Fitxes de recursos culturals i artístics



MELIANA

Atractiu o recurs ERMITA DE LA MISERICÒRDIA
Any o segle de construcció 1906
Ubicació o localització ctra. N-340, 44
Organisme responsable pública


Característiques del recurs


Descripció Ermita dedicada a la patrona i segons la tradició fundada per Jaume I. En el tínpan de la porta es pot apreciar un panell ceràmic que refereix la batalla de El Puig. Es un edifici excent de jardí delimitat per una vall, creant el seu propi paisatge que l'aisla del renovat entorno de blocs de vivendes. De planta de creu llatina, bóveda rebaixada de dos trams i crucero, dividida per arcs  fajones sobre columnes cilíndriques. El paviment es de mosaic Nolla de la época de la seva renovació. De coverta a dos aigües i espadanya, utilitza en la composició de la seua fatxada elements del historicisme romanic en porta de acces, així com de altres estils de forma simplificada.
Accessibilitat Bona
Infrastructura turística senyalització bona, servei d'informació bona. Equipaments i serveis regulars.
Activitats complementaries Mises, comunions i batetjos
Grau de planificació Regular
Nivell i grau d'utilització nº aproxm. De visitants es el que van tots els dies a la misa. Aquesta ermita, a més, s'obri també els fins de setmana.


Valoració de recurs


Importància actual Atractiu a nivell local
Característiques desitjables Aprofitament més alt
Conflictes d'us Potser tinga rivalitat amb la resta d'edificis religiosos



Atractiu o recurs CASES MODERNISTES
Any o segle de construcció principis del segle XX
Ubicació o localització c/ Lledoner, 22 i 30
Organisme responsable Privada


Característiques del recurs


Descripció Encara avui podem trobar alguns exemples, com son les cases de "Morrero" i del "Negret de la Ceba" en els números 22 i 30 del carrer Lledoner. Existeix alguna altra però aquestes son les més representatives, amb fatxades totalment decorades segons el llenguatge modernista que se acusa, fundamentalment, en la planta superior, amb mostres dels oficis resoltes amb correcció i proporció, com els pannells decoratius de mosaics, els frisos remarcant la fatxada, les baranes de fundició, els acroteris de palmetes sobre les cornises, els guardapersianes calats, ect. Es poden apreciar intervencions externes en ambdues, com la substitució de carpinteries i incorporació de persianes arrollables rebaixant huecos, així com l'apertura d'altres per a independitzar les diferents plantes que, encara pretenent la seua integració, ha desvirtuat l'estil original.
Accessibilitat Bona
Infrastructura turística senyalització i serveis d'informació mala
Activitats complementaries cap
Grau de planificació regular
Nivell i grau d'utilització els visitants son els habitants de les cases


Valoració de recurs


Importància actual Atractiu local
Característiques desitjables una utilització major
Conflictes d'us cap



Atractiu o recurs CENTRE DE SALUD
Any o segle de construcció 1990
Ubicació o localització C/ Gil de Castillo
Organisme responsable Públic


Característiques del recurs


Descripció Edifici projectat per l'arquitecte Carlos Campos Gonzalez, de formes simples i abstractes resolt en cantó sobre una parcel·la irregular i de petites dimensnions que, pese a mostrar un acusat afàn diferenciados, acomoda la seua volumetria a la escala doméstica dels edificis colindants. Disenyat com a bloque continu que es corva en un dels seus extrems, la seua imatge tersa i unitaria es distorsiona en les plantes segona i tercera una allargada i poc fonda terrasa que permiteix ampliar el camp visual allí on conflueixen les fatxades i els carrers s'estreten. Els espais interiors, definits en les seues cuatre altures, acollisen un estricte programa funcional en dependencies que s'ordenen en bandes longitudinals paral·leles a la fatxada major, on esta l'acces a urgéncies, i que s'articulen a traves de dos patis de llums que, a la seua vegada, solucionen les irregularitats del solar i les servidumbres existents en una de les seues mitjanes.
Accessibilitat Bona
Infrastructura turística senyalització, servei d'informació i equipaments i servicis, bona
Activitats complementaries reunions informatives d'enfermetats
Grau de planificació regular
Nivell i grau d'utilització tots els visitants que acudeixen al centre per qualsevol malaltia


