69    Santiago Pi i Sunyer

Barcelona, 1893-1981 Secció de Ciències Data d’ingrés: 1957

Doctor en medicina (1913). Fou professor auxiliar de fisiologia a la Universitat de Barcelona (1921-1922) i catedràtic a Saragossa (1923). També fou vicepresident de la Comissió Permanent del Consell d’Instrucció Pública de la República Espanyola i sotssecretari del ministeri, des d’on contribuí a agilitar el traspàs dels serveis d’ensenyament a la Generalitat. Durant la Guerra Civil, ocupà la Càtedra de Patologia General i Fisiologia Patològica a la Universitat de Barcelona. Exiliat el 1939, el 1940 formà part del Consell Nacional Català creat a França per Lluís Companys. Fou professor de fisiologia a la Universitat de Panamà i a la de Cochabamba (Bolívia), la qual li atorgà la Medalla d’Or. Entre els seus treballs, cal destacar Bases fisiopatológicas de los analísis clínicos (1950), Bioquímica (1960) i Fisiología humana (1950), aquest darrer en col·laboració amb el seu germà August.