COMPOSITORS DE PALAMÓS |
|
per Joan Teixidor i Gabarró
|
Santiago Bañeras nasqué a Palamós el 22 de juliol de 1913. De jovenet rep les primeres lliçons de música dels mestres “Paixero” i Eduard Castelló, ampliant els estudis a l’Acadèmia Ainaud, de Barcelona. Com a instrumentista dominava el flabiol, el violí, la bateria, la viola, el trombó i el fiscorn i com a músic de cobla del 1941 al 1951 va formar part de “La Principal de Palamós”, del 1951 al 1955 va anar amb “l’Amoga”, de Vidreres i el 1956 és un dels fundadors de la cobla “Costa Brava” de Palafrugell on actuà fins el 1959.
La seva faceta de compositor és molt extensa: dues sardanes, “Rondalles de l’avi” i “A Palamós fan pipes”; tres havaneres, “Octubre a la Fosca”, “Cant a la Primavera” i “Barcarola”, cançons a quatre veus, els goigs a la Verge de Bell-lloc, dues caramelles, un vals mariner i moltes harmonitzacions i arranjaments. Un altre faceta important de la vida de Santiago Bañeras fou la de escriptor i poeta. Molt integrat a la vida social de Palamós va ocupar un inacabable nombre de càrrecs, entre ells el de director de la coral “El Progrés” i va ser fundador i redactor de la revista “La Proa”. Aquest gran home, en Santiago Bañeras i Goday, moria a Palamós la diada de Reis de l’any 1985 a l’edat de 71 anys.
LLUÍS CAMÓS I CABRUJA
Lluís Camós nasqué a Palamós i va arribar a ser un dels més grans historiadors del nostre país. Home de lletres, la música va ser una segona activitat en la seva vida, com també ho fou la pintura, matèries estudiades a Barcelona. El que ens interessa en aquests moments, la música, l’aprengué amb dos dels més grans mestres del nostre país: en Felip Pedrell i Sabaté, musicòleg i compositor tortosí i l’Enric Granados i Campiña, compositor i pianista lleidatà.
El 1922 fou nomenat conservador de l’Arxiu Històric de Barcelona. Va deixar escrits diversos llibres, alguns d’ells referents a Palamós, Girona i Barcelona.
Pel que respecta a la composició de sardanes en va fer mitja dotzena, força programades sobretot els anys 20/30. Alguns dels seus títols són: “Cançó”, “El cor del poble”, “Elegia”, “Merceneta”, “Serenata” o “Vora el foc”. Lluís Camós i Cabruja moria a Barcelona l’any 1952.
Martí Camós neix a Palamós el 4 d’abril de 1956. Estudia solfeig i piano amb la professora Pepita Prats, clarinet amb Pere Carreras i Joan Giró, saxofon amb Laureà Vila, Joan Giró, Lluís Caballeria i Agapit Torrent i la tenora, el seu instrument de cobla amb el calongí Ricard Viladesau.
Comença la carrera d’instrumentista amb el conjunt “Punto Rojo” i fent alguns “Bolos” amb la cobla “Baix Empordà”. El 1976 entra a la cobla “ La Principal de Llagostera” on s’estigué fins el 1979. El 1980 és cridat pel figuerenc Jaume Cristau, en aquells moments director de la cobla “Miramar” de Figueres hi estigué fins l’any 1987 en que fou sol·licitat pels representats dels “Montgrins” per interpretar el segon tenor i ser-ne el director, substituint a Martirià Font que es jubilava. A més de les activitats esmentades en Martí ha dirigit la coral “El Progrés”, de Palamós i dóna classes de solfeig i piano.
En Martí Camós no s’ha dedicat a la composició encara que, en la seva etapa amb la “Miramar” i assessorat per Jaume Cristau, va escriure una obligada de tenora que ell mateix interpretava: “La cala del Corb”.