Valoració de recurs


Importància actual atractiu a nivell local
Característiques desitjables cap
Conflictes d'us cap



TAVERNES BLANQUES

Atractiu o recurs EDIFICO MULTUSOS GERMANS LLADRÓ.
Any o segle de construcció 1956-66
Ubicació o localització c/cardenal benlloch,5
Organisme responsable privat


Característiques del recurs


Descripció La visió del edifici projectat per els arquitectes Rafael Tamarit i Enrique Hervás, ens remiteix com a referència cultural a la figura d'Alejandro de la Sota. Segons expresa el primer dels autors, la seua relació i colaboració amb ell transformaren el seu llenguatge inicial i les seues idees barroques, que sofriren una notable depuració baix la seua influència, dotant-li  d'una actitud més renovadora. Reflex de tot el procés de canvi es "l'edifici multiusos" per als germans Lladró, quina composició de fatxada es deu al us diferent de cada planta. Així, l'accés a l'antiga fàbrica de porcellana, un nivell per a oficines, dos plantes destinades a exposició i dos plantes més destinades a dos vivendes, s'organitzen en el volum amb total llibertat i ausencia de rígides simetries, renunciant a fórmules académiqies i pautes de repetició. La via de la diversitat de huecos, retranquetjos i vuits se unifica mitjançant l'utilització de petites peces blaves de mosais Nolla quina intenció queda clara segons Tamarit.
Accessibilitat Regular
Infrastructura turística senyalització i serveis d'informació regular
Activitats complementaries cap per al que no estiga destinat
Grau de planificació Regular
Nivell i grau d'utilització els visitants son tots aquells que treballen allí


Valoració de recurs


Importància actual atractiu local i nacional
Característiques desitjables cap
Conflictes d'us cap



Atractiu o recurs EDIFICI PER A ESCULTORS
Any o segle de construcció 1980
Ubicació o localització Polígono Lladró
Organisme responsable privat


Característiques del recurs


Descripció L'intenció del arquitecte Tamarit va ser crear un oasis dins la factoria Lladró. Una espècie de convent de clausura, un mon apart per a artistes. Tot l'edifici, dins i fora, tenia que respirar tranquil·litat, creativitat i imaginació. En la part "noble" del polígon Lladró, enmig d'un grup de naus industrials i edificis per a oficines. L'artista tenia que estar fora del circuit de producció. La singularitat pretenia que el caracteritzara, es va intentar alçant-lo i separant-lo del terra l'edifici mitjançant una estructura important. Interiorment la seua configuració respon a la de recintes aisllats, on els escultors treballen amb total independència als voltants d'un pati central comú.
Accessibilitat bona
Infrastructura turística senyalització i informació bona
Activitats complementaries cap
Grau de planificació regular
Nivell i grau d'utilització sols visiten l'edifici els qui treballen en ell


Valoració de recurs


Importància actual atractiu local i nacional
Característiques desitjables cap
Conflictes d'us cap



MONCADA

Atractiu o recurs MERCAT VELL
Any o segle de construcció 1908
Ubicació o localització Plaça Mestre Palau
Organisme responsable Públic


Característiques del recurs


Descripció Agotat el seu ús i creient convenient la seua conservació va ser restaurat, segons el projecte redactat en 1982 però l'arquitecte Vicent Albert, mantenint els seus element fundamentals que permiteixen assegurar la gran sombra en l'espai central  de la plaça. L'entramat, protegit per planxes ondulades de cinc, te una estructura de cerxes metàl·liques i pilars de fundició. El joc de cobertes s'origina per la seua planta en forma de creu  reforçada per els voladissos del braç major. De senzilles línies, careis de gran ornamentació al us de l'època de la seua construcció, el modernisme, a excepció de la que s'aprecien en capitells, en el zunxo perimetral en gelosia o en les lames que tamisen l'entrada de llum en la part superior vertical.
Accessibilitat bona
Infrastructura turística senyalització i informació bona
Activitats complementaries cap de moment
Grau de planificació regular
Nivell i grau d'utilització els visitants i veïns de la plaça i del poble


