Organitza: Institut Municipal de Museus Consulteu horaris de visita a l'Ajuntament de Vilallonga del Camp. Tel. 977 84 01 01.
Coorganitzada entre l'IMMR i el Centre d'Estudis Pere Virgili de Vilallonga del Camp. CEFERÍ OLIVÉ, MESTRE DE L'AQUAREL·LA
Per Marc Ferran, tècnic de l'IMMR.
El passat 25 de juliol va inaugurar-se a cal Roso a Vilallonga del Camp l’exposició Ceferí Olivé i el camp organitzada pel Centre d’Estudis Dr. Pere Virgili i en la qual s’exposaran fins el 7 d’octubre 15 aquarel·les de l’aquarel·lista i propietat de l’institut Municipal de Museus de Reus. Ceferí Olivé Cabré va néixer a Reus el 1907 i va morir-hi l’any 1995. Dotat d’una certa habilitat pel dibuix i el color, l’any 1921 va ingressà a l’escola Municipal d’Art de Reus on va ser deixeble de Tomàs Bergadà i de l’escultor Joan Rebull. L’any 1925 va traslladar-se a Barcelona on va treballar com a decorador en els “Tallers Vilaró i Valls”, i on també va assisti a les classes nocturnes de Llotja.
L’any 1930 va participà per primera vegada en un concurs de l’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya (AAC), en el qual va guanyar el primer premi. Des d’aleshores, la seva obra va ser reconeguda i guardonada en diversos certàmens —Medalla Fortuny (Reus), Primer Premi Nacional d’Aquarel·la (1942), Medalla d’Honor de la “Exposición nacional de Acuarelas” (Madrid, 1947), entre d’altres.
Annualment va realitzar exposicions individuals en diverses poblacions catalanes i espanyoles, com Barcelona, Madrid, València , Bilbao, Baiona i, naturalment, Reus.
Malgrat que va practicar la pintura a l’oli i va utlitzar altres tècniques plàstiques —dibuix, gravat …— a partir dels anys 30, va inclinar-se per la tècnica de l’aquarel·la, en la qual va esdevenir un mestre. Realment, Ceferí Olivé, estava dotat d’una gran capacitat per dominar aquest procediment pictòric.
Les seves obres reflecteixen l’entorn que més coneixia, el Camp de Tarragona amb els seus paisatges humanitzats. Amb tot, també va copsar els ambients de ciutats europees com Londres, Amsterdam o París. Les seves obres ens obren els ulls a nombrosos paisatges, els quals tenen com a denominador comú la presència de la mà de l’home: conreus d’olivers i ametllers, vistes de pobles, arquitectura urbana i rural…D ‘altra banda, com home profundament enamorat de la seva terra —el Camp—, va saber-ne representa la seva llum —la llum del mediterrà, tan elogiada per poetes i artistes.
Ceferí Olivé, davant del paper blanc, sempre va saber captar l’equilibri de la composició. Situava els volums en el lloc precís perquè l’obra mantigués l’equilibri necessari per poder ser admirada. Va desenvolupar un estil inconfusible per la fluidesa de la pinzellada i per la dicció dinàmica i espontània amb què va captar els ambients atmosfèrics dels paisatges, ja fossin natures, marines o ambients urbans.
Com a gran observador, va saber treure d’una realitat, alguna cosa més del que ofereix una apreciació directa i atenta. Va anar més enllà de la immediatesa de les coses. Busca en allò que observa, la part més vital, fugint de tot all`que és superflu.
En el tarannà expressiu, semblant a la factura postimpressionista que caracteritza el tractament del paisatge en l’art català, hom intueix , en la seva obra, la rapidesa de moviment amb què plasma la pinzellada, de taques àmplies i escasses veladures. També, destacava pel seu tractament del color. Defugia els contrastos que provocaven els colors cridaners. La seva austeritat cromàtica, de vegades monocolor, li facilitava l’assoliment de les harmonies que tant van caracteritzar les seves obres. En definitiva, un conjunt de caracterísitques que el van encimbellar fins a ser un dels mestres de l’aquarel·la a casa nostra.
Lloc: Edifici Cal Roso. Vilallonga del Camp (Tarragonès). Exposició del 25/7/03 fins 7/10/03
