[ Fig. 3 ] [ Fig. 4 ]

2. Tipus d'anestèsia i classificació

Tots són molt similars, només es diferencien en la duració de l'efecte i en la potència.
Tots són bases dèbils, cosa que implica que a pH fisiològic estiguin ionitzats en una gran proporció. Un cop la molècula d'anestèsic és dins el canal, la forma ionitzada és la responsable de la interacció amb el receptor i per tant de l'activitat farmacològica.

[Fig.3] [Fig.4]

Es classifiquen en 6 grups segons el tipus d'anestèsia per a la qual s'utilitzen:

1. Per anestèsia superficial

Tetracaïna (duració: 4 hores)
Lidocaïna (duració: 2 hores)
Xilocaïna
Cocaïna (no s'usa al nostre país per la dependència)

S'administren en solució aquosa o comprimits per anestesiar membranes mucoses del nas, boca, gola, tràquea i bronquis, esòfag i aparell genitourinari.

2. Per anestèsia per infiltració

Consisteix en la injecció de l'anestèsic directament al teixit que volem anestesiar. Pot ser tan superficial que només afecti la pell, o estendre's a estructures més profundes com les articulacions.

Lidocaïna
Bupivacaïna (duració: 6 hores)
Mepivacaïna
Procaïna (duració: 1 hora). Per a l'anestèsia de mucoses no va bé perquè no s'absorbeix.

3. Anestèsia per bloqueig regional

Injecció intravenosa d'anestèsic en una zona propera al lloc que anem a anestesiar, de manera que s'interromp la transmissió nerviosa. S'aplica fonamentalment a les extremitats en cas de cirurgia de la ma o del peu. Primer s'ha de provocar la isquèmia de la zona mitjançant un torniquet, després s'administra l'anestèsic via endovenosa, amb la qual cosa s'aconsegueix la pèrdua de la sensació dolorosa. La duració no pot ser superior a 90 minuts per la isquèmia produïda.
Quan es desfà el torniquet, l'anestèsic passa a la sang; per evitar efectes adversos s'ha de disminuir la pressió molt lentament (1-3 minuts).

S'utilitzen els mateixos fàrmacs que en l'anestèsia per infiltració.

4. Anestèsia per bloqueig nerviós

Injecció de l'anestèsic als nervis perifèrics individuals o als plexos nerviosos; produeix àrees d'anestèsia més grans que amb les tècniques anteriors. Per exemple: bloqueig ciàtic i femoral per a la cirurgia distal del genoll.
S'utilitzen segons la durada que vulguem aconseguir:
Procaïna (acció breu, 20-45 min)
Lidocaïna, mepivacaïna (1-2 hores)
Tetracaïna, bupivacaïna (4-6 hores)

5. Anestèsia raquídia o espinal
Introducció de l'anestèsic a l'espai subaracnoïdal (sota duramàter) per punció lumbar entre la L3 i la L4. S'utilitza per a cirurgia urològica, de les extremitats o de la pelvis.
Tetracaïna per acció més llarga o lidocaïna per acció més breu.

6. Anestèsia epidural

Similar a l'anterior però en aquest cas s'injecta l'anestèsic a l'espai epidural (sobre la duramàter), previ al subaracnoïdal. Es necessiten dosis d'anestèsic més altes que en l'anterior, però l'anestèsia és més selectiva; a més permet la introducció d'un catèter epidural per mantenir l'anestèsia durant dies. S'usa per cirurgia toràcica, abdominal i obstètrica o per aconseguir l'analgèsia en els post-operatoris.
Lidocaïna, bupivacaïna.

Totes les molècules tenen una estructura química semblant, amb un anell aromàtic, que els dóna lipofília i una amina secundària o terciària separades per una cadena intermitja.

La diferència entre aquestes cadenes i els diversos enllaços que poden formar condiciona la velocitat de metabolització dels fàrmacs i, per tant, la durada de la seva acció.

Aquesta durada és molt variable per a cada anestèsic, i depèn de:

- la concentració utilitzada
- el tipus de bloqueig seleccionat
- l'existència d'un vasoconstrictor associat
- les propietats vasodilatadores del mateix fàrmac
- el flux sanguini local.

Així la procaïna té baixa potència i durada curta, la lidocaïna és de potència i durada intermitges i la tetracaïna té potència i durada llargues.
La més cardiotòxica és la bupivacaïna, disminueix la velocitat de conducció i la contractilitat, però actualment hi ha estudis amb ropivacaïna amb propietats farmacocinètiques similars que no té acció cardiotòxica.