Les contes d’Hoffmann (París, 1881) és una òpera que respon a la voluntat del compositor de no restar limitat a les seves exitoses operetes i entrar al món de la gran òpera. Obra de gran inspiració, combina amb eficàcia els aspectes fantàstics, sentimentals, sobrenaturals i també satírics i grotescos. El personatge d’Hoffmann, narrador i protagonista, explica als companys de taverna tres faules que il·lustren els seus amors dissortats amb la cantant Stella: la d’Olympia, la nina mecànica; la d’Antonia, la cantant que es mor de cantar, i la de Giulietta, la cortesana que roba reflexos.

Òpera fantàstica en cinc actes de Jacques Offenbach. Llibret de Jules Barbier basat en el conte de Jules Barbier i Michel Carré. 
Edició basada en l’edició integral de l’òpera per Michael Kaye i Jean-Christophe Keck, amb la col·laboració de Schott Music. Estrenada el 10 de febrer de 1881 a l’Opéra Comique de París. 

Estrenada a Barcelona en versió castellana al Teatre Eldorado el 22 d’abril de 1905. Estrenada al Gran Teatre del Liceu el 5 de febrer de 1924.