Edifici
monumental al Passeig de Gràcia de Barcelona, una
de les vies més prestigioses de la ciutat. La Casa
Milà és popularment coneguda amb el nom
de La Pedrera, sobrenom que els barcelonins li varen atorgar
per la seva aparença externa. És la darrera
obra civil de Gaudí, que va començar el
1906 i que enllestí l'any 1912, si bé no
va concloure la fase final del porjecte per diferències
que va mantenir amb els propietaris a causa de l'elevat
cost de les obres. La superfície total del solar
era de 1620 metres quadrats, 1323 dels quals varen ser
edificats. Els primers esbossos de l'edifici varen ser
fets per Gaudí al seu obrador de la Sagrada Família,
on va concebre la casa com una corba constant, tant a
l'exterior com a l'interior, incorporant-hi múltiples
solucions de geometria reglada, així com elements
de caire naturalista.
La Casa Milà s'estructura entorn de dos patis
que il·luminen els nou nivells que comprenen
un soterrani, una planta baixa, un entresòl,
la planta principal (o noble), quatre pisos superiors
i unes golfes. El soterrani era destinat a garatge,
la planta principal a residència dels senyors
Milà i la resta d'habitatges era de lloguer.
Les golfes, que allotjaven els safareigs i els estenedors,
varen ser construïdes mitjançant un conjunt
d'arcs parabòlics de maó de pla de diverses
alçàries, que configuren un espai aïllant
de l'edifici i que determinen alhora els diferents nivells
del terrat.
L'edifici presenta un llenguatge rupturista en la seva
època, palès sobretot per les formes sinuoses
i quasi naturalistes de la façana, on la pedra
contrasta amb les atrevides baranes dels balcons. A
la testera hi ha un ampit ondulant que inclou la salutació
"Ave Gratia M plena Dominus tecum". Sembla
que aquesta simbologia religiosa havia d'anar acompanyada
d'un grup esculòric representant la verge Maria
i l'infant Jesús flanquejats pels arcàngels
Gabriel i Miquel, que finalment no es va realitzar.
Una de les parts més sorprenents és el
terrat, coronat de badalots o sortides d'escala, ventiladors
i xemeneies. Tots aquests elements, construïts
amb maó de pla recoberts amb calç, trencadís
de marbre o de vidre, tenen una funció arquitectònica
específica i, això no obstant, esdevenen
veritables escultures integrades en l'edifici.
La Casa Milà és un organisme únic,
on la forma exterior té una continuïtat
a l'interior. Dels pisos cal destacar els cels rasos
de guix amb relleus de gran dinamisme, el treball de
la fusta de les portes, les finestres i el mobiliari
(malauradament, avui desaparegut), així com el
disseny del paviment hidràulic i de diferents
elements ornametals.
Les escales eren destinades al servei, ja que l'accés
als habitatges es feia amb ascensor excepte a la planta
noble, on Gaudí afegí una escala de particular
configuració.
Estructuralment, la Casa Milà es caracteritza
per la seva façana de pedra autoportant, és
a dir, que se subjecta (amb uns ferros de gran resistència)
als pilars estructurals de l'edifici. Això permet
que el pes de la pedra no recolzi sobre la resta de
la casa, que no té murs de càrrega i que
ha de suportar-se en un entremat de pilars de pedra
i totxo. Aquest sistema constructiu permet, d'una banda,
grans obertures a la façana, que faciliten l'entrada
de llum als habitatges, i de l'altra, l'estructuració
dels diferents nivells en planta lliure, de manera que
totes les parets poden ser enderrocades sense afectar
l'estabilitat de l'edifici. Això permetia canviar
els envans a voluntat de modificar, sense problemes,
la distribuicó inetrior dels habitatges.
Arquitectònicament,
també cal destacar el pati central circular,
que se sosté gràcies a una curiosa estructura
de ferro, a manera de roda de bicicleta, que permet
suportar grans càrregues de pes. En el soterrani,
Gaudí instal·là dos aparcaments
interconnectats, un per cada pati, espaiosos i de gran
capacitat de maniobra.
El 1954 l'arquitecte Francisco Javier Barba Corsini
va construir a les golfes un conjunt d'apartaments,
de manera que tota l'estructura dissenyada per Gaudí
va quedar ocupada. El desembre de 1986, Caixa Catalunya
va adquirir l'immoble i va restaurar-lo, retornant les
golfes al seu estat original per instal·lar-hi
l'Espai Gaudí, exposició que explica com
veure, viure i entendre l'obra d'aquest arquitecte.
El 1969, la Casa Milà va ser declarada Monument
històrico-artístic d'Interès Nacional
i des del 1984 forma part del Patrimoni Munidal de la
UNESCO.
|