05 d'Abril de 2010

Joan Fuster

El proper mes de juny farà divuit anys de la mort de Joan Fuster, una de les personalitats intel·lectuals més importants que han donat els Països Catalans. La seva obra literària, poètica, periodística i assagística és esplèndida. Ell, en companyia d'Eliseu Climent, va ser el promotor d'Acció Cultural del País Valencià l'any 1978. Abans, però, el 1975, ja havia estat guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i el 1983 li va ser concedida la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya. I transcorregut el temps, continua essent un referent. És per això que ara que s'acosta Sant Jordi aprofitem l'avinentesa per apropar-nos a un llibre que recull els seus aforismes. El llibre es diu precisament així, Joan Fuster, aforismes, i conté el que se'n diu 1.200 càpsules de doctrina. És a dir, idees, pensaments, conviccions, sentències i una tria dels aforismes que Fuster va publicar en els llibres Judicis finals, Consells, proverbis i insolències i Sagitari. Aquesta tria l'ha feta el catedràtic Isidre Crespo, autor del llibre De Fuster a Pla amb camí de tornada. Segons ell "escriure aforismes va ser el primer gènere practicat per Fuster i el que l'acompanyaria sempre com a refugi." En aquest llibre també s'han incorporat les seves frases de calendari, que tractaven tota mena de temes de caràcter humà des d'una perspectiva divertida. Donem-hi un cop d'ull:

          "L'únic orgull que trobem comprensible és el nostre"

          "La sort dels altres sempre ens sembla excessiva i, sobretot, immerescuda. Per això l'anomenem sort."

Ara un parell de literaris:

          "L'única manera d'entendre un pròleg és llegir-lo després del llibre"

          "De tota novel·la sempre en sobra la meitat"

També n'hi ha de catalanistes:

          "Tal com estan les coses, ser català, avui dia, no passa de ser una simple hipòtesi."

Tres sentències:

          "Una manera de venjar-se del món és fabricar fills"

          "Quan parla un estúpid, l'aire queda contaminat"

          "No facis de la teva ignorància un argument"

I ara un parell d'aquells que fan reflexionar:

           "Les persones felices no tenen memòria"

          "Qui em suporta, m'estima. No hi ha altra explicació."

Finalment, un que resumeix la ironia de Joan Fuster sobre ell mateix: "Ja coneixeu el cèlebre aforisme grec: Joan Fuster és la mesura de totes les coses."

Víctor Alexandre
www.victoralexandre.cat