi, a la subdivisió de Mokolo.
Gyele: 4250 parlants al Camerun. Es parla a la província del Sud, als boscos al voltant de Kribi, a les subdivisions de Kribi i Lolodorf, a la divisió d'Ocean.
Hausa: 23.500 parlants al Camerun.
Hdi: 25.000 parlants al Camerun, a la província de l'Extrem Nord, a la frontera amb Nigèria, país on també es parla.
Hjuk: 400 parlants a un poblat de la subdivisió de Bokito, a la Divisió de Mbam, a la província del Centre.
Hya: 940 parlants al Camerun, a la província de l'Extrem Nord, al poble d'Amsa. També es parla a Nigèria.
Iceve-maci: 7.000 parlants a la província del Sud-oest. També es parla a Nigèria.
Ipulo: 2.500 parlants a la província del Sud-oest, al sud-est d'Akwaya.
Isu (Narrow Grassfields): 10.400 parlants a la província del Nord-oest, a la subdivisió del Wum cenral.
Isu (Narrow Bantu: 800 parlants a la província del Sud-oest, a la subdivisió Tiko.
Iyive: 1.000 parlants a la província del Sud-oest, a la frontera amb Nigèria. També és parlat a Nigèria.
Jimi: 3.500 parlants a la província de l'Extrem Nord, a la frontera amb Nigèria a prop de Bourrha.
Jina: 1.500 parlants al Camerun, a la província de l'Extrem Nord, a prop de Zina i Waza.
Jukun Takum: 2.438 parlants, a la província del Nord-oest. També es parla a Nigèria.
Kako: 100.000 parlants al Camerun, a la província de l'Est. La majoria viuen a la província de Kadei. També es parla a la República Centreafricana i a la República del Congo.
Kamkam: Es parla a la província Adamawa, a la serra de Mambila.
Kanuri Central: 56.500 parlants a la província de l'Extrem Nord del Camerun.
Karang: 17.000 parlants a la província del Nord. També es parla al Txad.
Kare: 4.463 parlants a les províncies Adamawa i Nord.
Kemezung: 4.500 parlants a la província del Nord-oest, al poble de Dumbu i al poblat de Kwei, a la subdivisió d'Ako.
Kendem: 1.500 parlants a la província del Sud-oest, a les subdivisions de Tinto i d'Alt Bayang.
Kenswei Nsei: 12.500 parlants a la província del Nord-oest, a la subdivisió de Ndop.
Kenyang: 65.000 parlants a la província del Sud-oest, a la zona de Mamfe i a la subdivisió Nguti.
Kera: 6.000 parlants a la província de l'Extrem Nord, a la divisió Mayo-Danay.
Kol: 12.000 parlants a la província de l'Est, a prop de Messamena, a la divisió de l'Alt Nyong.
Kolbila: 2.500 parlants a la província del Nord del Camerun.
Kom: 170.000 parlants a la província de l'Oest, al sud de la divisió de Boyo.
Koma: 3.000 parlants a la província del Nord, a les muntanyes Alantika, a prop de la frontera amb Nigèria.
Koonzime: 30.000 parlants a la província de l'Est, a prop de Lomie, al riu Dja.
Korop: 7.438 parlants a la província del Sud-oest, al nord-oest de Mundemba, a la frontera amb Nigèria.
Koshin: 1.000 parlants a la província del Nord-oest, al poble de Koshin, a la subdivisió Wum.
Kuk: 3.000 parlants a la província del Nord-oest del Camerun.
Kung: 1.750 parlants a la província del Nord-oest, a un poble de la subdivisió de Fungon.
Kuo: 2.975 parlants a la província del Nord del Camerun, entre Sorombeo i la frontera amb el Txad.
Kutep: 1.400 parlants a la província del Nord-oest, a prop de la frontera amb Nigèria, a la subdivisió del Furu-Awa.
Kwa: 1.000 parlants a les províncies del Litoral i de l'Oest del Camerun.
Kwaja: 2.975 parlants a la província del Nord-oest, a la subdivisió Nkambe, de la divisió Donga-Mantung.
