Inici Introducció Escàners Fotografies Entrevistes Índex temàtic


   
   
   



 





 


 



 
 
 
 
 
 
 
 
 




Revista El Sitjar. Cabassers, 1983-1986
 

El març de 1983 un grup de joves de Cabassers posava en marxa una revista local, El Sitjar, que hauria de durar fins al desembre de 1986 quan, cansats per un seguit de circumstàncies, van decidir posar fi a la publicació periòdica. Es van trobar amb la incomprensió de part de la població, que trobava les seves idees massa "avançades", i fins i tot amb el boicot de l'Ajuntament d'aleshores, que tampoc no acabava de veure amb massa bons ulls l'existència de la revista. I com sol passar, la gent s'adona del que ha perdut quan no ho té. El Sitjar no era només una revisteta de poble, sino una manera d'entendre aquell poble en el qual s'editava: organitzaren actes culturals i festius de tota mena, com les mítiques festes de primavera, que atreien milers de persones. Però també feren concursos de poesia, recitals, concerts, etc. El dinar popular que se celebra cada 5 d'agost a l'ermita de la Foia és herència directa d'El Sitjar, que preparà per primer cop aquesta diada el 5 d'agost de 1985, per a celebrar el vuitè centenari de la carta de població de Cabassers.

Quan El Sitjar va desaparèixer, l'activitat cultural cabasserola va decaure de forma excepcional. Ja no s'organitzaren més trobades multitudinàries, i les propostes culturals locals van quedar reduïdes al mínim. A l'últim número de la revista l'Antoni Bru escrivia "potser haurem d'esperar que la roda del temps trenqui tots aquests entrebancs que avui té la cultura a Cabassers i així, potser, sorgirà una nova gent, amb unes noves il·lusions, i sense tantes traves i incompresions". I no s'equivocava, però  no va ser fins dotze anys després de la fi d'El Sitjar que no va aparèixer una altra revista a Cabassers, la Nord. Aquesta publicació en certa manera va agafar el relleu de la seva antecessora, i, com aquella, també va resistir tres anys al carrer; des del setembre del 1998 fins al desembre del 2000. Mentre va existir, editada per un altre grup de joves, l'activitat cultural cabasserola va revifar i, com amb el cas anterior, també va tornar a decaure quan va desaparèixer aquesta nova revista. Si haguéssim de prendre com a referència el lapsus de temps que hi ha entre l'acabament d'El Sitjar i l'inici de la Nord (12 anys), sembla que en el moment d'escriure aquestes línies, al març del 2009, encara faltin tres anys perquè aparegui una nova publicació periòdica a Cabassers que reanimi el panorama.

Com molt bé reflexionava l'Andreu Ferré, antic membre del consell de redacció d'El Sitjar, sobre l'efimeritat de la premsa local a l'entrevista que li vaig fer l'abril de 1998, "aquestes coses no podran perdurar mai, perquè sempre són de temporada, perquè les generacions que vénen sempre són diferents de les anteriors i de les posteriors, i les coses que han fet uns mai no són interessants per als altres, o al contrari; moltes vegades són reaccionaris contra allò que han fet els anteriors, per diferenciació o qualsevol cosa".

Un altre membre del consell de redacció d'El Sitjar, l'Agustí Masip, em feia notar el juliol de 1998 que "la revista és una cosa que la fas i en queda constància, i per tant en qualsevol moment te la pots tornar a trobar davant dels nassos una altra vegada i dir 'ah mira, un Sitjar!' ". Té raó, però després de vint-i-tres anys que fa que no es publica El Sitjar, cada cop és més difícil que la casualitat ens presenti al davant un exemplar de la revista. Fora de Cabassers, només n'he vist una col·lecció completa a la Biblioteca Nacional de Catalunya (top. 070/24-Fol). I justament aquesta és la justificació per a l'existència d'aquesta pàgina web: fer que quedi constància d'un material riquíssim i fer-lo accessible al gran públic, vingui d'on vingui. Que la consulta d'El Sitjar no es limiti a les poques hemeroteques que en deuen tenir la col·lecció sencera. Qui vulgui llegir la revista pot fer-ho aquí, a Elsitjar.com

