ALGUNS DELS FUNERALS I ANIVERSARIS

Per els que el rector de Santa Maria del Mar, Dr. Francesc Tort Mitjans, escrigué homilies, de fons biogràfic, a partir dels textos bíblics emprats i de les dades biogràfics, d`alguns dels feligresos i ciutadans de Barcelona que sol•licitaren la celebració de funerals o aniversaris a Santa Maria del Mar. Homilies llegides per el mateix rector celebrant que es conserven, fidelment, en el seu arxiu particular.

ALGUNOS DE LOS FUNERALES Y ANIVERSARIOS

Para los que el párroco de Santa María del Mar, Dr. Francisco Tort Mitjans, escribió homilias, de fondo biográfico, al compàs de los textos bíblicos escogidos y de los datos biográficos, de algunos de los feligreses o de los ciudadanos de Barcelona, y demás, que solicitaron la celebración de funerales o aniversarios en Santa María del Mar. Las homilias fueron leidas por el mismo párroco y se conservan, tal cual, en su archivo particular.

1985-95


Misses en sofragi dels difunt del barri de la Ribera en les seves respectives Festes Majors. A continuació el reportatge fotogràfic de la missa del 8-9-1991.




 

Homilia predicada, el diumenge 4-9-1987, per el rector de Santa Maria del Mar Dr. Francesc Tort Mitjans, en el curs de la missa major de les tretze hores, en la que la Junta de la Festa Major del Barri de la Ribera, presidida per el Sr. Emili Cota Escribano, assistia, en lloc preferent en el Presbiteri, a la celebració de l`Eucaristia oferta per els difunts del Barri de l`any 1986. La missa major, ja de si plena cada diumenge, es veié augmentada per els familiars dels difunts. El Sr. Salaberria cuidà de aconseguir una llista lo més completa possible dels finats durant l`any i va llegir, un a un, els seus noms en el curs de la celebració. Com sempre, va cantar l`embrionària Escolania un dels fets que afavoriren que la missa major, molt abans de tot bon turístic, omplis tota l`Església.


Distingits i apreciats Sr. Emili Cota i demés membres de la Junta de Festa Major del Barri. Benvinguts al vostra temple de Santa Maria del Mar :

Si el dia 15 d`agost, solemnitat de Nostra Senyora Assumpta al Cel, a quin dogma està dedicada aquesta Església Parroquial, celebràvem la festa major canònica amb presencia de molts de vosaltres. Avui, passades unes setmanes i segons costum últimament establerta, celebrem la Festa Major civil i popular del Barri de la Ribera del que vosaltres en sou excel•lents promotors. Voleu alegrar-vos i fer festa en companyia dels veïns, dels responsables de botigues, restaurants i demés entitats aquí radicades. Voleu eixís unir més i millor els llaços de fraternitat humana que, per sobre de tota diferencia, deuen imperar entre els homes. Es verdaderament d`agrair la vostra dedicació generosa en vers tot tipus de millores del Barri i que també, conscients de que Santa Maria del Mar us pertany abans que a ningú a vosaltres per ser la vostra parròquia, vulgueu que la Festa Major Popular tingui també un record per els difunts amics, companys i veïns nostres que ens han deixat en el decurs de Festa Major a Festa Major.

S`ens ha llegit la llista, amb voluntat de ser complerta, dels veïns que ens han deixat últimament. ¡Oh! ¡Com m’agradaria poguer donar ara les dades biogràfiques de cada un d`ells! En els sers humans lo positiu, lo bo sopera sempre els defectes. Jo, personalment, no tindria cap inconvenient, més al contrari, m’agradaria molt, que els familiars i els amics dels que ens han deixat, i avui recordem, pugeixin aquí i ens expliquessin , com estimàvem, com se sacrificaren, con ajudaven, el vuit immens que han deixat en els seus cors, com no deixen de recordar-los dia a dia, i també com gaudeixen de la seva presencia espiritual.

Parlant a veïns batejats i recordant a difunts que en el baptisme reveren el suprem do, la suprema dignitat i la suprema esperança de la filiació divina, quant ens referim als difunts i a llur record som conscients de que al morir reveren l`abraçada del Pare i gaudeixen ara en el Paradís, de Déu i en Déu de tot be, també del be de la intercomunicatiu amb nosaltres a traves del dogma de la Comunió dels Sants, de la Comunió de tots els fills de Déu els que ja han fet el cim i nosaltres en transit.

Si be us hi fixeu, els difunts que avui recordem i per els quals ara preguem i oferim l`Eucaristia, tingueren una historia diferent, unes circumstancies que els marcaren. Uns moriren joves, d`altres a mitja edat i, els més, en edat avançada. La vida de l`home se sembla a la dels rius, uns tenen un llarc recorregut, passen per pobles, ciutats, devegades recorren nacions senceres i àdhuc continents. Hi ha però rius que tenen un curt recorregut, desiguida arriben al mar; siguin llacs o curs, tinguin o no anomenada, la seva aigua resta, a la fi, mesclada en l`oceà allí on ja no conten els quilòmetres recorreguts, la quantitat d`aigua que han portat a la mar. Des de un punt de vista religiós, lo important es arribar a la meta que es Déu, el gran i únic oceà en qui vivim, ens movem i som.

En la preparació del nou curs no vull deixar de recordar que tots necessitem de l`instrucció cristiana, adaptada a l`intel•ligència i situació de cada un, per poguer mantenir l`equilibri necessari entre la vida i la mort, entre la cursa i la meta. Tots necessitem refrescar l`instrucció cristiana que partint de la llar, dels pares, aquets poden, si els hi sembla be, reforçar-la fe enviant a llurs fills a la Catequesis. Ja sabeu que cada parròquia, també, naturalment, Santa Maria del Mar, te una Catequesis,de fet prou reeixida, que invita a tots els nens i nenes del Barri a fi de preparar-se també per la Primera Comunió i per la Confirmació. A partir d`aquest any s`invita també, oficialment, a totes les nenes i nens del Barri a formar part de l`Escolania de Santa Maria del Mar que, si be existí en diferents èpoques fins al punt de que fou durant anys el cor de veus blanques del Liceu de Barcelona, feia anys que no existia. Hem fet uns cartells que us invitem a que siguin posats en els establiments botigues, bars etc. del Barri.

Parlant d`instrucció cristiana, parlant de fe, voldria dir-vos que, des de molts punts de vista, la fe es el tresor més gran que hom pot tenir. “Maleït el que em tragué la fe dels meus pares”, exclamava un home que moria desesperat. Be deia una inscripció sota d`un rellotge de sol : “Jo sense sol i tu sense fe no som res”. Sense fe ens debati’m en l`impotència, no sabem d`on venim ni a on anem, no sabem per qui vivim ni per qui morim. Sense fe no podem recordar com a vius els morts i nosaltres, encens, passem els anys sense sentit. La fe es com el sol que escalfa, que dona vida, que alegra, sempre, especialment quant, glossant el salmista, passem per barrancs tenebrosos, res temem perquè sentim la presencia de Déu que ens conforta i asserena.

Ja hem coneixeu i, sabeu prou be, que quant jo parlo de fe i religió, no em refereixo a cap succedani, ni organització de poder i domini, això es, no em refereixo a aquella fe o religió que, en certs moments de l`Historia, algú, en coordenades concretes, denuncià i acusà de ser “l`opi del poble”. Parlo d`una fe compromesa amb els germans, una fe que, quant diem que es, fonamentalment, amor, hem d’entendre-ho en sentit radical : amor i justícia son lo mateix. L`amor cristià, ben entès, encaixa de ple amb el concepte de democràcia que no es altra que la vivència pràctica o defensa de la llibertat, la justícia, el respecta, la tolerància, la capacitat de convivència, de sapiguer quins son els meus drets i obligacions i quins son els drets o obligacions dels altres. Democràcia i sentit crític s`identifiquen també. L`amor, sense justícia, es filantropia, es engany, es moneda falça, inoperant, fullaraca, paraules, bla.bla.bla. Aquest tipus de religió falsa , ni que es pugui sostenir en canons, que son com goma que s`estira i s`arronsà a gust, en costums, en simple paraulejar, s’identifica, en la pràctica real, amb aquella altra realitat, més freqüent entre els poderosos que entre els dèbils, que va encunyar el filòsof : “Homo homini, lupus”. Sant Agustí diu que sinó estimem als homes a qui veiem ¿com podem estimar a Déu a qui no veiem?. Una fe sense amor-justicia seria, sí,” l`opi del poble” i en aquest cas estaria justificat allunyar-se de la religió simple estructura i organització, al temps que procurar reformar-la des de dins a fi de que tot col•labori al be, en donar culta a Déu i a la seva obra en la justícia i la veritat. El primer dogma que cal preservar per sobre de tots es el de que Déu es amor i que amor i justícia son una mateixa cosa. Nostre Senyor Jesucrist, en lluita per un mon on hi regnés la veritat i la justícia, la santedat i la gràcia morí a la Creu. El projecta de vida de tots i cada un de nosaltres, des de l`humilitat i la confessió dels nostres pecats, deu procurar millorar-nos, no elevar a categoria de veritat, d`amor i de justícia lo que ens convé, els nostres interessos, sinó examinar-nos constantment i maldà per reformar la vida, la societat, el Barri, tot i tots.