Valoració de recurs


Importància actual atractiu a nivell local
Característiques desitjables major us
Conflictes d'us cap



Atractiu o recurs CASA COMUNA DE LA REAL ACEQUIA DE MONCADA
Any o segle de construcció 1953
Ubicació o localització Avda. de las Germanías
Organisme responsable Públic


Característiques del recurs


Descripció La acequia de Montcada va ser fundada per el rei Jaume l. L'edifici que es construeix en 1953 te inscrit en el seu torreó "Casa Comuna de la Real Acequia de Montcada" i la fetxa1268-1953. La construcció exempta, te jardí en la part delantera. De llenguatge historicista, Mariano Peset Alexandre, ha vuigut imitar l'estil gòtic dels palaus valencians del segle XV, reproduint, de forma cuidad, tots els elements que intervenen en el seu reconeixement. D'aquesta forma, es van incorporant finestres geminades, portes de pedra amb arc de mig punt amb doveles radials, arqueria en la seua part superior, grans aleros de fusta, ect., no podent olvidar la torre, reforçant el cantó i cobrant protagonisme, amb la mateixa consideració que els palaus amb els que se basa. L'interior repeteix la mateixa línia, amb decoració cuidada seguint l'estètica del gòtic valencià.
Accessibilitat bona
Infrastructura turística senyalització i informació bona
Activitats complementaries cap
Grau de planificació regular
Nivell i grau d'utilització els veïns del poble


Valoració de recurs


Importància actual atractiu a nivell local
Característiques desitjables cap
Conflictes d'us cap



ROCAFORT

Atractiu o recurs VILLES
Any o segle de construcció segle XX
Ubicació o localització població de Rocafort
Organisme responsable privat


Característiques del recurs


Descripció Sense solució de continuïtat en le casc urbà primitiu i situat al nord-est de la població, en le primer terci del segle XX es produeix la implantació de vivendes unifamiliars de descans i oci. Recorrent el carrer Blasco Ibáñez ja es poden apreciar exemples que, encara sustraiguts de llenguatges diferents, -dons abarquen desde l'utilització d'elements barrocs a altres d'estètica modernista i inclus racionalista-, tenen en comú el disfrute d'un espaiós jardí que els aisla de l'exterior i l'intent de conseguir amples vistes amb la construcció de torres-miramar o  grans terrasses.
Accessibilitat regular
Infrastructura turística senyalització i informació mala
Activitats complementaries cap
Grau de planificació regular
Nivell i grau d'utilització sols pels qui viuen a les villes


Valoració de recurs


Importància actual atractiu a nivell local
Característiques desitjables cap
Conflictes d'us cap



Atractiu o recurs ANTIGUES ESCOLES
Any o segle de construcció segle XX
Ubicació o localització c/ Transagrario
Organisme responsable públic


Característiques del recurs


Descripció S'atribueix l'autoria del projecte a l'arquitecte suís Alfredo Baeschlin per parèixer amb el projecte de merendero al aire lliure, "Mare Nostrum", que dibuixà l'any 1931. Els seus articles i publicacions desprenen el gust per una arquitectura allunyada de referències historicistes, alabat la "bella horitzontalitat i escassa decoració" dels nous models, algo que posa en pràctica en els seus dissenys. L'edifici, avui reutilitzat com a "hogar del Jubilat", respon fidelment als seus criteris, plantejant un bloc horitzontal acabat en corba amb un zócalo de pedra i grans finestres horitzontals.
Accessibilitat bona
Infrastructura turística senyalització i informació regular
Activitats complementaries cap
Grau de planificació regular
Nivell i grau d'utilització els jubilalts i empleats


