Els déus olímpics

Afrodita (Venus)
Va néixer de l’escuma de la mar en mesclar-se amb la sang i el sémen d’Urà, mutilat pel seu fill Crono; deessa de l’amor i la bellesa; acompanyada pel seu fill Eros (Cupido), sol anar nua envoltada per coloms i arrastrada en una petxina.

Apol·lo (Febus)
Fill de Zeus i la titànide Latona, germà bessó d’Àrtemis; déu de la música, de la bellesa masculina i dels auguris; després va ser identificat amb Hèlios, el déu del Sol; se l’anomena “el de l’arc d’argent”, “el que dispara des de lluny; el llorer és el seu símbol i se’l representa amb una lira, amb un arc i el seu carcaix; i de vegades amb els símbols de Sol.

Ares (Mart)
Fill d’Hera i Zeus; déu de la guerra i de la força bruta; se’l representa jove, vestit de guerrer amb casc, escut i llança; de vegades acompanyat amb un gall.

Àrtemis (Diana)
Filla de Zeus i la titànide Latona, germana bessona d’Apol·lo; deessa dels boscs, de ls selves i de la caça; després va ser identificada amb Selene, deessa de la lluna; amb un cérvol al seu costat, una mitja lluna al seu front, armada de casc, carcaj i fletxes, acompanyada de les nimfes i una gossada, amb els peus nus o calçada amb sandàlies; era una deessa molt gelosa de la seua virginitat.

Atenea (Minerva)
Filla de Metis i de Zeus. Atenea nasqué adulta i armada del cap de Zeus, després de que aquest s'haguera engolit a la seua mare. És la deesa de la sabiduria, patrona de les arts i dels oficis, i deesa de la guerra inteligent. Es anomenada "la dels ulls de mussol" o "la dels ulls clars" Apareix armada i li estava consagrat el mussol

Deméter (Ceres)
Filla de Crono i Rea. Deesa de l'agricultura i les collites de blat, olives i figues. Els seus atributs són la "hoz" i un matoll d'espigues i amapoles. Tingué a Proserpina (Perséfone) de Zeus, i quan Proserpina està a la terra és primavera o estiu.

Dionís (Baco)
Fill de Zeus i de Sémele, filla d'Harmonia i Cadmo. Zeus la va criar a la seua cuixa fins que pugué nàixer. És el deu de les vinyes, del vi i del sentiment. Va en un carro tirat per tigres i amb una cort de sàtirs, faunos i vacants. Està casat amb Ariadna. Sol representar-se com un jove sense barba , coronat amb pampans duguent a la ma un tirso, un raïm d'uves i una copa.
Hades (Plutó)
Fill de Cronos i Rea. Deu del món subterrani, es possava un casc que el feia invencible, per a putjar a la superfície de la terra, ajudat per essers infernals com Caronte, el basquer i el can Cerbero. Casat amb Perséfone (Proserpina) a qui rapta i dú als inferns.
Hefest (Vulcà)
Fill de Zeus i d'Hera, o potser només d'Hera. Era coixo i poc agraciat. Deu del foc i de la fragua. Era el deu artesà i fabricava tots els artilugis i embellecedors instruments dels deus ajudat pels Cíclopes al vocà Etna. Fou el deu de la civilització i es va casar amb Afrodita, però el seu matrimoni no fou massa afortunat. Es representat generalment vell, treballant a la fragua amb un "yunque" i un martell, envoltat pels seus ajudants.
Hera (Juno)
Germana i esposa legítima de Zeus. Filla de Crono i Gea, es anomenada pels poetes "la de niveos brazos", "la poderosa", "la de grans brasos", la deesa del tro daurat". Deesa del matrimoni i de la llar, els seus atributs eresn el pavo reial i la granada.
Hermes (Mercuri)
Fill de Zeus i Maya (filla del tità Atlas). Missatger dels deus i deu del comerç, dels caminants i dels lladres. Conduia les ànimes dels morts als inferns. Sol estar representat amb un barret de caminant (petaso) ales las peus i duguent el "caduceo" (bastó de dos serps entrellaçades)
Posidó (Neptú)
Fill de Crono i Rea. Deu del mar, de les aigües i dels terratremols "el que ciñe y bate la tierra". Se li sol representar amb el trident i amb un carro tirat per cavalls de mar, rodejat per una cort de nerèrides i tritons. Està casat amb Anfítrite, filla del tità Oceà.
Zeus (Júpiter)
Fill de Crono i Rea, és el rei de l'Univers. Deu del cel i la metereologia: nuvols, plutges, vents i tormentes. Homero li anomena el "amontonador de nubes" o el "portador de la égida". Els seus atributs són el raig, l'aguila i el cetre.