Dr. Francesc Tort Mitjans, rector de Santa Maria del Mar

______________________________________________________________________________________________________________

Missa anual en sufragi del Sr. Sebastià Alvarez, fundador de l`Acadèmia Alvarez, amb l`assistència lliure dels alumnes de l`Acadèmia, d`uns vuit-cents matriculats. La celebració es tingué als volta’ns del 20 de setembre de cada any.

_______________________________________________________________________________________________________________

Difunts de l`Agrupació Mútua del Comerç i l`Industria, celebració en general durant el mes de maig. (A partir de 1995 aquesta missa i homilia es celebrada i predicada per Mons. Vives) A continuació una de les homilies predicades per el Dr. Tort, la de l'any 91:

 


Agrupació Mútua del Comerç i l`Indústria

Homilia predicada per el rector de Santa Maria del Mar, Dr. Francesc Tort Mitjans, el 10 de juny de 1991, en la missa celebrada en sufragi dels difunts mutualistes de l`any 1990.

“Sabem, en efecte, que quan es desfaci aquesta casa nostra terrenal, on habitem com en una tenda, tenim al cel una casa que es obra de Déu, no feta de ma d`homes, eterna”

Mutualistes de l`Agrupació del Comerç i de la Industria, persones de tant diversos llocs de la nostra geografia, que us heu congregat en el Senyor, en aquest temple insigne, moguts per unes circumstancies i sentiments similars. ¡ Quants records, que porteu a flor de llavis, ens podríeu explicar! ¡ Si poguéssiu obrir el vostre cor als altres germans, aquí congregats, a ben segur que us descobriríeu sentiments, vivències similars! Veniu acompanyats d`un entranyable record, d`una presencia espiritual, tots heu fet l`experiència difícil de la mort d`un ser estimat i l`Agrupació Mútua, remuntant-se als orígens eclesials d`aquesta institució, vol ajudar-vos a confortar el vostre cor posant en comú, a traves d`aquesta vostra silenciosa i compungida presencia, el vostre dol.

Tots, la majoria amb el suport de la fe, heu vist amb els vostres propis ulls, com la tenda del vostre espòs, fill, germà, pare o mare, es debilitava, s`envellia, trontollava, amenaçava ruïna, queia. Potser la ciència dels nostre dies va lluitar per salvar llurs vides, potser no hi fou a temps. Tant en un cas com en l`altra vareu quedar submergits en una indescriptible tristesa. Molts vareu començar a fer l`experiència de la soledat, seguint el pas feixuc d`una vida sense estímul. ¡Quants sentiments embargaren i, potser, encara omplen, el vostre cor! ¿Que us va dir l`imaginació, que freqüentment no podem dominar en els moments de depressió primers?

Encara que els sentiments foscos, negatius, que excaven cap avall allunyant-nos simultàniament cada vegada mes de la llum, s`hagin extés més o menys en el temps, s`aniran esvaint, i, sense oblidar mai al ser estimat, anireu entrant, o ja hi heu entrat, per les vies i l`experiència de l`acceptació de la voluntat de Déu, de la conformitat als seus designis i es farà la pau en el vostre cor. La boira del camí s`anirà, lentament, esvaint per anar obrint-vos, amb serenitat, a noves albades amb resignació i pau.

Segurament que molts de vosaltres, originaris també de pobles i viles, en la vida del vostre marit, i sers estimats, us havíeu reunit moltes vegades, o cada diumenge, en la congregació dels fidels de la vostra parròquia, alguns, potser, teníeu junts aquell lloc que la costum havia deixat i respectat com a propi i, ara marca l`absència. D`altres, per mil raons diferents, potser no ho fereu tant, però igual uns com els altres cerqueu, ara, aquelles paraules i veritats que us confortin. La veritat de que us parla avui l`Església es la del Paradís. Sí, en aquest moment la veritat de que es tracta es la del Paradís “que quant s`ens desfà aquesta casa terrenal, en trobem, una, d`eterna, al cel” ja no subjecta a les contingències humanes. La doctrina cristiana que predica que el vostre espòs, fill, pare o mare, viuen, fa de bon sentir. La suprema esperança de la filiació divina, de ser fills de Déu, us asserena i conforta, sobre tot quant, dona, també, les pistes certes de la comunicació espiritual amb els sers estimats que ens varen deixar.

L`home cerca allò que ha perdut en tant més afany quant més era estimat, valorat, necessari. Davant de la mort, l`immortalitat de l`anima, per una banda, i el dogma de la Comunió dels Sants, per un altra, venen a ser com una barca de salvació en el naufragi i per això, també, ens hi adherim amb confiança.

Caríssims mutualistes, l`imaginació ens pot portar a on vol, l`ignorància ens pot trair de mil maneres, els interessos ens poden fer desitjar i àdhuc somniar coses irreals. Però en el cas que ens ocupa la fe i la raó conflueixen en la veritat del Paradís, de que quant s`ens desfà aquesta casa de la vida, en trobem una altra d`eterna al cel.

La revelació de Déu, el consentiment de tots els pobles, la doctrina de la fe ens assegura que la nostra ànima, la poguem arribar a definir-la o no, es pugui trobar o no a traves del bisturí, es immortal. Aquesta convicció es troba ben arrelada tant entre els pobles savis com entre els pobles ignorants, tant en aquelles cultures evolucionades, com en aquelles altres quines aiguas tot just semblen sortir del manantial sense adherències temporals.

No hi ha poble sense altar, sense temple, sense sacerdots. Totes les religions, àdhuc aquelles que s`assimilen mes a constitucions per la regència dels pobles, creuen amb Déu, en el Paradís, li donguin el nom que sigui. Tot alta mira a Déu i als difunts.

Esteu en la veritat, viviu en lo cert, caríssims germans mutualistes, quant el vostre cor, glossant la carta de sant Pau als cristians de Corint, està ple de “confiança”. Quant us aveniu a la conclusió de que la vida de la terra, que ens semblava tant definitiva e important, es més semblant a la vida dels emigrants del cel en el cos de la terra. Esteu en lo cert que aquell, que estimàveu tant, a retornat a Déu de qui va sortir i que, a traves dels vasos comunicats del dogma de la Comunió dels Sants, podreu continuar amb ells una relació d`intimitat espiritual.

Segurament que en l`enterament dels vostres estimats va reçonar en el temple aquell encoratjador “In Paradissum”, interesseu-vos per rellegir-lo i meditar-lo.

Dr. Francesc Tort i Mitjans, rector de Santa Maria del Mar.

 

El temple s`ompli d`unes mil persones vingudes d`arreu. L`Eucaristia conta amb la presència i cant de l`Escolania, previ haver demanat, a llurs pares i escoles, el permís pertinent.