Valoració de recurs


Importància actual atractiu local
Característiques desitjables cap
Conflictes d'us cap



Atractiu o recurs CASA DE LA CULTURA
Any o segle de construcció 1994
Ubicació o localització C/ Major
Organisme responsable públic


Característiques del recurs


Descripció Es construeix l'edifici, projectat per l'arquitecte Francisco Taberner, sobre la parcel·la que ocupava el Palau del Baró de Terrateig, edificació que gosava en la seua part posterior un ampli jardí que es mantén. La nova edificació es planteja en dos volúmens, clarament diferenciats i units per el gran vuit d'accés i el remat, i un tercer volúmen de menor tamany, peça de trànsit per a la seua integració en l'escala domèstica dels edificis colindants. Situats en l'accés ja es descobreix el jardí al fons, que queda més evident al transpassar l'umbral i trobem al vestíbul, peça important en el desenvolupament del edifici, no sols per les seues dimensions, sinó també per la situació de centralitzat i la estreta relació amb el jardí. Totes aquestes característiques, a la vegada de permitir el seu us com sala d'exposicions oberta i de pas obligat per a la resta d'activitats, li confereix un caràcter de reunió espontània integrada en la dinàmica del conjunt. El llenguatge adoptat en la configuració del edifici respon, en línies generals, als criteris racionalistes, sense renunciar a un sistema formal expressiu que manifesti la singularitat de la seua funció.
Accessibilitat bona
Infrastructura turística senyalització i informació bona
Activitats complementaries moltes, totes relacionades amb la cultura
Grau de planificació regular
Nivell i grau d'utilització tots els visitants interesats en les activitats que ofereix


Valoració de recurs


Importància actual atractiu a nivell comarcal
Característiques desitjables cap
Conflictes d'us cap



GODELLA

Atractiu o recurs CASA MUSEU PINAZO
Any o segle de construcció segle XlX
Ubicació o localització c/ pintor Pinazo, 29
Organisme responsable privat


Característiques del recurs


Descripció La casa de la família Pinazo es correspon tipològicament amb la vivenda rural "a dos mans" i d'una sola planta que l'arquitectura acadèmica impon en l'entorn de la ciutat de valència. Situada sobre una parcel·la passant, el seu cos residencial esta vinculat al carrer Pintor pinazo, abans del Pino, i s'articula en doble cruixia paral·lela a la fatxada quin element axial es el pas central per a carros, perpendicular al carrer; als dos costats del pas, estan les respectives habitacions, una d'elles, com es habitual, amb alcova. Passada la doble cruixia afegida amb posterioritat que alberga la cuina i el quart de bany. Després d'ella, el pati i en el seu centre l'estudi del pintor, construcció autònoma, compacta, d'una sola planta i elevada altura, realitzada per el propi pintor Ignasi Pinazo abans de 1900, que no sols denota sensibilitat constructiva sinó que constitueix una bona translació a l'arquitectura de les seues reflexions sobre llum i el color.
Accessibilitat regular
Infrastructura turística senyalització i informació mala
Activitats complementaries cap
Grau de planificació regular
Nivell i grau d'utilització els qui viuen a la casa i els veïns del poble


Valoració de recurs


Importància actual atractiu a nivell local
Característiques desitjables cap
Conflictes d'us cap



Atractiu o recurs BIBLIOTECA MUNICIPAL
Any o segle de construcció segle XX
Ubicació o localització c/ J. Peset Aleixandre, 44
Organisme responsable públic


