Text del llibre 'Història de Sant Martí de Provençals', de Josep Freixa i Giralt:

"Pel desembre del 1854 la Diputació va manar a tots els pobles que fessin nous segells en consonància amb la seva història.
L'Ajuntament de Sant Martí va treure del rei d'armes Bruno Rigalt en el 26 de gener del 1855 que l'escut nostre havia de ser:
'Partido en faja: en la parte superior, campo de zur con el lambel de Provenza y en la parte inferior campo de plata con la Cruz de San Jorge de gules. El todo cimado con una corona antigua'.
Tot aquest redactat està inspirat en què el qualificatiu de 'Provençals' pot davallar de Provença encara que sabem que era 'Provincialis' molt abans de noces de Berenguer amb na Dolça de Provença, malgrat que Victor Balaguer, que en moltes de les coses que escriví té més de novel·lista que d'historiador, escrigué que som 'Provençals' gràcies al dit matrimoni amb na Dolça de Carlat de Provença.
El més apropòsit sigui, potser, el que usava el municipi, anteriorment al segle XVIII duent la imatge del sant cavaller partint la capa amb el pobre. (...)
Donadiu diu que 'lambel', peça que afecta una forma de E o be una faixa amb tres caigudes i que es posa ordinàriament horitzontal, senyala que són les armes del fill segon i no de l'hereu."