_________________________________________________________________________________________________

Missa en recordança dels Patriotes Catalans morts a partir de la Guerra de Successió, organitzada per La Lliga de la Mara de Déu de Montserrat i celebrada a Santa Maria del Mar a partir de 1985. En algunes ocasions la mateixa Lliga demanà l`homilia i la publicà a nivell intern com, per exemple, la del onze de setembre de 1986. Val a dir que aquesta missa es celebrà a Santa Maria del Mar a partir de 1985 en la vinguda del rector Dr. Tort (A partir de 1995 la missa i homilia solen ser oficiades i predicades per bisbes titulars. auxiliars o per el mateix Sr. Arquebisbe). A continuació tres fotografies dels anys 1987 i 1988 en les que Mn. Josep Maria Xirinacs i Damians concelebrà, en lloc preferent, amb el rector de Santa Maria del Mar, Dr. Tort, ( i l`homilia del any 1986).





_

Missa en sufragi dels difunts del Consolat del Mar celebrada cada any el dia de Sant Marc patró de la Cambra i Llotja, el 24 de març. A continuació la predicada l`any 1986 i 1987 i unes fotos de l'event:

Cambra de Comerç, Indústria i Navegació. Consulat del Mar

Des de 1985 vareg presidir l`Eucaristia de Sant Marc patró de la Cambra de Comerç, Industria i Navegació. Al cap vespre anava a la Cambra i Llotja i en un acte solemne rebia el jurament dels nous consols dels Consolat del Mar. Els primers anys, com aquest del 24 de març de 1987 presidit per el Sr. Josep Mª Figueras, president de la Cambra, jo, com a rector de Santa Maria del Mar, rebia el jurament sense intervenció del conseller de Justícia de la Generalitat. Més tard el dit jurament es feu davant dels dos, La Consellera, en aquell cas, i un servidor. La figura del Sr. Figueras i el seu record em porta a publicar, seguidament, l`homilia que vareg predicar a Santa Maria del Mar en motiu de la seva mort el 30 de març de 1994. Previ a l`acta tingué una entrevista amb llurs fills.



HOMILIA EN LES EXÈQUIES DEL EXCM. SR.

JOSEP Mª FIGUERAS I BASSOLS

L`Excm. Sr. Dr. Josep Mª Figueras i Bassols va néixer a la ciutat de Barcelona el 18 de desembre de 1929 on va morir el 30 de març de 1994. Major de cuatre germans, estudià en l`Escola Virtelia, cursà seguidament la carrera de Dret i Ciències Polítiques a l`Universitat de Barcelona, passant després a George-Town, USA. En el 1954 va contraure matrimoni amb la Sra. Virginia Costa, els seus fills Bruno, Virginia, Carlos, Romàn i Verta.

El Sr. Josep Figueres entrà en l`historia com un dels personatges més destacats e influents de la vida social, econòmica i política de Catalunya, Espanya i Europa. El seu tarannà obert, penetrant i respectuós el portà albirar lo bo i millor de cada persona i poar-hi llurs virtualitats. Aquest talen de líder el rodejà d`òptims col•laboradors. Les dificultats inherents a les seves altes responsabilitats lluny d`inhibir-lo l`esperonaren sempre. L`interessaren totes les maneres i filosofies de viure, pensar i organitzar-se. El captivà l`Historia, la literatura, la música, les arts plàstiques etc., també la naturalesa i l`esport.

No es estrany, dons, que persona de tant eminents qualitats assolis, en les peculiars coordenades del temps i espai, càrrecs de la màxima rellevància, com, entre d`altres, el de President de la Cambra de Comerç, Industria i Navegació de Barcelona, entitat vinculada a Santa Maria del Mar lo que el portà a mantenir la millor relació amb aquesta Basílica i amb mi mateix. Durant els dotze anys del seu mandat estel•lar la Cambra assolí metes tant importants com, entre d`altres, que els arbitratges del Consolat del Mar recuperessin el reconeixement legal que anys enrere havien perdut.

El Sr. Figueres destacà, també, de portes endins, en el si de la seva família, en les relacions amb la seva esposa Virginia i els seus fills. Fou un espòs i un pare “fascinant”, com afirmen els seus fills, que va sapiguem donar-se a si mateix excel•lint en el difícil arts d`arts, educar. La seva principal influencia educativa en el si de la família fou predicar amb l`etjemple de treball, respecte, prudència, d`insinuacions oportunes etc. aconseguint, en tot moment, una família ben unida.

“El Senyor es bo amb els qui hi confien, amb tots quells que el cerquen. Es bo d`esperar silenciosament la salvació del Senyor”, hem llegit en la primera lectura. Aquesta cita resumeix l`esperit de recerca, el delit de llum, de veritat, de certesa, de racionalitat, del esperit selecte del nostre germà Josep Mª.

Si be un dels consentiments més universals, vius en tots els temps, llocs, cultures i religions es la vida futura, més enllà de la mort, aquesta seguretat i certesa absolutes es veu emboirada per diverses raons. Mancats de les respostes adequades, als diversos nivells d`intel•ligència e imaginació, sobre el nostre origen i fi, son molts els que confien en el Déu que no veuen i en la vida futura que no comprenen. El dubte es una expressió, una forma de fe, de vida intel•lectual profunda, i, àdhuc, de lògica quant tots, de fet, ens movem, naveguem per el mar de la religió i del pensament, amb vaixells inconsistents, insegurs.

Es veritat que cal pendres seriosament la vida, però, potser, donem massa importància al cos com a tal, a la vida humana, a la societat. En el fons, almenys durant uns anys de la vida, i alguns sempre, ens creyem quasi creadors i no ens donem conte de que el nostre cos es pot considerar com a simple rèplica de l`esperit. Vivint en el cos, arribem a afirmar tant el nostre esser material que no podem, quasi, comprendre com es pot veure sense ulls, sentir sense orelles, pensar i recordar sense cervell. Lo normal i millor seria poder gaudir, sense l`instrument material del cos, de tot allò que es realment existent fora d`ell, que continua també fora de nosaltres quant s`entelen els nostres ulls humans a causa de l`enfermetat, vellesa o, be, de la mort. Des de aquest punt de vista, que no se sustenta en la metodologia científica, les necessitats del cos serien simples imperfeccions i la seva consecució suplències de l` esperit.

Si hom no Elvira, o no admet, l`existència de camins més lligats a l`imaginació que a la raó, quant s`ens desfà aquesta casa terrenal, quant les nostres facultats minven, situats en un medi que no podem comprendre del tot, ens pot invadir una certa angoixa. Havíem donat tanta importància al cos, ens havíem sentit tant decisius, havíem intervingut, desvagades amb tanta força, en el devenir de les coses, que no ens hauríem donat comte que, si tot acabés en la mort, la vida seria com un joc que governa l`atzar, com un somni sinó advertíssim o no admetéssim de que, tota vida, lluny de respondre a una casualitat, es una providència, que venim de Déu i a Ell retornem.

Tot el nostre passat, ni que encara l`anéssim guardant en la memòria, o s`ens fes ressò l`anàl.lisis històric, hauria mort si no hagués quedat imprès, asegurat, cert, en Déu. Els pensaments, els designis d`alt abast, les accions, els impulsos del cor del nostre estimat Sr. Josep Mª Figuera, la recerca de la veritat, l`esperar silenciós, tot hagués ja finit, mort, acabat, si Déu no en fos el garant etern. Ell, ara, està en el Déu, Ser Sobrem, que va cercar en la penombra, en la foscor, el dubta, i amb Déu gaudeix de tots els bens, els del seu passat i el be de la comunicació. Des de aquesta fe, quasi universal, vosaltres, esposa, fills, familiars i amics podrem continuar gaudint del do espiritual de la seva presencia i comunicació. El credo cristià formula aquesta be amb el dogma de la Comunió dels Sants. ..../....



 

Cambra de Comerç, Industria i Navegació
Consolat del Mar
Missa anual a Santa Maria del Mar 25-4-1986
Homilia del rector de Santa Maria del Mar
Dr. Francesc Tort Mitjans

Molt Honorable Sr. Dr. Josep Maria Figueres President de la Cambra, Honorable Sr. Dr. Ricard Piqué Vatlle, Consol Major honorari del Consolat del Mar, Srs. consols antics, reelegits i de nou jurament. Molt estimats tots en el Senyor :

L`historia del Tribunal d`Equitat i Conciliació del Consolat de la Llotja de Mar, es remunta més enllà del segle XIII. Seguint l`evolució de les coordenades dels temps i de les diverses necessitats polítiques i judicials, el Consolat del Mar sofrí, com es sabut, diverses modificacions i competències fins que, en data molt recent, el 25 d`abril de 1956, quedava constituït el Consolat del Mar com a part de la Cambra de Comerç, Industria i Navegació de Barcelona. A partir d`aquesta data històrica, es fa coincidir, normalment, en el 25 d`abril, la celebració anual corporativa del Consolat del Mar i del jurament dels nous consols davant del rector de Santa Maria del Mar.

