Prats de Molló i la Presta
| Localització | |||
|
|||
| Municipi de la comarca del Vallespir | |||
 |
|||
| Estat • Regió • Departament • Districte |
França Llenguadoc-Rosselló Pirineus Orientals Ceret |
||
| Gentilici | Pradenc, pradenca | ||
| Superfície | 145,09 km² | ||
| Altitud | 735 msnm (màx.:575 mín.:2.693) |
||
| Població (2009[1]) • Densitat |
1.125 hab. 7,75 hab/km² |
||
| Coordenades | 42° 24′ 17″ N, 02° 28′ 47″ E / 42.40472°N,2.47972°ECoord.: 42° 24′ 17″ N, 02° 28′ 47″ E / 42.40472°N,2.47972°E | ||
| Dirigents: • Batlle: |
Bernard Remedi |
||
| Codi INSEE | 66150 |
||
Prats de Molló i la Presta és una vila i municipi català de la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord. Administrativament forma una comuna francesa amb el nom oficial francès de Prats-de-Mollo-la-Preste que és la capital del cantó de Prats de Molló, que fa part del departament dels Pirineus Orientals. Així mateix és la vila més important de la comarca natural de l'Alt Vallespir. El formen el nucli de Prats de Molló i l'estació termal de la Presta.
Actualment, juntament amb les viles d'Arles i Sant Llorenç de Cerdans, al Vallespir i de Vinçà, al Conflent, i els pobles de Castell de Vernet, Cornellà de Conflent, Espirà de Conflent, Estoer, Fillols, Finestret, Fullà, Glorianes, Jóc, Marqueixanes, Mentet, Pi de Conflent, Rigardà, Rodès, Saorra, Taurinyà, Vallestàvia, Vallmanya i Vernet, de la comarca del Conflent; la Bastida, Bula d'Amunt, Bulaternera, Casafabre, Prunet i Bellpuig, Sant Marçal, Sant Miquel de Llotes, Tellet i Teulís, de la del Rosselló, i dels Banys i Palaldà, Cortsaví, Costoja, la Menera, Montferrer, Montboló, Reiners, Serrallonga i el Tec, de la del Vallespir, forma part del cantó número 2, del Canigó (nou agrupament de municipis fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015), amb capitalitat als Banys d'Arles.
Contingut
Geografia[modifica | modifica el codi]
Toponímia[modifica | modifica el codi]
Prats de Molló
Les primeres mencions del nom es troben des del segle ix : «Pratum» el 878 i 881. El lloc pren molt ràpidament la marca del plural : «Prados» el 936, «Pratis» en 1011, terme que designa per descomptat prats, pastures. Pel que fa a «Molló», apareix en 934 («Mollione»), i es troba associat a «Prats» de manera regular al final del segle xiv («Vallis de Pratis de Mollone», 1385). Molló és el poble veí a l'altra banda de Coll d'Ares. Sembla lògic veure allí el mot «molló», que designa una gran pedra que serveix de fita, de límit, o fins i tot un cim de forma cònica (llatí vulgar : «mutulone», derivat de «mutulus», que significa "pedra en sortint").
La Presta
La Presta és un poble esmentat des de l'Edat Mitjana, però sota un altre nom : «Villarium de Ces Ayllades» (1266), «Bayns d'Ayats» (1340). Les grafies variables del lloc fan bastant incerta tota interpretació, però podria correspondre al llatí «Aquatis» i designar un lloc en el qual l'aigua és abundant. En aquest poble, des del 1264, un personatge anomenat Johannis Presta posseïa un terreny rural. Aquest terreny comprenia potser els banys, anomenats al segle xvi «Banys de Na Presta», i després «la Presta», que acabaria convertint-se en l'únic nom del poble.
Història[modifica | modifica el codi]
A l'Edat Mitjana, Prats era ciutat reial —i ho continuaria sent fins a la Revolució francesa—, estatut que li va valer al segle xiii una certa quantitat d'avantatges idèntiques a les que havia obtingut Vilafranca de Conflent alguns anys abans, com la supressió dels mals usos (1242) i les facilitats concedides a les persones que desitjaven instal·lar-se a la ciutat (1245). Al segle XIV obté més avantatges, per exemple la possibilitat de celebrar un mercat setmanal els dissabtes (1308). En part gràcies a tots aquests avantatges, la població de Prats i de la seva vall era molt important a mitjan segle xiv, arribant aproximadament als 1.000 habitants. Aquesta vall comprenia nombrosos petits pobles, 12 segons el capbreu (cadastres dels senyors feudals) de 1327. Les epidèmies van implicar una neta disminució en el segle XV, però la situació es va restablir a poc a poc un segle més tard. La ciutat és pròspera, i viu sobretot de la fabricació i del comerç de draps.