Característiques del recurs


Descripció L'inplantació de vivendes d'oci en l'entorn de l'ermita i en el carrer de pujada a la mateixa, es remota a principis del segle XX. Una de les primeres en construir-se va ser "Villa Eugènia", actual Biblioteca Municipal, rehabilitada per al seu nou us segons projecte redactat a l'any 1982 per l'arquitecte Rafael Ribera. Destaca de la resta, no sols per la seua situació, sinó per disposar d'un ampli jardí en el que es conserven elements decoratius. L'edifici es de planta rectangular i consta d'una altura principal i andana, aprofitant l'acusada inclinació de la coberta, a més d'una planta inferior de semisótano per el desnivell del carrer lateral. Posseeix liviana decoració modernista en tots els seus paràmetres, ressaltant el friso perimetral amb ànguls de ferro colat i l'ornamentació d'accés, quina vertents de coberta defineixen un frontó que avarca un rosetó amb reixa metàl·lica de motius vegetals. En aquest entorn i amb uns anys més tard, en1939, l'arquitecte Xavier Goerlich reforma el xalet familiar eliminat la decoració historicista i utilitzant premisses i elements del racionalisme.
Accessibilitat bona
Infrastructura turística senyalització i informació bona
Activitats complementaries cap
Grau de planificació regular
Nivell i grau d'utilització veïns del poble que vuiguen adquirir o consultar angun llibre a la bliblioteca


Valoració de recurs


Importància actual atractiu a nivell local
Característiques desitjables cap
Conflictes d'us cap




BURJASSOT

Atractiu o recurs AJUNTAMENT
Any o segle de construcció 1915-1985
Ubicació o localització plaça Emilio Castelar
Organisme responsable públic


Característiques del recurs


Descripció El primitiu edifici del ajuntament, ubicat als peus de l'explanada dels Silos, data de 1915, data que figura al remat de la seua façana. Es objecte d'una reforma i ampliació, segons el projecte (Premi d'Arquitectura de 1985) redactat pels arquitectes Guillermo Monfort, José Lluís Ros y Julio Vila. Sent la construcció original de planta rectangular i acusada simetria, la intervenció repeteix els mateixos esquemes formals per a resoldre tant l'interior com l'exterior, proporcionant-li la lectura de l'antic i el nou a traves dels diferents materials i tècniques constructives. En aquesta línia es desenvolupa el disseny, prolongant la simetria i la centralitzat de tot el que es pugi permitir per aconseguir un adequat us de les funcions. La fatxada s'allibera i l'antiga escala que fragmentava l'espai visual es substitueix per altra de dos braços, marcant la frontera entre lo preexistent i lo nou. En planta baixa, ocupant el terci central i il·luminat cenitalment per un octògon, es situa la zona d'atenció al públic, destinant-se la franja perimetral per al personal administratiu, espai polític-representatiu i altres usos. En planta superior es repeteix el mateix esquema, situant el saló d'actes, l'alcaldia, sala de permanent, ect. La solució de les façanes repeteix el ritme existent en el finestrat del edifici original i inclòs, al plantejar els miradors en les tres noves façanes, pareix voldre recordar l'efecte produït en el parament de l'accés, incident en la seua idea de la simetria central, siguent aquestos els únic elements que ressalten de les façanes llises i carents de qualsevol element ornamental que pugi competir amb l'edifici subsistent. Del tipus de cobriment ressalta l'octògon, amb mode de tambor acristalat en tots els seus costats. Sobre ell es situa altre molt més petit i prim, també acristilat, com coronació de l'espai central anteriorment descrit.
Accessibilitat bona
Infrastructura turística senyalització e informació bona
Activitats complementaries cap
Grau de planificació regular
Nivell i grau d'utilització tots els veïns del poble i els qui treballen a l'ajuntament


Valoració de recurs


Importància actual atractiu a nivell local
Característiques desitjables cap
Conflictes d'us cap



Atractiu o recurs CENTRE DE TELEVISIÓ CANAL 9
Any o segle de construcció 1989
Ubicació o localització pista d'Ademuz, s/n
Organisme responsable privat