Aquest any la festa de la Llotja de Mar s`escau en el context del centenari de la Cambra de Comerç, Industria i Navegació. Centenari, sí, però no de l`entitat originaria, que ve de molts segles abans, sinó a partir d`una de tantes diferents reestructuracions amb igual o semblant contingut.

Aquesta missa d`acció de gràcies per un nou any, que heu viscut en l`expectativa del reconeixement oficial de la vostra alta tasca, la celebreu, com de costum, en aquesta Basílica de Santa Maria del Mar. Aquest temple carregat d`historia i de vinculacions ciutadanes, una de les més insignes de Barcelona i de la cristianitat, construïda per els vostres abans passats.

Aquest temple per si sol parla de fe, però també parla de riquesa, d`economia, d`influencia i preponderància mediterrània de Catalunya . Aquesta basílica te prou títols per ser considerada com el temple del comerç, del mar, dels gremis. Però podríem dir que, ara, viu com orfe dels qui l`erigiren. Circumstancies ben conegudes de l`evolució socioeconòmica de Barcelona i de llurs habitatges, han fet de que pocs, per no dir cap de vosaltres, visqueu sota l`ombra material de Santa Maria del Mar. Però si viviu sota la seva ombra espiritual. D`aquí que m`atreveixi parlar-vos del estat actual de Santa Maria del Mar, tot i que sàpiga que la sol.lusió real als seus problemes ha de venir per vies i camins varis com, per etjemple, la creació d`un Patronat en el que alguns de vosaltres pugueu unir-hi els vostres esforços e influencies.

Com sabeu, fa cinquanta anys que el foc malmeté també l`immoble material. Si tenim raons per plorar aquell incendi, les tenim també, per veure, com, encara, restin per restaurar, total o parcialment, més de seixanta claus de volta calcinats, com així també, l`absis, cuatre columnes. De la joia del orgue històric no s`ha procedit, encara, de moment,a parlar-ne,sí, però, de l`orgue menor que, procedent dels Trinitaris de Vic, espera ser reconstruït i situat en la basílica. Precisament la manca de tot orgue de tubs ens ha portat a sol•licitar de la Cambra, en el seu centenari, un orgue positiu . La capella del Santíssim ha de ser restaurada i oberta de nou al culte. Hi ha goteres arreu, vitralls que amenacen ruïna, campanes silencioses, rellotge gastat. El mateix exterior del edifici te punts que demanen restauració urgent com la façana principal etc. etc.

Celebreu aquesta diada, encara que, com es digué al principi, d`una forma casual, en la festa de sant Marc. Marc, cosí de Bernabé, acompanyà a sant Pau en el seu primer viatge apostòlic i també el va seguir fins a Roma. Emparentat, Marc, amb la família de sant Pere, fou també deixeble del mateix sant Pere. Se li atribueix la fundació de l`Església d`Alexandrina. Marc escrigué l`evangeli que porta el seu nom, un dels tres sinòptics, en el que deixa constància fonamentalment de la predicació de sant Pere, amb aportacions de les de sant Pau. L`Evangeli de Sant Marc es el més concís i esquemàtic dels tres sinòptics, escrit a semblança de lo que es pot considerar com la metodologia crítica- històrica actual.
L`Evangeli de Sant Marc ens descriu lo que va fer i va dir nostre Senyor Jesús, ens parla de la seva divinitat, de les creences que ens han sigut trameses des de un principi.

Distingits senyors. Vosaltres segurament que tots sou catòlics. Costa prou avui confessar-se i ser verdader catòlic, creient. Parlar, ara, de les dificultats de continuar fidels, serens, amb pau i goig en les nostres creences, suposaria analitzar tantes coses i tant diverses que no tindríem temps i ens comprometríem massa sense aconseguir gaire : Hauríem de parlar del materialisme pràctica i teòric, d`un racionalisme fort, d`unes generacions sense cultura pròpia i a més envellides, sense imaginació, biològicament decadents. També de la manca d`instrucció adaptada a l`intel•ligència de cada un i a les coordenades de temps i espai nostre. Seria precís parlar de cada una d`aquests fets i dificultats i de tots junts, en visió de conjunt.

A favor de la fe catòlica, tenim el millor puntal. Crist mateix, aparentment dormint en la quilla de la barca de l`Església. Quant es despertat amb el crit desesperat : “!Senyor, no dormiu, que ens enfonsem¡”, respon : “¿Perquè temeu, homes de poca fe?”.

També ajuda a la conservació de la fe l`inèrcia de les costums i de les tradicions catòliques, que resisteixen. Potser pot estar passant quelcom semblant a lo que succeeix amb el motor d`un cotxe que es para en marcha amb velocitat suficient per seguir, aparentment, corrent amb l`esperança, acomplerta moltes vegades a través de l`Historia, de que l`inèrcia posi, en qualsevol moment, el motor de nou en marcha .

Bombardejada, de tantes maneres, la nostra cultura, hem entrat, potser, en una corrent d`inculturació que dona fàcil entrada al fenomen pendular de tesis, antítesis i síntesis. Y, en aquets processos, els que volen reformar i dirigir a la societat, potser sels escaparà de les mans. La vida es massa curta per aconseguir, en general, certs propòsits. “Lo que un segle vestí, l`altra ho aterra, sols resta el monument de Déu” diria Verdaguer en l`Atlàntida.

Dr. Francesc Tort Mitjans, rector de
Santa Maria del Mar.

_________________________________________________________________________________________________


Homilia del 24 de març de 1987 :


Molt Honorable Sr. Dr. Josep Maria Figueres, President de la Cambra de Comerç, Industria i Navegació de Barcelona, Honorable Sr. Dr.Ricard Piqué Vatlle, Consol Major Honorari del Consolat del Mar, Honorables Sr. Antoni de Padua Escura, i demés consols antics i nous. Molt estimats en el Senyor

Aquest any la vostra festa patronal de sant Marc s`escau en la setmana de Pasqua de Resurrecció. No es aquesta una circumstancia corrent. No a cada any la lluna de l`equinocci de primavera cau a mitjans d`abril com enguany.

La nostra civilització arrela i pren peu en la Pasqua, en la data astronòmica en la que Jesucrist va ressuscitar. El nostre calendari, el Gregorià, neix també de la Pasqua. Es pot dir, en concomitància amb el vostre servei, que l`historia econòmica d`Europa neix, o es conforma de nou, a partir de la doctrina cristiana sobre l`home, sobre la propietat i l`us dels bens de la terra.

El Déu fet home va morir i va ressuscitar. Estimats Senyors, mentres som presoners del cos, la nostra relació es quasi purament material o cerebral, tot ho comprenem corporalment. El nostre pensament avança amb molta dificultat sense la base i suport de les imatges. Com que a Déu no el podem veure amb els nostres sentits corporals, per això es va fer home i eixís, encara que no puguem veure al Déu que hi ha en Crist, sí podem veure a l`home que hi ha en Déu.

Una de les veritats fonamentals de la nostra sagrada religió es Pasqua, es la resurrecció de Jesús. Cal que tota veritat sigui coneguda i viscuda. L`home, en general, es pot definir, també, com el ser que no sap. El mon es sempre contradictori i pocs arriben a assolir la veritat, no solsament la veritat Suprema, Déu, sinó àdhuc les veritats petites de la naturalesa, de l`historia i de la mateixa economia.

La veritat te vida pròpia, persisteix sempre, no depèn del vaivé de les coses. Tant es que els homes s`en valguin o s`en oblidin, que llurs coneixements sobre ella s`engrandeixin o minvin, la veritat no es ni més gran ni més petita, sempre una, sempre igual, sempre immutable, de tot judica i no depèn del judici de ningú.