ELISEU CARBÓ I PARALS
El músic i compositor Eliseu Carbó, pare del també compositor palamosí Josep Carbó, nasqué a Palamós el 20 d’abril de 1890. Va ser intèrpret de contrabaix i piano. El 1914 va ser mestre nacional a Ullà i posteriorment a Santa Coloma de Farners on hi visqué habitualment. En jubilar-se es retirà a Palamós on morí el 8 d’octubre de 1968. Apart de la seva obra sardanista deixà escrits diversos llibres, dos de temes musicals: “Armonía, contrapunto y fuga” i “ABC de la música”.
Entre la seva obra sardanista citem els títols: “La primera perla”, que fou la primera, “La Roca Fosca”, “Somniada”, “Festa Major”, “La puntaire de Rialt”, “Plany”, “Miramar” i “Cançó matinal”.
JOSEP CARBÓ I VIDAL
Josep Carbó nasqué el 26 d’octubre de 1912 a Sant Joan de Palamós i des del 1923 va residir a Santa Coloma de Farners. Home polifacètic, pedagog, compositor, músic i dibuixant. Als 16 anys va començar a tocar al “Quartet Germanor”, fundat pel seu pare. Com a instrumentista tocava el piano, el violí i el violoncel i d’aquest darrer instrument n’era solista a l’Orquestra Simfònica de Girona.
La seva primera sardana porta per títol “Jovenívola” i s’estrenà el 1927 quan tenia 15 anys. Des del 1981 fins a la seva mort va dirigir “La Flama de Farners”, que ell mateix fundà en motiu de la proclamació de Santa Coloma de Farners com a Ciutat Pubilla.
A més de bon músic, Josep Carbó va ser un excel·lent dibuixant amb diverses exposicions i algun premi.
Com a compositor va ser molt prolífic, sobrepassant la xifra de 200 sardanes. Entre les més conegudes esmentem: “La que més m’agrada”, “Dolça Catalunya”, “3 de Febrer”, “La pubilla catalana” o “De Sant Joan a Palamós” peca estrenada a Palamós el 26 de juliol de 1987 en el decurs de la dinovena edició de l’Aplec de la Sardana.
El mestre Josep Carbó i Vidal moria el 4 de gener de 1988 a Santa Coloma de Farners a l’edat de 75 anys.
JOSEP CASANOVAS I GAFAROT “PAIXERO”
Josep Casanovas nasqué a Palamós el 16 de novembre de 1852. A l’edat de 5 anys inicia els estudis musicals amb mossèn Tomàs, organista de la parròquia. Les seves aptituds musicals eren tan extraordinàries que als 10 anys entrava a l’orquestra que hi havia aleshores a Palamós interpretant la flauta, el flautí i el flabiol, tots tres apresos amb els germans Josep i Antoni Roger. Més endavant es va especialitzar amb tots els instruments de la cobla.
Harmonia i composició els va fer amb el gran músic bisbalenc Joan Carreras i Dagas. Aquest fet el porta, el 1888, a ser un dels membres fundadors de “La Principal de la Bisbal” encara que es donava de baixa tres anys després, el 1891.
A Palamós funda l’orquestra “Pentagrama” i dirigeix l’orfeó “Aucellada” i el cor “El Progrés”. Durant la guerra carlina va organitzar una banda en el seu regiment on també ensenyava música. Donat que ell era taper i portat pel seu temperament inquiet i emprenedor es va fer traslladar a les comarques franceses de Reims i Epernay on treballava del seu ofici, activitat que alternava amb la de músic. De tornada a Palamós és nomenat organista de la parròquia, lloc que ocupà per espai de més de 20 anys.
Com a compositor va escriure cançons, fantasies, caramelles, música religiosa i més de 150 sardanes entre les que destaquen: “La cançó del mariner”, “Benvinguda”, “Records de Sant Sebastià” o l’obligada de tenora “Rosa Roja”.
L’avi Paixero moria a Palamós el 18 de juny de 1940.