Característiques del recurs


Descripció El centre de programes de la televisió valenciana (oficines de direcció, administració i redacció, estudis de grabació i torre d'emissió), obra dels arquitectes Hector Fernando i Vetges tu i Mediterrània, ocupa uns 15.000 metres quadrats i s'alça al sud-est del nucli urbà de Burjassot, en un context perifèric desprevist de referències arquitectòniques rellevants, situat al front del recinte ferial i a un dels campus universitaris de valència. El conjunt edificat, inclueix tot ell en un circuit emmurallat adaptat amb les inflexions del terreny, s'apropia dels singulars fragments existents al paisatge pròxim i llunyà, i es reuneix en una imatge unitària i coherent a traves d'una abstracta composició volumètrica. L'organització geomètrica dels elements que el formen /triangle per a la planta general; corbes per a l'arc que s'obri cap a la ciutat i per al cos que alberga les àrees tècniques; prismes i cilindres per a accessos, servicis varis. arees de direcció i redacció de programes, estudis de grabació, torre per a les paràboles de emissió, etc..) es sostén sobre una de les bisectrius de la base triangular  i respon a una organització funcional  que s'ajusta a un estricte programa, determinat per requisits d'alta tecnologia i la necessitat extrema d'aislament i seguretat.
Accessibilitat bona
Infrastructura turística senyalització i informació bona
Activitats complementaries cap
Grau de planificació regular
Nivell i grau d'utilització


Valoració de recurs


Importància actual atractiu a nivell regional
Característiques desitjables atractiu a nivell nacional
Conflictes d'us cap



ALBORAIA

Atractiu o recurs EMITA MIRACLE DELS PEIXETS
Any o segle de construcció 1907
Ubicació o localització barranc de carraixet
Organisme responsable públic


Característiques del recurs


Descripció Situat en un paratge arbolat i aisllat d'altres edificacions. La ermita es va construir sobre part del solar d'altra anterior per commemorar, com la primera, un fet que va tindre lloc al segle XlV i que dona nom a l'ermita. L'edificació actual es d'estil neogòtic. En la seua façana principal els vuits ogivals se distribueixen en tres bandes verticals ben definides i separades per fins estrius. Destacant la centra en quant a la dimensió i decoració, el la es llig la data. La resta de la façana de linies senzilles i poc vuit, produeix un ambient bolcat a l'interior. De planta rectangular amb sostre a doble vertient. Cobreix el seu interior amb bóbeda de rajola de canyó apuntat: la peça de la sacristia, a la que s'accedeix a traves de dos portes a la paret on s'ubica l'altar, en un cos independent adossat a la mateixa i cobert amb sostre, a una vertient, en direcció transversal a restes de cobertes.
Accessibilitat regular
Infrastructura turística senyalització  i informació regular
Activitats complementaries cap
Grau de planificació regular
Nivell i grau d'utilització els veïns de la zona


Valoració de recurs


Importància actual atractiu local
Característiques desitjables cap
Conflictes d'us cap



Atractiu o recurs ETACIÓ METRE " EL PALMARET"
Any o segle de construcció 1988
Ubicació o localització Camí nou d'Alboraia
Organisme responsable públic


Característiques del recurs


Descripció La nova infrastructura de la línia 3 del metre supon la creació de nous espais generats per la espera del usuari: entre ells es troba l'estació de superfície del "palmeret", dissenyada per l'arquitecte Carlos Meri i la col·laboració dels arquitectes Silvia Bronchales i Vicente Vidal. El volum, de línies senzilles, tanca espais diafons i atractius, i circulacions clares, per conseguir el màxim confort en l'espera i en el trànsit. Hi ha que destacar la comunicació entre andenes, resolta per mitjà d'una passarel·la coberta dotada de gran finestres, que permiteix disfrutar de la vista de l'horta i del conjunt renaixentista de San Miguel de los Reyes. Sobre l'armaçó de l'estructura metàl·lica i la fàfrica de rajoles, completa el disseny l'elecció i utilització del material de revestiment, pedra blanca de almorquín, en contrast amb els gran vuits de il·luminació projectats.
Accessibilitat bona
Infrastructura turística senyalització i informació bona
Activitats complementaries cap
Grau de planificació regular
Nivell i grau d'utilització tots els veïns del poble i els visitants


Valoració de recurs


Importància actual atractiu a nivell comarcal
Característiques desitjables cap
Conflictes d'us cap


VOLVER