La Resurrecció de Crist es, per els creients, la veritat entre les veritats. Solsament la resurrecció de Jesús pot explicar lògica i psicològicament el procés i el dinamisme de l`Església Primitiva. Es una veritat que es mou, que sona, que es vol fer sentir. Analitzant acuradament el fenomen de la convicció apostòlica sobre la resurrecció de Crist, s`evidencia que en l`anunci d`aquest fet no ha pogut haver-hi ni frau, ni error.

Pasqua, no solsament va originar un ordre religiós nou, sinó que amb la fe cristiana nasqué, i es definí, com hem dit, un model social i econòmic de progrés i benestar social, no sempre practicat, però, teòricament, sempre novament recordat per fer front al nostre comú, també, egoisme.

El gran consentiment universal sobre la propietat privada, pesi a que la manca de correctes lleis reguladores pugui originar abusos de tot tipus, ajuda al avenç de la societat, ajuda a la serenitat de la vida. Es en virtut d`aquest concepció i doctrina sobre l`us de la riquesa, i els seus límits, que s`ha originat el progrés del mon. També, a causa dels abusos, s`han originat, diverses guerres i enfrontaments. Això demostra que la teoria no sempre s`adapta a la pràctica, perquè la teoria ha de definir-se i mesurar-se, sobre tot, amb la vara de la justícia. L`amor Cristià, la doctrina que ve de la Pasqua, es nega a si mateixa quant no ve de i va a la Justícia

La mateixa doctrina cristiana, que admet la propietat privada segons la justícia dels homes, segons el Dret
Antic Grec i Romà, amb les aportacions d`Aristoteles, Aristófanes, Plutarco, Sèneca, ens predica que el cristià es deu sentir mogut per la justícia de Déu. Així el cristianisme ens exhorta a que siguem bons administradors dels bens que posseïm, com si no fóssim del tot propis. Fins i tot ens diu que devem considerar com a bens dels pobres allò que, donada la nostra situació en les propies coordenades del temps i del espai, resulten ser bens innecessaris, i, com a tals, els devem considerar bens dels pobres.

Cal tenir present que la naturalesa, millor dit, parlant en Cristià, el Creador, Pare de tots, va donar, en un principi, un dret igual a tots els homes en l`us dels bens de la terra. Sí en l`origen tots tenim el mateix dret. Així ens devem sentir moguts a corretgir, al menys amb la nostra caritat, els desequilibris que una incorrecta i àdhuc, moltes vegades, abusiva e injusta distribució i utilització dels bens de la terra, origina.

Està ben clar que els plans de Déu manifestats, be en la llei natural, be en la llei evangèlica, son que no manqui a ningú allò que li es precís per la seva justa subsistència. Encara que partint d`un seguit de causes i concauses, entre les que hi juguen també les genètiques i les enfermetats, existeix la marginació, la diferencia entre uns i altres, la pobresa, mai devem deixar de fer lo que estigui a les nostres mans per procurar un ordre social més just, on hi hagi menys pobresa, menys ignorància, enfermetats, drogues, paro etc. etc.

Els que teniu o exerciu una tasca important en l`administració dels bens de la terra, si més no en cercar un preu just i un control adequat dels productes, fareu be de maldar per millorar, a la mida de les vostres possibilitats, la societat econòmica i comercial, i estimular lleis justes i eficaces per crear riquesa, distribuir-la justament i procurar un mon millor.

Que la Pasqua, que estem celebrant en aquesta octava, i la vostra festa patronal de Sant Marc, home donat, primer als afers econòmics, i, després, al seguiment de Jesús en l`apostolat i el martiri, ens faigi a tots sol.lidaris.
Dr. Francesc Tort Mitjans, rector de
Santa Maria del Mar

_____________________________________________________________________________________________________________

Missa en sufragi dels membres del Collegi de Canvi i Borsa de Barcelona oferta cada any el mateix dia de Nostra Sra. l`Esperança, patrona de la Borsa. A continuació la del any

_________________________________________________________________________________

Aniversaris del Excm. Sr. Joaquim Monzó Lasala, espòs de la Excma. Sra. Mª Dolors Verge, pare del Sr. Joaquim Monzó Verge del Patronat de Santa Maria del Mar.

 

Homilia predicada per el rector de Santa Maria del Mar Dr. Francesc Tort, el 22-9-1993, en el desè aniversari de la mort del Excm. Sr. Joaquim Monzó Lasala, en presencia de la seva esposa l`Excma. Sra. Maria Dolers Verge Vda. Monzó, consol d`Hondures, fills Joaquim, Joan i Jordi, nores, nets i demés família.


El juliol de 1983 moria l`Excm. Sr. Joaquim Monzó i Lasala, home estimat en vida, i plorat després, per la seva biografia de bondat i grandassa que anà escrivint en el curs de la seva fecunda vida. Espòs i pare excel•lent, com empresari no sols creà cents llocs de treball, sinó que, a més, fou estimat per els seus treballadors per els que s`interessava personalment quant els hi succeïa qualsevol incidència de forma encara més especial quant es tractava de persones que realitzaven el seu servei prop d`ell.

El Sr. Monzó estimava molt aquest barri de la Ribera, reflexa, de tantes maneres, del batec i de l`historia de la ciutat de Barcelona. Visitava amb freqüència aquesta iglesia insigne de Santa Maria del Mar, gaudia deixant-se impressionar per la seva esvelta i magnífica arquitectura i omplir-se de la pau interior que tants, ell especialment, trobem dintre d`aquests temple.

Sí, des de 1983 tant la seva esposa Maria Dolors, com els seus fills, especialment el primogènit Joaquim , membre fundador del Patronat de Santa Maria del Mar, han volgut reunir-se cada any en els primers dies del mes de juliol, per celebrar una eucaristia per l`anima del Sr. Monzó.

Deia un autor francès de principis d`aquest segle, que “l`home, o es religiós o es supersticiós”. La diferencia entre uns i altres, des de el nostre punt de vista, radica en l`objecta i la veritat de la fe. Mentres que el supersticiós, portat per els seus temors e ignoràncies diposita la seva “fe”, en objectes, dies, temps, signes varis etc., el religiós, al nostre esguard, posa la seva fe en veritats revelades i formulades a traves de la filosofia escolàstica i de la teologia secular i fonamental. Mirat eixís, es l`amor a la veritat el que ens porta a descobrir la verdadera religió i a creure no en fantasies sinó en una doctrina revelada i científicament sistematitzada.

La raó ajuda més, que no pas dificulta, a la fe. Al mateix temps ens capacita per analitzar el context, l`abast i l`importància de les supersticions. La superstició, ella mateixa, es pista de quelcom sublim. Si no coneixem Déu en el context de la llei natural, o a traves de la Revelació, si no tenim clars l`abast de les veritats naturals i dels dogmes catòlics, no per això deixem de necessitar, de mirar o esperar d`on sigui alguna llum o alguna força que ens ajudi e il•lumini.

La certesa de la Religió Catòlica ens assegura que no tenim aquí una habitació permanent, que caminem vers la meta eterna. Ens assegura que a traves del Baptisme som constituïts fills adoptius de Déu , suprem do, suprema dignitat, suprema esperança. La fe cristiana, que ens diu que no devem pas mai desestimar la ciència i les experiències humanes per trobar el millor camí a tots els nivells, que podem i devem elevar el nostre esperit suplicant a Déu a través de l`oració, també ens diu que no podem pas posar la suprema esperança en les coses de la terra. La suprema esperança s`apoya i neix de la filiació divina. Aquesta esperança vàlida per la vida, vàlida per la mort. Quant tot ens falla, quant en el naufragi final cap salvavides ens val, la filiació divina ens obre les portes del Paradís.

“Fecisti nos Domine ad te, et inquietum es cor nostrum donec requiescat in te...” diu sant Agustí en el llibre De les Confessions. Hem sigut creats per Déu i el nostre destí es Déu.

Pregar per els difunts, a més de retre també un record públic als sers estimats i enyorats, mira també a la consecució de la gloria i al mateix temps que ens fa conscients de que lo més important, per un creient, es aconseguir l`abrasada del Pare en el Paradís al temps que, en el transit, produïm obre d`amor, aquestes obres d`amor que el nostre estimat Sr. Joaquim Monzó va produir generosament en vida quin etjemple es seguit també tant per la seva esposa com per els seus fills.

