Anna Maria Janer Anglarill

Biografia

Anna Maria Janer i Anglarill nasqué el 18 de desembre del 1800 a la llar de Josep Janer i Pallés, mestre fuster, i de Magina Anglarill i Olivé, a Cervera, centre comarcal de la Segarra.

Comparada amb Teresa d'Àvila, es deixà endur per un amor a Déu ben arrelat a la terra i en el servei actiu als altres. Pertanyent a una família de fortes arrels religioses i d'una fe ferma, Anna Maria decidí dedicar la seva vida a Déu molt aviat, als 16 anys. També, va poder realitzar el seu somni de fundacions al llarg de tot Catalunya i fins i tot més enllà (Espanya i Europa).

Ingressà en la comunitat de les Germanes de la Caritat el 25 de gener de 1819. A partir d'aquest moment, aquesta serà la seva casa religiosa, la seva llar. Anna Maria no es dedicà mai a la contemplació, sinó al servei dels desvalguts, en contacte amb la realitat i amb la seva cara més fosca. Poc temps després, al maig del mateix any, es consagrà a Déu mitjançant els vots de pobresa, castedat i obediència. Molt aviat esdevindrà mestra de novícies i, el 1832, superiora de l'Hospital de Cervera.

Tanmateix, els problemes no tardaren a aparèixer; epidèmies de tifus, verola i febres s’afegien a les dificultats polítiques i a l’expulsió de les germanes de l’Hospital. Anna Maria es va veure obligada a fugir cap a Solsona. El pretenent Carles V li proposà personalment fer-se càrrec dels hospitals de sang de Solsona, la Valldora i Berga, per assistir els ferits de guerra, per indicacions del canonge Josep Caixal i Estradé, que formava part de la Junta d’Hospitals carlins de Catalunya.

Però, acabada la guerra, es va veure obligada a fer camí cap a l’exili en direcció a França. Tolosa de Llenguadoc li obrirà les portes i li permetrà treballar a l’Hospital de la Grave d’aquesta ciutat, prop dels damnificats.

Retornà a Cervera el 1844 però per pressions governamentals deixà de ser superiora de l’Hospital. L’any 1849 es reformà la Casa de Misericòrdia i li fou encomanada la direcció d’aquest establiment benèfic durant 10 anys. També estarà al capdavant de la fundació de les congregacions del Sagrat Cor de Jesús i de l’Associació de les Filles de Maria el 1856. Anna Maria estava convençuda de la necessitat de crear escoles cristianes per a la promoció de la dona i de la família. El 1857, el bisbe Caixal li demanà que es fes càrrec de l’Hospital de la Seu, on fundà l’Institut de Germanes de la Sagrada Família d’Urgell, que s’expansionà per aquelles comarques i fins i tot a Canillo (Andorra). Amb el seu sentit realista, la mare Janer formava les seves novícies no només en l’espiritualitat, sinó en les ciències i les arts, que eren la clau d’un bon ensenyament. La revolució de 1968 i el sexenni revolucionari van paralitzar aquest dinamisme. El novembre de 1874 tornaren a la Seu per atendre l’Hospital de la ciutat, d’on havien estat expulsades l’any 1869. El 1880 va ser elegida superiora general i va poder veure com les fundacions de centres seguien el seu camí. El 1883 va quedar lliure de tot càrrec i es va instal·lar a la casa de Talarn (Pallars Jussà), on va continuar el tracte amb les novícies i les alumnes. Va ser allà on morí, l’11 de gener del 1885. Les seves despulles mortes foren traslladades, el 19 de novembre de 1951, a la Seu d’Urgell i el 1961, a l’església de la Sagrada Família d’aquesta ciutat, on reposen actualment. Des de l’any 1953, hi ha introduïda la Causa de Beatificació.

Fonts bibliogràfiques i documentals

Ana Maria Janer Anglarill. http://janer150.blogspot.com/

Ana María Janer, Sierva de Dios. http://anamariajaner.blogs.pot.com/ [Consulta: 29/01/2010].

Arcalis, C. (1985). Ana María Janer. Creyente y solidaria. Rubí: Instituto de la Sagrada Familia de Urgel.

Azorin, M. E. (1935). Álbum conmemorativo del septuagésimo aniversrio de la Fundación del Instituto de la Sagrada Familia de Urgel 1859-1934- Barcelona.

Casas, S. (2003). «En el bicentenario del nacimiento de don José Caixal y Estradé, obispo de Urgel. Apuntes para una biografia». En: Analecta Sacra Tarraconensia, 76, p. 257-287.

Escola Sagrada Família. Anna M. Janer. http://www.sagradafamiliaviladecans.com/intranet/index.php?module=P%E0gines&func=display&pageid=20. [Consulta: 29/01/2010].

Gabernet, J. (1985). Humanissima. Anna Maria Janer. Barcelona.

González Fernández, F.; Adin Carreras, M. P. (2005). Ana Maria Janer Anglarill: una mujer sin fronteras. Città del Vaticano: Urbaniana University Press.

Instituto Ana María Janer. Vida de Ana María Janer. http://www.janer.esc.edu.ar/SEC/CAT/3-10.htm. [Consulta: 29/01/2010].

Medina del Pulgar. M. D. (1999). «Anna Maria Janer i Anglarill i les guerres carlistes». En: El carlisme i la dona, V Seminari d’Història del Carlime, Fundació Francesc Ribalta (Solsona, 13 i 14 de març). Barcelona: Grata Lectura, p. 181-197.

Medina del Pulgar. M. D. (2000). «Janer i Anglarill, Anna Mara». En: Diccionari d'històriaeceliàstica de Catalunya, II, Barcelona, p. 412-413.

Melendres, M. (1961). Una monja y un siglo. Barcelona: Siglo XIX.

Oriol Isern, M. J. (1928). Vida de Ana María Janer Anglarill. Barcelona.

Santa, À. (2009): «Anna Maria Janer i Anglarill». En: Lleida es femeni. Dones per a la historia. Lleida: Alfazeta Edicions, p. 37-43. 

Font: http://laicosjanerianos.blogspot.com/ [Consulta: 29/01/2010].

Font: http://laicosjanerianos.blogspot.com/ [Consulta: 29/01/2010].