Kwakum: 10.000 parlants a la província de l'Est, a les divisions Dinako i Lom-and-Djerem.
Kwanja: 20.000 parlants a la província d'Adamawa, a la divisió Mayo-Banyo.
La'bi: Es parla a la subdivisió de Touboro, a la província del Nord del Camerun.
Lagwan: 10.000 parlants a la província del Nord, entre el riu Logone i la frontera amb Nigèria. També es parla al Txad.
Laimbue: 5.000 parlants a la província del Nord-oest, a la subdivisió del Wum Central.
Lamnso': 125.000 parlants a la província del Nord-oest, a la divisió de Bui.
Lefa: 10.000 parlants a la província del Centre, a la subdivisió de Bafia.
Leti: Es parla a la zona del riu Sanaga, a la divisió de Lekie, província de Centre.
Limbum: 73.000 parlants a la províncai del Nord-oest, a la subdivisió de Nkambe. També es parla a Nigèria.
Longto: 2.400 parlants a la subdivisió de Poli, a la província del Nord.
Luo: És una llengua no classificada, gairebé extinta, ja que només es va trobar 1 parlant.
Mada: 17.000 parlants, al massís de Mada, a la subdivisió de Tokombere (província de l'Extrem Nord).
Mafa: 136.000 parlants a la província de l'Extrem Nord. També es parla a Nigèria.
Majera: 500 parlants a la província de l'Extrem Nord del Camerun.
Makaa: 80.000 parlants a la província de l'Est del Camerun.
Malgbe: 6.000 parlants a la província de l'Extrem Nord del Camerun.
Malimba: 2.230 parlants a la província del Litoral, a prop del riu Sanaga.
Mambai: 8.000 parlants al Camerun. Entre el riu Mayo-Kebi i la frontera amb el Txad. També es parla en aquest estat.
Mambila, Camerun: 30.000 parlants a la província Adamawa, a prop de la frontera amb Nigèria.
Manta: 5.300 parlants a la província del Sud-oest, a uns vint poblats.
Masana: 103.000 parlants a la província de l'Extrem Nord, a la divisió Mayo-Danay.
Maslam: 250 parlants a la província de l'Extrem Nord del Camerun. També es parla al Txad.
Matal: 18.000 parlants a la província de l'Extrem Nord, a la subdivisió de Mora, a l'est de les muntanyes Mandara.
Mazagway: 17.000 parlants a les províncies del Nord i de l'Extrem Nord.
Mbe': 1.488 parlants a la província del Nord-oest, a la subdivisió de Nwa.
Mbedam: 6.000 parlants, a la província de l'Extrem Nord, a la subdivisió de Mokolo, al nord-est de Hina.
Mbembe, Tigon: 36.000 parlants a la província del Nord-oest, al nord de Nkambe. També es parla a Nigèria.
Mbo: 45.000 parlants a les províncies del Litoral i de l'Oest del Camerun.
Mbonga: 1.488 parlants a la província de l'Est, a prop de Betare-Oya.
Mbu': 1.000 parlants a la província del Nord-oest, al nord-est de Wum, al poblat de Mbu'.
Mbuko: 13.000 parlants a la província de l'Extrem Nord, a l'est de Meri i al massís de Mbuko.
Mbule: 1.488 parlants a la província del Centre, al sud de la subdivisió de Bokito.
Mbum: 38.600 parlants a les províncies d'Adamawa, Nord i Est. També es parla a la República Centreafricana.
Medumba: 210.000 parlants a la província de l'Oest, la majoria a la divisió de Nde.
Mefele: 11.000 parlants a la província de l'Extrem Nord, a 6 poblats al sud i a l'est de Mokolo.
Mendankwe-Nkwen: 23.050 parlants a la província del Nord-oest, a les muntanyes de Menda Nkwe.
Mengaka: 20.000 parlants a la província de l'Oest, a la subdivisió de Galim Meridional.
Mengisa: 20.000 parlants a la província del Cenre, a riu Sanaga.
Menka: 5.200 parlants, a la província del Nord-oest, al nord-oest de Batibo.
Merey: 10.000 parlants a la província de l'Extrem Nord, al massís Meri.