Dr. Francesc Tort Mitjans, rector de Santa Maria del Mar.

Les demés homilies predicades en els diversos aniversaris del Sr. Joaquim Monzó Lasala es conserven també en l`arxiu del rector de Santa Maria del Mar, Dr. Tort.

_________________________________________________________________________________________________

 

1985:
Excm. Sr. Xavier Garzón, degà del Col•legi de Canvi i Borsa de Barcelona. Sra. Anna Massuet i Tomàs, esposa del Sr. Mateu Serra, de la Junta d`Obra de Santa Maria del Mar, 9-10.


Aniversari de Marta Pérez Garayoa, filla del Julio Pérez Sánchez, del Consell de la Vint-i-cinquena ferrer de la Basílica, de les seves mans i taller sortiren quasi tots els forjats existents dins la Basílica així com també les portes de l`entrada principal i del Fossar, 10-10.

1986:
P. Francesc Castellón Borrull, fill de la parròquia, religiós del Verb Diví, mort d`accident a Méxic, 24-4.


Excm. Sr. José Pamies Miranda, de la Borsa de Barcelona, protector de la Basílica, una placa a l`altà de l`Esperança, del que en fou promotor, el recorda, primer aniversari, 16-6.

1987:
Fermín López Asión. Metge naturista, 16-2.


Sisco Valls, Alcalde del Barri de la Ribera, activista catòlic dels Cursets de Cristianitat. Molt estimat i popular, 13-4.


Alex Escudero García, mort d`accident de moto, fill de la Josefa, empleada a la parróquia,18-5.

1988:
Anunciación Casquero Vda. Rodriguez, 19-2.
Luis Sánchez-Ulloa de la Cruz, 22-2.
Carme Parellada Novellas, del Restaurant “Les Set Portes”,5-4.
Natalia Granados Gal, filla del músic Enric Granados,4-5.
Ignacio Laorden Torres, 29-6.


Funeral de la Cúpula de Transmeditarranea finits en accident aeri a la illa de Cuba el 29-9-1988 : Carlos San Basilio Martinez , Carmiña Pardo de San Basilio, Carmen Vidal Ensenyat, Javier Domingo Varona,Guillermo García Velasco, 6-10.

1989:
Carmen Fidalgo Miguel, 9-10.
Antoni Bonet, arquitecta, 8-11.
Antoni Carreras Verdaguer, espòs de la filla de Enric Granados Natalia Granados Gal, 20-12.

1990:
José Antonio Amaro, del grup de joves de la Parròquia,21-1.
Carme Alvarez Tejedor, 8-3.
Antoni de los Santos Vilas, Consol del Consolat del Mar des de 1956, 27-4
Sta. Mirien de Bustizaga Prats, del Institut Britànic de Barcelona, 3-10.
Aliocha Coll Mata, metge, 10-12.
Enric Gispert i Fabrés, Mestre de Capella de Santa Maria del Mar, un dels musicolecs més importans de Catalunya en la segona meitat del s. XX, 27-12.

1991:
David Fernández Miró, 15-1.
Excm. Sr. José Suñer Martínez, Suñer S.A, 2-4.
Honble. Toshikatsu Hatta, Consol General del Japó a Barcelona,17-4.
Maria Levi Rossi de Bofill, mara del arquitecte Sr. Bofill, 29-5.
Joaquim Rosell Sardà,14-8.
Cristina Llongueres Poveda, filla del perruquer Sr. Lluis Llongueres,8-8.
Enriqueta López Laude,17-10.
Xavier-Patricio Pérez Alvarez, “Gato Pérez”, 18-10.
Excm. Sr. José de Fontcuberta y de Casanova, marqués de Villalonga, President de la M.I. Junta d`Obra de Santa Maria del Mar,26-1.
Enric Gispert i Fabrés, Mestre de Capella de Santa Maria del Mar,, primer aniversari, 27-12.

1992:
Maria Güell, de la pastisseria Güell , feligresa estimada, en memòria seva es procedí a la reforma del rellotge del campana. Una placa a l`alta del Carme la recorda, 4-1.
Excm. Sr. Gustau Gili i Esteve, de la Vint-i-cinquena i del Patronat de Santa Maria del Mar, 30-1.:



Homilia predicada per el rector de Santa Maria del Mar Dr. Francesc Tort en el funeral del Excm. Sr. Gustau Gili i Esteve
el 30 de gener de 1992.


Fill Gustau, nets, germana Rosa, senyores que el servien, familiars i amics del Sr. Gustau Gili i Esteve.

Estimats Srs. :

La proximitat, l`amistat fan molt més sensibles les absències. L`imaginació i el record es resisteixen a admetre que l`amic ja no està entre nosaltres com abans.

Tots els que coneixíem d`aprop al Sr. Gustau Gili ho sabíem, la premsa, però, s`en ha fet just ressò. Era tota una personalitat quina biografia seria llarga i útil. Home sensible, vital, senzill; sincer i amic; treballador, empresari; culta, artista, bibliòfil, políglota. Barceloní, català, espanyol, universal. Home familiar, adorà a la seva esposa Anna Maria Torra, i tingué sempre en el seu cor el seu fill i nets continuadors de la nissaga.

Feligrès de Santa Maria del Mar des de més de seixanta anys, era membre de la Vint-i-cinquena i, últimament, del Patronat de Santa Maria del Mar També fou membre fundador dels Amics de l`Escolania de Santa Maria del Mar. Com a tal oferí a l`Escolania la seva casa de Santillana del Mar a on l`Escolania s`hi traslladà en colònies d`estiu baix el seu patrocini.

El Sr. Gustau Gili, que estigué present, entre la gent, en la meva pressa de possessió com a rector d`aquesta parròquia, assistí cada diumenge a la missa major de les 13 hores i participava de l`Eucaristia. Al acabar la missa, tots dos, acompanyats dels escolans, anàvem parlant, freqüentment del contingut de l`homilia, portant quasi sempre ell la conversa. Quant arribàvem al meu domicili, devegades, jo tirava enrere i l`acompanyava a ell en el seu domicili també del C. Princesa.
El Sr. Gili fou un amic fidel fins les últimes conseqüències. En la circumstancia de 1990 ell va reaccionar el primer i posar en joc totes les seves influencies, es preocupà sobremanera com si fossin germans. Potser per alguns era vist ja com un home allunyat de les seves altes responsabilitats primeres. Per a mi va ser un amic del present, d`ara: ens vam compenetrar. Home que tenia a flor de llavis els seus records i pensaments, em va permetre àdhuc imaginar-me lo que fou la seva infantessa i joventut mimades, els seus estudis, la família, les institutrius etc.

S´honorava de la vinculació familiar, i pròpia, amb l`Església Catòlica, de que el seu avi, Joan Gili, fos Editor Pontifici, i, ell, fundador de “La Editorial Litúrgica Espanyola, Successora de J.Gili”, també que l`Editorial Gili, sota la seva regència, hagués publicat La Historia de los Papas de Pastor amb més de 40 volums.

El primer de desembre de 1991 va ser l`últim diumenge que el nostre estimat Sr. Gustau Gili assistís a la missa major: Acabada la missa, a peu dret, com solia fer-ho, es va confessar i, seguidament, junts, ell va tirar al correu uns donatius que solia fer cada any a dugues organitzacions socials del tercer mon. Sensible a l`injustícia, a les diferencies socials, a la pobresa, amb freqüència s`interpel•lava a ell mateix comparant la seva situació privilegiada amb altres. Sols a la vista dels coneixements, que s`esdevingueren a partir de la primera setmana de desembre, hi podria veure o pensar algun enigma en el nostre últim encontre a Santa Maria del Mar, quant, ja en un altre ambient, el visités tres vegades a la clínica abans i després de l`operació d`un coàgul provinent d`un cop al cap en accident de cotxe.

Tots, ell també, teníem l`il•lusió de que es recuperaria. Havíem parlat, i ell acceptat, joiós, de que en els Jocs Olímpics pases temps dins de la Basílica a fi d’atendre i acollir a grups de visitants anglesos, alemanys. Però, “l`Home proposa i Déu disposa” i el 24 de gener de 1992 el nostre estimat Gustau fou cridat al Paradís, a aquesta suprema esperança que l`acompanyà, vivament, els últims anys de la seva vida, content de gaudir, i son paraules textuals seves, de “la tant i tant preuada Fe”.