AMADEU CUADRADO I ALGUACIL
L’Amadeu nasqué a Palamós el 12 d’octubre de 1933 i resideix a Sant Antoni de Calonge. Es instrumentista de fiscorn a la cobla “Baix Empordà”, de la que en fou membre fundador el 1964 i de la qual n’és el director des de 1999. Abans havia actuat amb les cobles “La Principal de Palamós”, els anys 50/60, i a la cobla “Empordà” del 1962 al 1964.
Com a compositor a escrit diverses sardanes. “Costa Brava Catalana”, escrita el 1983 per a coral i per a coral i cobla, i el 1998 per a cobla sola: “A dos músics: En Jaume i en Juli”, “La font del Bufí” i “Palamós Aplec d’Aplecs”, entre d’altres.
ARCADI MARGARIT I CASADEVALL
Arcadi Margarit neix a Palamós l’1 de febrer de 1913. Deixeble del gran Albert Martí, tota la vida la va dedicar a la tenora. Amb aquest instrument el trobem el 1932 a la cobla l’Arbucienca. Després va actuar diferents temporades a conjunts de Palafrugell. Més tard s’integrà a la Moderna de la Bisbal; a l’As d’Anglès; a la Montgrinenca; a l’Albert Martí, suplint el titular quan aquell tenia altres deures, o a la Melodians en fer una gira per França.
El 1948, després de la mort d’Albert Martí es decideix reorganitzar la cobla i l’Arcadi ocupà el lloc del seu mestre. Més endavant passà a “La Principal de Bages” i a la “Laietana”. També va ser membre de la Banda Municipal de Barcelona.
Com a compositor va escriure unes 25 sardanes, algunes de signades amb els pseudònims Rossend Aubi i A. Marca. Comença aquesta llista el 1940 amb “Petites volades”, obligada de tenora. Altres títols d’Arcadi Margarit són: “En Patufet Pau Pi” la més coneguda, “El gat de la Font”, “L’argent viu de casa”, “Xamosa Maria Pietat” i “Refilets genissencs”.
Aquest instrumentista de tenora i compositor, l’Arcadi Margarit i Casadevall, moria el 8 de desembre de 2001 a Manresa als 88 anys.
MARTÍ MONTANER I CORIS
Martí Montaner nasqué a Palamós l’any 1886 i va morir a Barcelona l’any 1965. Va seu un important industrial suro-taper amb la fàbrica “Montaner” existent el 1916. El 1904 va impulsar la creació de la Societat Casino del Port, de Palamós, i del 1924 al 1930 va ser president de l’Associació de Música de Palamós. Era conegut amb el nom de “Dicky”.
Com a compositor va ser autor d’una sola sardana editada el 1916 i titulada “A la vora de la mar”.
Miquel Roger nasqué a Palamós el 1881. Va ser un eminent escriptor i compositor, diputat de la Mancomunitat de Catalunya i guanyador del primer premi als Jocs Florals de Torroella de Montgrí. Autor de diverses novel·les, va ser el fundador de la revista palamosina “Marinada” i de l’orfeó “Aucellada”, ambdós molt representatius en l’activitat cultural de l’època.
Josep Grahit en el seu llibre “Recull Sardanístic”, editat el 1916 en deia: La vestidura de les seves obres musicals palesa un bon gust i una riquesa de sonoritats harmòniques del tot agradoses. I es queixava que no hagués escrit més sardanes. Miquel Roger moria a Palamós l’any 1953.
Entre la seva producció citem tres títols que tingueren molta acceptació en el seu temps: “Queixa”, “Encís” i “Festeig”.
REMIGI TAULER
Aquest compositor, en Remigi Tauler, era de Palamós i es citat el 1916 per Josep Grahit en el seu llibre “Recull Sardanístic”.
Escrivia les seves sardanes en col·laboració amb altres mestres i eren instrumentades per Josep Molins i Lanas (La Jonquera, 1873 – Santa Coloma de Farners, 1924) i per Josep Casanovas i Gafarot (Palamós, 1852-1940)
Citem cinc títols de les seves sardanes: “La Tramuntana”, “El sedassaire”, “La reservista”, “L’autonomia catalana” i “ Marinereta”.
Pàgina actualitzada a:
28/12/2003