CEFALEAS TRIGEMIN-AUTONÒMIQUES. TRACTAMENT.
Dr. F. J. Molina Martínez.
 
1. TRACTAMENT DE LA CEFALEA EN RAÏMS.
 
Quan se sospita una cefalea en raïms, l’actitud del metge comprén:

              1r. EXCLOURE ALTRES POSSIBLES CAUSES
              2n. TRACTAR L’ATAC AGUT
              3r. INICIAR TRACTAMENT PREVENTIU                       
      
En el diagnòstic diferencial han d’incloure’s els processos següents:

              1r. ALTRES CEFALEES TRIGEMIN-AUTONÓMIQUES.
              2n. MIGRANYA
              3r. ARTERITIS DE CÈL•LULES GEGANTS O DE HORTON EN ANCIANS.
              4t. SÍNDROME DE RAEDER:dolor sord, continu, no paroxístic, de qualitat disestésica, localitzat en el territori de distribució de la primera branca del trigèmin associat a Síndrome de Horner ipsolateral; es deu en general a lesions localitzades en la regió paraselar.
              5é. MALALTIA OCULAR.
              6é. SINUSITIS FRONTAL (que pot inclús cursar amb edema palpebral per extensió a òrbita).
              7é. NEURÀLGIA DEL TRIGÈMIN. En aquesta última el dolor és de molta menor duració (segons).
 

1r.- Tractament de l’atac agut.
      
- Opcions:

  1. Inhalació d’oxigen al 100%, a 7 litres per minut durant 15 minuts.
  2. Imigran (sumatriptan). Xeringues autoinjectables de 6 mg: 1 injecció via subcutània (veure mode d´administració en prospecte).
  3. Zomig (zolmitriptan), 5 mg: 1 aplicació via inhalatoria (segons prospecte).
  4. Lidocaina, solució al 4% (fórmula magistral). Lidocaina Baxter al 2% (bambolles de 5 ml contenint 10 mg de lidocaina): usant una xeringa de 5 ml, mesclar el contingut de la bambolla amb 5 ml d’aigua; a continuació, instil•lar (utilitzant la xeringa) 0,5-1 ml en la fossa nasal del mateix costat del dolor (es pot repetir, deixant passar almenys entre 15 i 30 min., fins a un màxim de 3 vegades). Només 1/3 de pacients responen (alleugeriment parcial).
 
2n.- Tractament de transició (profilaxi transicional): Esteroids + Protecció gàstrica.
 
 
- Medicació:  
                                                       
    1. Dacortin, comprimits de 30 mg:  
 
        D                  C                 Sopar
               
      30 mg             0                  30 mg, 5 dies
      20 mg             0                  20 mg, 5 dies
      15 mg             0                  15 mg, 3 dies
      10 mg             0                  10 mg, 3 dies
       5 mg             0                    5 mg,3 dies
       5 mg             0                       0,2 dies

Després suspendre. Una altra opció pot ser la dexametasona.
 
    2. Omeprazol 20 mg: 1 c. (mentres dure el tractament amb Dacortin).                 
 
3r.- Prevenció de nous atacs: iniciar al mateix temps que els esteroids.
 
         -    Mesures generals.- Evitar begudes alcohòliques, exercici físic intens i situacions estressants. Evitar també exposició a substàncies volàtils (benzina, pintures, etc.).
 
         -     Verapamil:

               Manidon Retard, comp. 120 mg: 
               D                  C                 Sopar                       
               0                  0                 1, la primera setmana
               1                  0                 1, d´ací endavant.
 
                Pot augmentar-se fins a 120 mg/8 h (excepcionalment fins al doble).
 
O bé:
 
         -     Carbonat de Liti:

               Plenur, comp. de 400 mg:    
              
               D                  C                 Sopar                
               ½                  0                    ½, dosi inicial.
 
               Pujar gradualment a raó de ½ comp. cada setmana (la dosi mitjana és de 1 c./12-8 h). Controlar nivells (0,5-1 mEq/l), funció hepàtica i funció tiroidea; vigilar estat neurològic.
 
  En els pacients en què els esteroides estan contraindicats, se sol recórrer Actualment al tartrat d’ergotamina, amb l’excepció de que llavors no poden usar-se triptans. Actualment s’està considerant l’ús de naratriptán (2,5 mg/12 h) o frovatriptán (2,5 mg/24 h) com a tractament preventiu en casos rebels.
 
  Es recomana mantindre el tractament preventiu fins que el pacient porte 1 mes asimptomàtic i procedir a la seua retirada gradual.
 
  En les formes cròniques, el tractament pot requerir la combinació de verapamil i liti i, inclús, un tercer fàrmac, tartrat d’ergotamina (Cafergot, 1 mg/12 h – descansant dissabtes i diumenges –) encara que, com ja s’ha ressenyat, l’ús d’aquest últim fàrmac impedix l´ùs de triptans.
 
  Els procediments anestèsics o quirúrgics només han de plantejar-se en casos rebels en què els símptomes apareixen persistentment en un únic costat i sempre que el perfil psicopatològic del pacient després d’una avaluació psiquiàtrica no ho contraindique. En la pràctica, aquestes condicions exclouen a molts dels pacients.
 

 2. TRACTAMENT DE L’HEMICRÀNIA PAROXÍSTICA.
 
  Com ja s’ha indicat al exposar els criteris diagnòstics, el tractament d’elecció és la INDOMETACINA. La dosi mitjana és de 50 mg/8 h (o 75 mg/12 h). Hi ha presentacions p.o. de dragees i càpsules de 25, càpsules de 50 i càpsules de formulació Retard de 75 mg.
 
  Es recomana mantindre el tractament fins que el pacient porte entre 15 dies i 1 mes asimptomàtic (associat a protecció gàstrica); se suspendrà el fàrmac gradualment. En casos en què hi haja recidiva precoç pot ser necessari mantindre el tractament 3 mesos. En casos excepcionals es pot requerir un tractament continuat.
 
 3. TRACTAMENT DEL SUNCT.
 
  És més difícil de tractar. S’han publicat resultats favorables en alguns pacients amb antiepilèptics, entre ells  carbamazepina, oxcarbazepina i lamotrigina.