Des de un punt de vista objectiu resulten existir prou diferencies entre unes persones i d`altres, com hi es entre els rius de la terra. Uns rius, de gran anomenada, recorren i fertilitzen ciutats i viles que naixeren al seu pas, però, a la fi, les seves aigües resten confoses en el mar amb les rieres més desconegudes. La naturalesa i la gracia ens fan diferents, però per tots arriba el moment en el que, en paraules de Sant Pau en la primera lectura que hem llegit : “La casa i el tabernacle de Déu a la terra”, es destruït, i ens trobem, de sobte habitants d`un altre edifici “etern”, el Paradís.

“Mentres vivim en el cos, ha continuat Sant Pau, vivim com emigrats, lluny del Senyor, ja que no podem fer altra cosa que creure sense veure`l.”. Aquest fet real, de viure com a forasters, lluny de les nostres misterioses arrels, això es, lluny del Senyor, ens fa enyorar la Pàtria, El Paradís, la vida en Déu. Una enyorança que consisteix, fonamentalment, en una manca de coneixements. Apartats de la visió de Déu, no ens queda altre remei o possibilitat que viure de la fe. Aquest fet existencial, que explica i justifica el dubte i la mateixa incrença, la recerca i la troballa, lliga també amb l`Evangeli que suara hem proclamat, sobre tot amb aquella exclamació dels dos deixebles d`Emaus al Senyor : “Queda’t amb nosaltres, que ja es fa tard i el dia ha començat a declinar”.

Viure de la fe costa. El dia comesa sovint a declinar. La nostra mateixa intel•ligència lliure ens permet dubtar del Paradís, dubtar de la Resurrecció, dubtar de la vida eterna.
L`intel•ligent dubte a partir de la seva intel•ligència en les seves coordenades pròpies, l`ignorant dubte a partir de la seva ignorància. El nostre cor, però, no gaudeix, ni reposa en el dubte, en tot cas si acostuma. De la mateix forma que els peixos, en general, sols poden viure dins l`aigua, nosaltres, els humans, sols podem moure’ns, amb certa facilitat, en el context de lo material, de la terrenal, de lo corporal i cerebral. Però, tot hi ser eixís, la nostra mateixa raó pot processar preguntes a partir de lo que veiem i àdhuc entrar dins dels testimonis de la fe dels altres. El testimoni de la vinguda de Jesús, de la seva Resurrecció, del Paradís. Per passar del dubte natural a la certesa de la fe ens cal trobar-nos, com els d`Emaus, amb el Senyor en el camí de la vida, i desitjar que es quedi amb nosaltres. Aquesta petició íntima estigué implícita en els sentiments i expressions del nostre estimats Gustau.

Sí, en Gustau, ja no viu, ara, “com emigrat del Senyor”. En el curs de la seva vida, quant el dia comensà a declinar, quant estigué ben disposat a valoracions sinceres, va dir : “Senyor, quedat amb mi”, i, naturalment, perquè aquest impuls, com diu el tractat de Gracia, sempre que el te el cor, ja ve del mateix Senyor, Ell s`hi va quedar. Jo penso que el nostre estimat Gustau, si més no al final, va tenir la seguretat de que anava al Paradís, aquell Paradís anunciat quant era petit, potser quelcom oblidat en alguna etapa, però finalment gaudit. Allí viu ara, i, a través del dogma de la Comunió dels Sants, podrem continuar l`intercomunicasió amb ell.

Dr. Francesc Tort Mitjans rector
de Santa Maria del Mar.

Podria dir moltes coses sobre el Sr. Gustau Gili, entre d`altres, que gracies a l`amistat de seva esposa Anna Maria Torra amb la Família Picaso, i al mateix Sr. Gili i les seves coneixences dins l`Ajuntament, concretament era íntim del Sr. Maragall, es procedí a la creació del Museu Picaso del carrer Montcada, ben prop del seu domicili particular.

Publico, de pasada, la carta que en defensa meva, o del rector de Santa Maria del Mar, va escriure en el context de la segona conspiració contra mi que li produí una gran tristesa i desconcert fins a l`extrem àdhuc d`emmalaltir. Va fer, junt amb molts d`altres, tot lo que va poguer per defensar-me. Encara que, aparentment, tot venia de la Generalitat, en realitat eren..., i d`altres, dins el Bisbat, i a nivell de cert clero, els que hi estaven, realment, al darrera envejant el meu càrrec de rector de Santa Maria del Mar. Vegeu en l`Index Reduït: Conspiració, l, 2, 3. en concret es important llegir la carta del advocat de la Curia Romana Carlo Gullo a on queda palés la gravísima injusticia , clicar : conspiració tercera, 3




Josefa Guillamón Bernal, 16-1.
Mitjans Tutusaus, Francisca, 17-1.: Clicar : Funeral de la mara del Sr. Rector Francisca Mitjans Tutusaus.


Marse Estadella Cañas, 10-3.
Josep Bernadó López, 15-9.
Joan Vidosa Recasens, Empresa Vidosa, 28-9.
Excma. Sra. Victòria de Sama Coll, Marquesa de Marianau, esposa del Excm. Sr. Josep de Fontcuberta, President de la M.I. Junta d`Obra de Santa Maria del Mar. Assitia cada diumenge a la missa de l`Escolania de les 13 hores, 27-10.


Mònica Domingo Miró, 17-12.

1993 :
Simón Johnson, músic, 17-12.

1994 :
Pere Gubianas Ubach, del Consell de la Vint-i-cinquena. Empresa de Formatges amb seu al Passeig del Born,13-1.

 

Funeral del M.I. Sr. Pere Gubianas i Ubach celebrat a la basílica de Santa Maria del Mar el 13-1-1994, presidí l`Eucaristia i predicà la següent homilia el seu rector Dr. Francesc Tort Mitjans. (El Sr. Gubianas va morir d`accident fortuït en la seva pròpia casa, l`homilia respon a aquest fet)


“Matrimoni i morralla del cel detalla”, diu l`adagi popular, volent indicar que si be tot està en les mans de Déu, que ni un cabell cau sense el beneplàcit del Senyor. Si en lo, diguem-ne, d`escassa importància Déu hi es ¿com no hi serà en lo transcendental? ¿Com no en l hora de la nostra mort?. Quant des de la fe diem que estem predestinats, que està escrit el dia l`hora de la nostra mort ho entenem malament. ¿Hi ha alguna persona o alguns grups molt Intel•ligents que ho puguin entendre be?, no. Ningú no ho pot entendre per la senzilla raó de que els nostres coneixements, la nostra capacitat racional son limitats. Hauríem d`esser deus per comprendre el misteri de la predestinació i de la gràcia.

Nosaltres coneixem, per revelació del Crist, el Fill de Déu, dues afirmacions, dues premisses que, des de un punt de vista purament reacional-humà, això es, d`acord a la nostra capacitat d`esbrinar les essències, son, quasi, contradictòries. Per una banda diem que estem predestinats per el Senyor des de tota l`eternitat i per l`altra afirmem que som lliures, que Déu ha posat a les postres mans la possibilitat de dominar la terra, o com diu aquella dita : “A Dios rogando y con el mazo dando”, que suposa una intervenció directa de l`home en la seva pròpia vida. Partint de l`experiència de la nostra limitada capacitat racional, en relació amb el Creador, ens hem de quedar amb les dues afirmacions, estem predestinats i som lliures, però sense poguer-les compaginar, admetent que Déu si pot. Per una banda estem predestinats i, per l`altra, nosaltres podem dominar la nostra vida, podem dominar la terra. En el fons es tracta d`un misteri pròpiament dit. Lo pitjor que ens podria passar, crec, seria creure que sabíem com compaginar la llibertat i la gràcia, la predestinació i el dominar la terra, seria com caure en una niciesa imponderable. Si en prou feines coneixem el nostre propi cos, ¿com podrem penetrar allò que de sobrenatural hi ha en nosaltres?

