CASA MILÀ, LA PEDRERA (1906-1912)


COMENTARI RAONAT

Edifici monumental al Passeig de Gràcia de Barcelona, una de les vies més prestigioses de la ciutat. La Casa Milà és popularment coneguda amb el nom de La Pedrera, sobrenom que els barcelonins li varen atorgar per la seva aparença externa. És la darrera obra civil de Gaudí, que va començar el 1906 i que enllestí l'any 1912, si bé no va concloure la fase final del porjecte per diferències que va mantenir amb els propietaris a causa de l'elevat cost de les obres. La superfície total del solar era de 1620 metres quadrats, 1323 dels quals varen ser edificats. Els primers esbossos de l'edifici varen ser fets per Gaudí al seu obrador de la Sagrada Família, on va concebre la casa com una corba constant, tant a l'exterior com a l'interior, incorporant-hi múltiples solucions de geometria reglada, així com elements de caire naturalista.

La Casa Milà s'estructura entorn de dos patis que il·luminen els nou nivells que comprenen un soterrani, una planta baixa, un entresòl, la planta principal (o noble), quatre pisos superiors i unes golfes. El soterrani era destinat a garatge, la planta principal a residència dels senyors Milà i la resta d'habitatges era de lloguer. Les golfes, que allotjaven els safareigs i els estenedors, varen ser construïdes mitjançant un conjunt d'arcs parabòlics de maó de pla de diverses alçàries, que configuren un espai aïllant de l'edifici i que determinen alhora els diferents nivells del terrat.

L'edifici presenta un llenguatge rupturista en la seva època, palès sobretot per les formes sinuoses i quasi naturalistes de la façana, on la pedra contrasta amb les atrevides baranes dels balcons. A la testera hi ha un ampit ondulant que inclou la salutació "Ave Gratia M plena Dominus tecum". Sembla que aquesta simbologia religiosa havia d'anar acompanyada d'un grup esculòric representant la verge Maria i l'infant Jesús flanquejats pels arcàngels Gabriel i Miquel, que finalment no es va realitzar.

Una de les parts més sorprenents és el terrat, coronat de badalots o sortides d'escala, ventiladors i xemeneies. Tots aquests elements, construïts amb maó de pla recoberts amb calç, trencadís de marbre o de vidre, tenen una funció arquitectònica específica i, això no obstant, esdevenen veritables escultures integrades en l'edifici.

La Casa Milà és un organisme únic, on la forma exterior té una continuïtat a l'interior. Dels pisos cal destacar els cels rasos de guix amb relleus de gran dinamisme, el treball de la fusta de les portes, les finestres i el mobiliari (malauradament, avui desaparegut), així com el disseny del paviment hidràulic i de diferents elements ornametals.

Les escales eren destinades al servei, ja que l'accés als habitatges es feia amb ascensor excepte a la planta noble, on Gaudí afegí una escala de particular configuració.

Estructuralment, la Casa Milà es caracteritza per la seva façana de pedra autoportant, és a dir, que se subjecta (amb uns ferros de gran resistència) als pilars estructurals de l'edifici. Això permet que el pes de la pedra no recolzi sobre la resta de la casa, que no té murs de càrrega i que ha de suportar-se en un entremat de pilars de pedra i totxo. Aquest sistema constructiu permet, d'una banda, grans obertures a la façana, que faciliten l'entrada de llum als habitatges, i de l'altra, l'estructuració dels diferents nivells en planta lliure, de manera que totes les parets poden ser enderrocades sense afectar l'estabilitat de l'edifici. Això permetia canviar els envans a voluntat de modificar, sense problemes, la distribuicó inetrior dels habitatges.

Arquitectònicament, també cal destacar el pati central circular, que se sosté gràcies a una curiosa estructura de ferro, a manera de roda de bicicleta, que permet suportar grans càrregues de pes. En el soterrani, Gaudí instal·là dos aparcaments interconnectats, un per cada pati, espaiosos i de gran capacitat de maniobra.

El 1954 l'arquitecte Francisco Javier Barba Corsini va construir a les golfes un conjunt d'apartaments, de manera que tota l'estructura dissenyada per Gaudí va quedar ocupada. El desembre de 1986, Caixa Catalunya va adquirir l'immoble i va restaurar-lo, retornant les golfes al seu estat original per instal·lar-hi l'Espai Gaudí, exposició que explica com veure, viure i entendre l'obra d'aquest arquitecte.

El 1969, la Casa Milà va ser declarada Monument històrico-artístic d'Interès Nacional i des del 1984 forma part del Patrimoni Munidal de la UNESCO.

     
1900 1901 1902 1903 1904 1905 1906 1907 1908 1909 1910 1911 1912 1913 1914 1915 1916 1917
1px none #000000; visibility: hidden">