Mesaka: 14.000 parlants a la província del Sud-oest, en una àrea aïllada al nord-est d'Akwaya, a la frontera amb Nigèria.
Meta': 87.000 parlants a la província del Nord-oest del Camerun.
Mfunte: 24.700 parlants a la província del Nord-oest, a la subdivisió Nwa. A 14 poblacions.
Mina: 10.987 parlants a la província de l'Extrem Nord, a la subdivisió Hina, a 20 poblacions.
Mmaala: 5.300 parlants a la província del centre del Camerun.
Mmen: 35.000 parlants a la província del Nord-oest, a la subdivisió Wum.
Mofu septentrional: 27.500 parlants, a la província de l'Extrem Nord, al sud del massís de Meri.
Mofu-Gudur: 60.000 parlants a la província de l'Extrem Nord del Camerun.
Mokpwe: 32.200 parlants a la província del Sud-oest, a les subdivisions de Muyuka, Tiko, Buea i Limbe.
Moloko: 8.500 parlants a la província de l'Extrem Nord, a la subdivisió de Tokombere.
Mom Jango: 6.523 parlants a la província del nord del Camerun, a la frontera amb Nigèria.
Mono: 300 parlants a la província del Nord, al nord de Rey-Bouba, al llarg del riu Mayo-Godi.
Mpade: 16.000 parlants a la província de l'Extrem Nord, a prop del llac Txad. També es parla a Nigèria i al Txad.
Mpiemo: 5.000 parlants a la província de l'Est, a la subdivisió de Gari-Gombo.
Mpongmpong: 45.000 parlants a la província de l'Est del Camerun.
Mser: 500 parlants a la província de l'Extrem Nord del Camerun.
Mundabli: 1.000 parlants a la província del Nord-oest del Camerun.
Mundang: 44.700 parlants a les províncies de l'Extrem Nord i del Nord.
Mundani: 34.000 parlant a la província del Sud-oest.
Mungaka: 50.100 parlants a les províncies del Nord-oest i de l'Oest del Camerun.
Musey: 20.000 parlants a la província de l'Extrem Nord, a la frontera amb el Txad.
Musgu: 61.500 parlants a la província de l'Extrem Nord, a la divisió Mayo-Danay. També és parlat al Txad.
Muyang: 15.000 parlants a la província de l'Extrem Nord del Camerun.
Naki: 3.000 parlants a la província del Nord del Camerun.
Ncane: 15.500 parlants a la província del Nord-oest, a la subdivisió de Nkambe occidental.
Ndai: És una llengua que està gairebé extinta, ja que només es van trobar 5 persones que el parlaven a la divisió de Mayo-Rey, a la província del Nord del Camerun.
Ndaktup: 2.975 parlants a la província del Nord-oest, al nord-est de Nkambe.
Nda'nda': 10.000 parlants a la província de l'Oest, a les divisions de Nde i Mifi.
Ndembli: 5.950 parlants a la província del Litoral, a la divisió Nkam.
Ndoola: 2.120 parlants a la província d'Adamawa, a prop de la província amb Nigèria, així com a la província el Nord-oest.
Ngamambo: 8.000 parlants a la província del Nord-oest del Camerun.
Ngambay: Es parla a la província del Nord, per la carretera que va a Garoua, a la divisió Mayo-Rey.
Ngemba: 18.800 parlants a la província del Nord-oest, a les subdivisions de Tuba i de Bamenda occidental.
Ngie: 37.000 parlants a la província del Nord-oest, a la subdivisió de Mbengi occidental, al voltant d'Andek.
Ngiemboon: 100.000 parlants (50.000 dels quals, monolingües), a la província de l'Oest, a la divisió de Bamboutos.
Ngomba: 63.000 parlants a la província de l'Oest, a cinc poblats, a la subdivisió de Mbouda Occidental.
Ngombale: 45.000 parlants a la província de l'Oest, al nord-oest de Mbouda.
Ngong: És una llengua que està gairebé extinta, ja que només es van trobar 2 parlants al poblat de Ngong, a la divisió de Benoue, de la província del Nord.
