CONTINGUTS
OPINIONS
CLUB TEATRALNET
SERVEIS
CONTACTA

NOTÍCIES
La Perla 29 presenta 'Traduccions/Transllations' dirigida per F. Utzet

Publicat per Teresa Bruna (Teatralnet) 25/01/2014

Després d'uns canvis al primer projecte de programació de La Perla 29 (https://www.teatral.net/ca/noticies/fitxa_noticies/15091), la productora que lidera Oriol Broggi es llença a la piscina per presentar tres grans produccions que voregen el milió d'euros. Tres propostes potents, necessàries, amb un desplegament actoral de primera línia i amb aquella petjada que fa que els espectacles de La Perla siguin diferents. El primer ja és a punt d'estrena (29 de gener) i és un text dels que costa d'entendre que encara no s'hagi fet mai a Catalunya Es diu Translations / Traduccions i l'autor és Brian Friel (Irlanda, 1929), de qui recentment hem vist l'esplèndid Afterplay. L'interpreten Enric Auquer, Jenny Beacraft, Ivan Benet, Òscar Intente, Montse Morillo, Albert Prat, Júlia Truyol, David Vert i Ramon Vila. El director és Ferran Utzet, vinculat a La Perla 29 des de fa anys, on va dirigir, entre d'altres, La presa, del també irlandès Connor McPherson.

Ara veureu el perquè no s'entén que no s'hagi fet mai a Catalunya: parla del moment en què Irlanda va perdre la seva llengua, i que no ha recuperat mai del tot malgrat que 100 anys després els va arribar la independència. Però si que han estat capaços de defensar i mantenir per damunt de tot anglicisme la seva cultura.

L'acció se situa en un poble del Nord-oest d'Irlanda l'any 1831. El país encara formava part de l'Imperi Britànic, posseïdor del 25% del món, el que inclou diverses llengües. Per millorar l'eficàcia comercial entre les colònies, els anglesos envien un destacament militar de geògrafs a canviar tots els topònims en gaèlic dels mapes d'Irlanda, noms dels pobles i altres. Tot passa a l'exterior d'una escola rural, perquè és estiu i fan classe a fora. És un poble on els seus habitants són cultes, aprenen grec, llatí, matemàtiques... força més cultes que els anglesos, que arriben amb l'esperit de domar-los. Entre els personatges hi ha un traductor que és fill del poble però que va marxar a buscar nous horitzons.

Enmig del recel que senten alguns pagesos, esclata una història d'amor entre un soldat molt sensible a la cultura antiga, al paisatge i a una noia del poble. Aquí comencen a sorgir problemes ja que una cosa és respectar-se mútuament i l'altra, admetre un anglès. Un amor impossible en una obra èpica que toca moltes capes.

La traducció ha anat a càrrec de Joan Sellent, que ha optat per la solució que proposa el mateix autor de parlar en una única llengua. "Aquí pots caure fàcilment en la temptació de fer parlar castellà als anglesos, però seria trair les intencions de Friel. Hem mantingut però, la diferència que també proposa l‘autor entre l'anglès antic -passat pel sedàs del gaèlic- i l'actual", diu Sellent. Així, els militars parlen un català estàndard mentre els del poble empren paraules antigues, que identifiquem. El nucli de tot és el traductor que tradueix el que més convé: "D'aquesta manera el públic entén els dos bàndols i els intríncolis d'aquest personatge".

UNA OBRA CORAL AMB PERSONATGES DEFINITS
Ferran Utzet diu que és una obra coral en què 9 actors interpreten cadascú un personatge: "Només Òscar Intente fa un doblet. És molt gratificant, ja que estem més aviat acostumats a tenir pocs actors que en fan 30 de personatges! Ha estat un plaer poder fer-ho així, la història se segueix millor".

Davant la pregunta de com és possible que avui a Irlanda, un poble absolutament lligat a la seva cultura, només parli gaèlic el 2% de la població i l'entengui un 30%, la resposta és que, en aquells 100 anys entre el mateix any que veiem a l'espectacle i la independència de Irlanda, hi va haver una emigració massiva (de 8 milions van passar a 4 milions). En això, entre d'altres motius, hi va tenir molt a veure una plaga de la patata, aliment imprescindible en aquella època.

L'obra mostra els costums cèltics rurals o no tant, la relació amb la Mediterrània en aprendre grec i llatí a partir de poemes, la seducció d'alguns irlandesos per la millora que proposen els anglesos i el rebuig dels altres. També coneixerem una beguda molt típica d'altíssima graduació, que feia caure tothom menys el professor... Un dibuix del país que l'autor reparteix entre 10 personatges de discurs vital diferent, sense usar les banderes: "No s'ataca ni es defensa cap nació. És una exposició de la lluita per la preservació d'una cultura", apunta Utzer. Si bé a Catalunya no s'havia vist mai, un català, Pere Planella, la va muntar l'any 1988 per al País Basc.

Com sempre, a la Biblioteca de Catalunya, amb la sorreta i l'olivera. Un canvi: aquest cop han aprofitat unes portalades magnífiques que es converteixen en la porta de l'escola.