Aquesta web no és de cap manera un "Sitjar digital" ni de lluny. El Sitjar ja fa dècades que no es publica i fóra injust engegar cap projecte editorial amb aquest nom. Només els qui van fundar aquella revista estan moralment autoritzats per tornar a treure al carrer la capçalera, cosa que difícilment passarà. I encara que ho féssin, ja no fóra el mateix, perquè una publicació pertany a més d'un lloc, a un temps, i aquest canvia per a no tornar a ser mai més el mateix. Aquesta web només vol ser, senzillament, una eina de consulta que permeti rescatar de l'oblit el que fou El Sitjar. I, sí, també vol ser un petit homenatge a les persones que van fer possible aquella revista que va marcar tota una època a Cabassers.

Estructuralment, la web s'organitza en un petit estudi introductori, treball que vaig redactar el maig de 1999, quan era un estudiant de periodisme de la facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB. Segueix l'escàner complet de tots els números d'El Sitjar i els complements que va editar la revista, com una esquela (sí, una esquela!) per un xop centenari que es va talar el 1984, un calendari del 1985 i un adhesiu per a commemorar el vuitè centenari de la carta de població de Cabassers. Aquests adhesius no van estar exempts de polèmica, perquè el públic no els va acceptar de gens grat, ja que portaven la grafia normativa del nom del municipi, Cabassers, enlloc de la castellanitzant "Cabacés", oficial avui en dia. Després trobareu una secció de fotografies, amb les imatges que es conserven de la Primera Trobada de revistes locals i comarcals de la Ribera, Priorat i Terra Alta (1985) i del primer dinar popular conegut com "Les paelles de la Foia" (també del 1985), que encara se celebra avui en dia. Tot seguit veureu una secció que conté les entrevistes que vaig fer als membres del consell de redacció que van voler-ho, entre el 1998 i el 2000. I finalment podreu consultar un índex temàtic d'autors de tots els articles publicats a la revista.

Que tot aquest recull vegés la llum pública ha costat deu anys, a comptar des de quan encara estudiava a la facultat i vaig redactar l'estudi introductori que avui s'acompanya aquí. Són centenars d'hores de treball invertides escanejant, entrevistant, transcrivint i redactant la memòria del que va ser El Sitjar. I durant deu anys no hi ha hagut cap administració pública que s'hagi dignat a voler publicar aquest recull. La idea original era editar un facsímil en paper que rescatés El Sitjar de l'oblit, però el cost del projecte el fa totalment inviable per a un particular. I com que l'administració es desentén de tot allò que no li comporti poder fer la foto del polític de torn amb l'esforçat autor a qui dóna dos copets a l'esquena però ni un duro, al final no hi ha hagut altre remei que editar el treball en format electrònic. En part, millor: més barat i més gent que pot consultar una web oberta els 365 dies de l'any. Sense cap mena de dubte la difusió que es pot aconseguir per aquest mitjà és molt superior al que podria donar una edició de 500 exemplars amb membret de qualsevol administració pública. Al nostre país, tant que es parla de la "societat de la informació", al final són els particulars els qui, sense l'ajut de ningú, han de dotar de continguts a aquesta societat tan pretesament informada. L'administració, en lloc de parlar tant de coses que ni sap què són, més valdria que treballés per fer realitat els castells de fum que planteja en lloc d'omplir-se la boca amb conceptes abstractes només per a quedar bé.

Abans d'acabar també s'ha de fer esment d'un altre detall: aquesta web no està pensada per a ser actualitzada. És, senzillament, una edició digital, com un llibre però en format electrònic, i els llibres no s'actualitzen. Per tant aquest lloc no s'actualitzarà amb regularitat, la qual cosa no exclou que puntualment pugui fer-se.

Només espero que el lector trobi d'utilitat aquests continguts i que gaudeixi examinant les seccions d'aquesta pàgina. No en va, la premsa local ha de ser una de les fonts primàries per als historiadors de l'esdevenidor.

Carles Prats Ferré
Cabassers, 6 de març de 2009


 

 

 






Copyright © Carles Prats Ferré, 2009
carles@augustacb.com