Al segle xiii, la vila de Prats de Molló tenia un curiós urbanisme. Estava separada en dos pel Tec, un petit riu, i cadascuna de les dues parts pujava als flancs de la vall. A la part nord s'estenia la vila pròpiament dita amb la seva població treballadora, mentre que enfront d'ella es trobava el castell on residien les poques famílies dirigents. Aquest castell servia de residència als comtes de Besalú.
El 1659, el Tractat dels Pirineus va tenir com a conseqüència l'annexió del Vallespir, el Rosselló, el Conflent, el Capcir i una part de la Cerdanya al Regne de França. Prats de Molló passà a ser un considerable lloc fronterer.
L'annexió del Rosselló a França causa males dades econòmiques, aïllant Prats i la seva vall de la resta de la província. El restabliment de la gabella, impost sobre la sal suprimit el 1292, dóna als habitants la idea d'organitzar un comerç lucratiu però perillós: el contraban de sal vinguda d'Espanya pel Coll d'Ares i els passos veïns. I, quan el poder reial s'implica en la repressió d'aquest contraban, la població es rebel·la, conduïda pel company i saliner Josep de la Trinxeria (1666). És la «revolta dels Angelets», que pren molt ràpidament un caire d'aixecament antifrancès i es prolongarà fins a 1673. Serà una de les causes de la construcció del Fort Lagarde pel mariscal de Lluís XIV Sébastien Vauban.[2]
Dominant la ciutat fortificada, el Fort Lagarde va ser construït en primer lloc per a protegir la nova frontera i vigilar l'entrada de l'Alt Vallespir. De forma accessòria, havia de permetre evitar una nova revolta com la dels «Angelets de la Terra» i mantenir a ratlla als habitants descontents a causa de l'annexió dels comtats del Rosselló a França.
Els espanyols van assetjar Prats de Molló sense èxit el 1691. El Fort Lagarde no va haver de defensar de cap setge abans de la guerra de 1793, que va oposar als francesos i als espanyols. El general Ricardos va llançar la seva ofensiva inicial pel Coll d'Ares, i es va trobar amb el Fort Lagarde en primera línia. Va ser pres ràpidament i va quedar en mans dels espanyols fins a 1794, data en la qual les tropes franceses de Dugommier van aconseguir fer fora els espanyols de l'altre costat dels Pirineus.
El 1926, Prats de Molló va ser el lloc des d'on Francesc Macià va pretendre la invasió armada de Catalunya amb l'objecte d'obtenir la seva independència mitjançant els anomenats Fets de Prats de Molló.
El 1939 acollí la retirada de les tropes de l'exèrcit republicà espanyol que fugien de l'avanç de les tropes franquistes.
Festa de l'ós[modifica | modifica el codi]
La festa de l'ós de Prats de Molló és molt vistosa i celebra, anualment, el despertar de la primavera. Els veïns de la població es vesteixen d'óssos i de caçadors i fan un bon tiberi al Fort de la Guàrdia. Havent dinat, els óssos, untats amb una mescla de sutge i oli, miren d'embrutar els assistents a la festa, enmig de corredisses. Una mica més tard apareixen els homes de blanc o barbers, amb la cara enfarinada i vestits de blanc, que també empaiten i enfarinen les noies. Quan els óssos cauen a mans dels caçadors, els barbers els afaiten, per representar la castració de l'animal. El ball de l'ós, en què els protagonistes ballen al so de la cobla, posa fi a la festa.
Estació d'esquí[modifica | modifica el codi]
Als anys 70 s'implantà un centre per a la pràctica d'esports d'hivern a la falda sud del massís del Canigó, entre les cotes 1700 i 1850. La pràctica d'esquí alpí estava servida mitjançant dos telesquís, i l'esquí de fons també hi era possible. Deixà de funcionar el 1997.[3]
Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]
- Església de Santa Justa i Santa Rufina, consagrada entre el 984 i el 988 pel bisbe d'Elna Hildesind. Festivitat el 17 de juliol.
- Centre històric
- Fort de la Guàrdia
A la literatura catalana[modifica | modifica el codi]
- La novel·la El dia de l'ós (ed. de La Magrana, 2004), de Joan-Lluís Lluís té lloc íntegrament a Prats de Molló.
Vegeu també[modifica | modifica el codi]
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ «Populations légales 2009» (en francès). INSEE, 29-12-2011. [Consulta: 19 gener 2012]. «Les poblacions legals 2009 entren en vigor l'1 de gener de 2012»
- ↑ Torres, Núria «Una resistència de nom angelical». Sàpiens [Barcelona], núm. 55, maig 2007, p. 56. ISSN: 1695-2014.
- ↑ (castellà) Reportatge sobre l'estació.
Enllaços externs[modifica | modifica el codi]
- Plana de l'ajuntament (català) (anglès) (castellà) (francès)
- Informació del municipi (francès)
- [1] (francès)
|
|||||||||||||
|
||||||
