Bulgaria

De Wikipedia
Saltar a: navegación, buscar
Република България
(Republika Balgariya)
Bandera de Bulgaria Escudu de Bulgaria
Bandera de Bulgaria Escudu de Bulgaria
Lema nacional: Съединението прави силата (Búlgaru: «La xunión fai la fuercia»)
Himnu nacional: Mila Rodino
Situación de Bulgaria
Capital
 • Población
 • Coordenaes
Sofía
1.270.450 (2007)
42°42' N 23°20' E
Ciudá más poblada Sofía
Llingües oficiales Búlgaru
Llingües reconocíes
Forma de gobiernu República
Rosen Plevneliev
Boyko Borisov
Independencia
 • Declarada
 • Reconocida
Del Imperiu Otomanu
3 de marzu de 1878
22 de setiembre de 1908
Superficie
 • Total
 • % agua
Llendes
Costes
Puestu 102º
110.910 km²
0,3
1.808 km
354 km
Población
 • Total
 • Densidá
Puestu 96º
7.322.858 (2007)
69.3 hab/km²
PIB (PPA)
 • Total (2008)
 • PIB per capita
Puestu 63º
US$ 90.186 millones
US$ 11.800
Moneda Lev (BGN)
Xentiliciu Búlgaru, -a, -o
Zona horaria
 • en Branu
EET (UTC+2)
EEST (UTC+3)
Dominiu d'Internet .bg
Códigu telefónicu +359
Prefixu radiófonicu LZA-LZZ
Códigu ISO 100 / BGR / BG
Miembru de: OTAN, ONX, OSCE
Sitiu web del Gobiernu:
{{{web_gobiernu}}}

Bulgaria[1], oficialmente República de Bulgaria, ye un estáu del sureste d'Europa, na Península Balcánica. Llenda con Rumanía, Turquía, Grecia, Macedonia y Serbia.

Historia[editar | editar la fonte]

Nes llendes del actual estáu de Bulgaria habitaben n'época antigua los tracios, pueblu indoeuropéu de que se caltienen castros y tesoros. Tres la conquista romana, escomenzó la romanización, inda más fuerte baxo l'imperiu romanu d'oriente en sieglos posteriores.

Nos sieglos IV-VI lleguen a Bulgaria clanes eslavos meridionales y pueblen tol país. Los eslavos faen la base étnica del pueblu búlgaru, asina llamáu pol nome d'otra tribu guerrera allugada per eses tierres dos sieglos dempués y procedente d'Asia, los "búlgaros".

El primer Estáu búlgaru formóse a final del sieglu VII. Nos sieglos siguientes entró en guerra escontra Bizanciu dos vegaes p'asegurar la so eisistencia. Pero nel sieglu XIV l'imperiu otomanu conquistó'l país. El yugu turcu duró cuatro sieglos.

Bulgaria independizóse en 1878. Nes guerres d'aniciu del sieglu XX escontra Serbia y Grecia, asina como na primera y na segunda guerres mundiales perdió o sofitó a los perdedores.

Tres la Segunda Guerra Mundial camudó la so estructura social y política cayendo so la influencia soviética. En 1990 tres la cayida de la muria de fierro n'Europa hebo eleiciones llibres.

En 2004 foi aceutada na OTAN y en 2007 entró xunto con Rumanía na Xunión Europea en 2007.

Política[editar | editar la fonte]

Divisiones alministratives[editar | editar la fonte]

Bulgaria ta dividida en 28 rexones o "oblasti" (singular "oblast"):

Regions of Bulgaria Map.png

Xeografía[editar | editar la fonte]

Economía[editar | editar la fonte]

Artículu principal: Economía de Bulgaria

Demografía[editar | editar la fonte]

Grupos étnicos principales Búlgaros: 83,9%

Datos xenerales

Población: 7.450.349 (xunetu 2005)

Estructura d'edá (2005):

  • 0-14 años: 14,1%
  • 15-64 años: 68,7%
  • 65 años y más: 17,2%
  • Medra de población (2005): -0,89%
  • Mortalidá infantil: 20,55 muertos por 1000 nacencies
  • Esperanza de vida: 72,03 años

Galería de semeyes[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]


Bandera de la Xunión Europea Países de la Xunión Europea
Alemaña | Austria | Bélxica | Bulgaria | Chequia | Croacia | Dinamarca | Eslovaquia | Eslovenia | España | Estonia | Finlandia | Francia | Grecia | Hungría | Irlanda | Italia | Letonia | Lituania | Luxemburgu | Malta | Países Baxos | Polonia | Portugal | Reinu Xuníu | Rumanía | Suecia | Xipre
Rexón ultraperiférica de la Xunión Europea: Azores | Canaries | Guadalupe | Guyana Francesa | Madeira | Martinica | Reunión



Países d'Europa
Albania | Alemaña | Andorra | Austria | Bielorrusia | Bélxica | Bosnia y Hercegovina | Bulgaria | República Checa | Croacia | Dinamarca | Eslovaquia | Eslovenia | España | Estonia | Finlandia | Francia | Grecia | Hungría | Irlanda | Islandia | Italia | Letonia | Liechtenstein | Lituania | Luxemburgu | República de Macedonia | Malta | Moldavia | Mónaco | Montenegro | Noruega | Países Baxos | Polonia | Portugal | Reinu Xuníu | Rumanía | Rusia | San Marino | Serbia | Suecia | Suiza | Turquía | Ucraína | Vaticanu | Xeorxa | Xipre

Dependencies: Akrotiri y Dhekelia | Gibraltar | Guernsey | Islles Feroe | Islla de Man | Jersey | Svalbard ya Islla Jan Mayen

Rexón autónoma: Islles Åland

Países con status discutíu: Abkhasia | Kosovo | Osetia del Sur | Transnistria