El nostre estimat Sr. Pere Gubianas i Ubach va ser cridat per Déu el dia 5 de desembre de 1993, d`una forma singular, va morir d`accident, el seu organisme hagués pogut, en si mateix considerat, viure molts anys, estava be, s`el veia encara fort. Però els designis de Déu son inescrutables, una sèrie de circumstancies varen confluir, de forma excepcional, i el nostre estimat Sr. Gubianes es va trobar de sobte a la presencia de Déu, del seu Pare en qui sempre cregué i esperà i va rebre l`abraçada dels fills de Déu.

El Sr. Gubianas, que havia nascut a Gaià, el 31 de maig de 1914, va contraure matrimoni a Solivella amb la Sra. Ramona Cabestany. Déu no els donà fills però sí nebots, destacant el Sr. Jaume Cabestany i Marimon, que s`estimaren com a pare i fill, i com a tal, superat el gravíssim trasbals, ha volgut que el seu il•lustre oncle, membre del molt prestigiós Consell de la Vint-i-cinquena de Santa Maria del Mar, tingues, en aquest templa, que ell tant estimà i a recer del que va començar el seu negoci, aquesta missa funeral en sufragi de la seva ànima. També eixís confortà l`ànim de l`esposa i, germana seva, Sra. Ramona Cabestany, que Déu va salvar del mateix accident en el que el seu estimat marit moria.

Les notes característiques de la personalitat del Sr. Gubianas, que, del no-res, arribà a crear el quasi imperi del formatge a Barcelona, son les d`un fill d`aquesta terra, educat, des de petit, en la fe cristiana i en la responsabilitat laboral i comercial. Home amant i afectuós amb la seva esposa, amb els seus nebots i amb tots els seus col•laboradors, en la línea de l`exigència, sense la qual res es menten, res perdura, res es rentable. Ell, originari del ambient comercial del Born va sapiguer anar transformant la seva empresa fins a fer-la capdavantera a Barcelona. Entre altres coses el Barri de la Ribera li ha d`agrir que, en el, diguem-ne programat naufragi del Born, ell permaneixés en el Barri com els seus amics el Sr. Pere Acarín, el Sr. Enric Gispert, el Sr. Bonavia, les Germanes Casals, les importants empreses Joval, Mauri, Malich, Pueyo etc.

El Sr. Gubianes tenia una edat proa avançada, 79 anys. El poguer viure molt, el ponderar els anys que Déu ens dona en aquesta vida de trànsit vers el Paradís, devegades es pot confondre amb una certa vanagloria, en un cert orgull, en un volguer ser més que els altres. Déu ens crida quant Ell vol i es precisament el dia de la mort que els cristians celebrem com a definitiu, com el dia de gloria. Quant naixem s`ens dona el toc de sortida en la competició de la vida en la que hem d`anar creixent en edat i en gràcia. En les competicions humanes se celebra sí la sortida, però més l`arribada a la meta. La mort, per els cristians, es la meta, perquè es la llum, la vida definitiva. Es ven humà que tos vulguem viure molts anys, que els nostres envellessin, però més aviat hem de dir sempre “In manu Deo sumus”, “estem e les mans de Déu”, que es faigi la seva voluntat …

Avui celebrem el moment en el que el Sr.Gubianas, va fer el cim, va arribar a la meta. Ell, a partir d`aquell moment, gaudeix de Déu i “amb Déu de tot be”, també del be de la comunicació amb la seva esposa Ramona, amb el seu nebot Jaume i amb les seves nebodes, demés familiars i amics. Nosaltres, avui, preguem per ell des de la convicció cristiana de que ell pot intercedir per nosaltres davant del Pare, Déu, en el Paradís on ell viu per sempre.

Dr. Francesc Tort Mitjans, rector de Santa Maria del Mar

________________________________________________________________________________________________


Excm. Sr. Josep Mª Figueras Bassols, President de la Cambra d`Industria, Comerç i Navegació de Barcelona, l`homilia predicada es troba en aquesta Web clicant aquí. 7-4.
Baltasar Cubells Rubió, 15-11.
Jaume Fransesch, violilista, 19-11.
Pedro Caballero Tordecillas, 20-12.

1995:
Frederic Torelló, 24-1.
Lorenzo Oviedo Rodriguez, 7-2.
Missa funeral per els difunts del Excm. Sr. Pere Acarín, del Consell de la Vint-i-cinquena, Consol del Consolat del Mar, del Patronat de Santa Maria del Mar, membre de l`Agrupació Excursionista de Catalunya.
Excm. Sr. Antoni Algueró Algueró, president del Gremi de Tipògrafs de Catalunya. Personatge destacat per el seu afecta a Santa Maria del Mar i al seu rector, 19-4.


El rector de Santa Maria del Mar, Dr. Francesc Tort, a partir de 1995 fou sol•licitat, també, per diversos feligresos i celebrà el funeral amb homilies de fons biogràfic les de :

Jordi Solsona Claramunt, jove del Barri que sofrí una dissortada crisis, 28-09-1996.

En el desè aniversari de la mort del Professor Llic. Enric Gispert i Fabré, Mestre de Capella de Santa Maria del Mar, eminent musicòleg, principal promotor de grups de Música Antiga a Barcelona ,27-12-2000.

Francesca Ribé Aguado, mara d`en Joan, cap del Esplai Itaca de Santa Maria del Mar, que havien viscut tota la seva vida al C/ del Rec fins feia pocs mesos que. Mara i fill, es traslladaran a Girona, 20-06-2001.

Maria Victòria Franco Clavel, l`apòstol seglar més destacada i coneguda de quasi tot el segle XX a Santa Maria del Mar : Catequesis, Escola Parroquial, Càrites, malalts, Residencia d`Ancians. Propagandista de diversos moviments d`Acció Catòlica de Barcelona i Catalunya, de verb fàcil .Cremant Santa Maria del Mar hi entrà amb la seva cosina Anuncia i recolliren les Especies de Pa Eucarístic espargits, sense ser incomodada. En el seu pis del Passeig del Born durant els anys 1936-39 acollí i ajudà a diversos sacerdots de Barcelona, a on, també, se celebrava missa. En aquets anys treballà d`infermera a l`Hospital Militar procurant-hi, amb silenci, auxilis materials i espirituals. Coneixia i era coneguda de tot el Barri. Gaudia d`un criteri exacta, independent i lliure en tots els temes. Amiga de la Sra. Rosita Nonell fou, principalment ella, la que informà al rector, Dr. Tort, que la tal Sra. Nonell en diverses ocasions havia dit a ella, i a d`altres, que cedia per erigir-hi una Residencia d`Ancians de feligresos del Barri de Santa Maria del Mar, la seva casa de 200 metres quadrats i els baixos d`altres 200 dels carrers Canvis Vells,1, amb cantonada C/ Aniseta, i el local del C/ Canvis Nous. A pesar de que l`Escriptura aclara que cap dels edificis poden ser ni venuts, ni llogats, aquest últim local, es troba, ara ( onze d`octubre de 2007) llogat. Amb el referit document escrit de la Sra. Franco, i d`altres, el rector, Dr. Tort, procedí a recordar-ho als hereus i, finalment, a l`any 1988, es donaren els dits edifici i local amb escriptura pública. Dissortadament aquets locals, donats per fi tant necessari, Residencia d`Ancians, es començaren a utilitzar com a Rectoria i Despatx Parroquial a partir de 1997, tot hi existí la rectoria i el despatx en l` edifici, propietat de Santa Maria del Mar, del C/ Sombrerers 6. Moltes publicacions senzilles d`Església es feren ressò de la figura de la Sra. Franco en motiu de la seva mort, als 92 anys, esdevinguda el 4 de juny de 2002. La meva homilia recordà, entre d`altres, els trets biogràfics d`ella que han quedats, suara, relatats.

Paquita García Quero, germana de la Pilarín i de la Anuncia. Molt coneguda i estimada a Santa Maria del Mar a traves, sobre tot, de la tenda de la Pilarín al C/ Sombrerers , 17-09-2004.

Maria Refael Balaguer, 12-03-2005.

Ramon Servet Colom, músic, de gran humanitat i tracte deferent, 2006.

2007:

Funeral de Lluís Perdigó Sardà: 17-10