Ngoshie: 9.200 parlants a la subdivisió de Njikwa oriental, a la província del Nord-oest.
Ngumba: 9.000 parlants al Camerun. es parla a la província del Sud, a les subdivisions de Kribi i Lolodorf. També es parla a Guinea Equatorial.
Ngwe: 73.200 parlants a la divisió de Lebialem, a la província del Sud-oest.
Ngwo: 50.547 parlants a la subdivisió de Njikwa, a la província del Nord-oest.
Nimbari: 130 parlants a la província del Nord, als poblats Padjara-Djabi i Badjire, a la subdivisió de Mayo-Louti.
Njen: 1.800 parlants al poblat de Njen, al sud-est de Batibo, a la província del Nord-oest.
Njyem: 3.500 parlants (el 85% monolingües) a la província de l'Est. També és parlat a la República del Congo.
Nkongho: 2.231 parlants a la província del Sud-oest, a la subdivisió de Nguti.
Nomaande: 6.000 parlants a la província del Centre, al sud-oest de Bafia, a la subdivisió de Bokito septentrional.
Noone: 25.000 parlants a la província del Nord-oest, a la subdivisió de Kumbo.
Nsari: 7.000 parlants a la província del Nord-oest el Camerun.
Nubaca: 800 parlants a la província del Centre, a la subdivisió de Bokito.
Nugunu: 35.000 parlants a les subdivisions d'Ombessa i Bokito, a la província del Centre.
Nyong: 17.000 parlants a la província del Nord-oest del Camerun. També es parla a Nigèria.
Nzakambay: 13.000 parlants a la província del Nord, a la subdivisió de Touboro.
Nzanyi: 9.000 parlants a la província del Nord, a prop de la frontera amb Nigèria, a la Regió Duomo.
Oblo: És una llengua que gairebé està extinta, que s'ha trobat a la subdivisió de Pitoa, a la Divisió de Benoue.
Oku: 40.000 parlants a la província del Nord-oest, a la divisió Bui, al voltant del llac Oku.
Oroko: 106.000 parlants a la província del Sud-oest del Camerun.
Osatu: 400 parlants a la província del Sud-oest, al sud-est d'Asumbo, a la subdivisió d'Akwaya.
Pam: És una llengua gairebé extinta, ja que només es van trobar 30 parlants a prop de Tchollire, a la Divisió Mayo-Rey, a la província del Nord del Camerun.
Pana: 2.975 parlants a la província del Nord, a la subdivisió de Touboro.
Parkwa: 30.000 parlants a la província de l'Extrem Nord, a la subdivisió de Mora.
Peere: 15.000 parlants a la subdivisió de Tignere, entre aquesta ciutat i la frontera amb Nigèria.
Pévé: 5.720 parlants a la província del Nord, a la divisió de Mayo-Rey.
Pidgin, Camerun: Es parla sobretot a les províncies del Sud-oest i del Nord-oest. És una llengua criolla de l'anglès.
Pinyin: 24.600 parlants a la província del Nord-oest, al sud-oest de Bamenda.
Pol: 38.676 parlants a la província de l'Est. També es parla a la República del Congo.
Psikye: 40.500 parlants a la província del Nord, a la subdivisió de Mokolo. També es parla a Nigèria.
Samba Leko: Es parla a la província del Nord del Camerun.
Sharwa: 5.100 parlants a la província de l'Extrem Nord, a la subdivisió de Bourrah meridional. També alguns a la província del Nord.
So: 9.000 parlants a les províncies del Centre i de l'ESt.
Suga: 10.000 parlants a la província d'Adamawa.
Tibea: 1400 parlants a la província del Centre, a la divisió de Mbam.
Tikar: 25.000 parlants a les províncies del Centre i de l'Oest.
Tiv (llengua: Hi ha pocs parlants al Camerun, a la província del Sud-oest.
To: Es parla a la província del Nord, a la subdivisió de Touboro. També es parla a la República Centreafricana. És una llengua no classificada.
Tsuvan: 2.300 parlants a la província de l'Extrem Nord, a la subdivisió del sud-est de Bourrah.
Tuki: 26.000 parlants a la província del Centre, a la divisió de Mbam, al riu Sanaga.
Tunen: 35.300 parlants a les províncies del Centre i del Litoral del Camerun.
Tuotomb: 1.000 parlants a la província del Centre, a la subdivisió de Bafia. També hi ha parlants en àrees urbanes.
Tupuri: 125.000 parlants al Camerun. Es parla a l'Extrem Nord del país i al Txad.
Twendi: És una llengua que està a punt d'extingir-se, ja que només s'han trobat 30 parlants a la província d'Adamawa, al poblat de Sanga, al nord de Bankim.
Usaghade: 10.000 parlants a la província de l'Oest del Camerun. També es parla a Nigèria.
Vame 8.500 parlants a la província de l'Extrem Nord, a les subdivisions de Mora i Tokombere.
Vemgo-Mabas: 5.000 parlants a la província de l'Extrem Nord, al nord-oest de Mokolo, a prop de la frontera amb Nigèria.
Vengo: 13.500 parlants a la província del Nord-oest, al nord de Ndop.
Vute: 20.000 parlants a les províncies del Centre, d'Adamawa i de l'Est.
Wandala: 23.500 parlants a la província del Nord, a prop de la frontera amb Nigèria. També es parla a aquest país.
Wawa: 3.000 parlants a la província d'Adamawa, a la subdivisió de Bankim. També es parla a Nigèria.
Weh: 6.900 parlants a la província del Nord-oest, a la subdivisió del Wum Central.
Wumboko: 4.000 parlants a la província del Sud-oest, a la subdivisió de Kumba.
Wushi: 12.350 parlants a la província del Nord-oest, a l'est de Ndop.
Wuzlam: 10.500 parlants a la província de l'Extrem Nord, a la subdivisió de Tokombere, al massís de Wuzlam (massís).
Yamba: 40.763 parlants a la província del Nord-oest, a la subdivisió de Nwa Central. També hi ha alguns emigrants a Nigèria.
Yambeta: 3.700 parlants a la província del Centre, a la subdivisió de Bafia.
Tangben: 2.300 parlants a la província del Centre, al sud de Bokito.
Yasa: 1.500 parlants a la província del Sud, a la subdivisió de Campo, a la costa a prop de Guinea Equatorial. També es parla en aquest país.
Yemba: 300.000 parlants a la província de l'Oest, la majoria a la divisió de Menoua, a prop de Dschang.
Yukuben: 950 parlants a la província del Nord-oest, a la divisió de Menchum, a prop de la frontera amb Nigèria.
Zhoa: Es parla al poblat de Fungon, a la divisió de Menchum, a la província del Nord-oest.
Zizilivakan: 2.800 parlants a la província de l'Extrem Nord, a la subdivisió de Bourrah, a prop de la frontera amb Nigèria, on també es parla.
Zulgo-Gemzek: 26.000 parlants a la província de l'Extrem Nord, al nord de Maroua, a 16 poblacions.
Zumaya: És una llengua que està en perill d'extinció, ja que només queden uns 25 parlants a la divisió de Diamare, a la província de l'Extrem Mord.

A més a més, hi ha registrades llengües que ara ja estan extintes:

Duli: És una llengua que està extinta i que es parlava a la província del Nord, a una zona propera a Pitoa.
Gey: És una llengua extinta que es parlava a l'est de Pitoa, a la província del Nord.
Nagumi: És una llengua extinta que es parlava a la província del Nord del Camerun.
Yeni: És una llengua extinta que es parlava a la zona de Nyalang. No està classificada.

Economia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Economia de Camerun

El país està en crisi des de mitjans dels anys 80. Un 37% està cobert per boscos tropicals que poden proporcionar abundants recursos. Pertany a la CEMAC, una associació d'integració econòmica amb països fronterers

Demografia[modifica | modifica el codi]

Els habitants superen els 17 milions de persones, amb un fort creixement demogràfic a causa de la joventut de la mitjana de la població. La institució bàsica és la família extensa, amb combinació de matrimonis monògams i polígams.