Belles Obeses

La gent anava entrant a la sala Luz de Gas mentre es preparava per un concert que sempre fa il·lusió anar o, com a mínim, això és el que sempre diu la gent. Però haig de reconèixer que era el primer cop que m’aventurava a escoltar en directe a Obeses. Ara, finalment, després de molt temps, ja puc dir que he anat a un concert d’Obeses.

I, realment, les expectatives s’han complert. Veure a Obeses és tot un luxe del qual un no es pot perdre cap detall. I, de fet, vaig voler captar-ho tot mentre entrava en el seu particular món, la seva màgia especial que els fa únics. Tot estava molt ben cuidat. Els instruments eren tocats de forma sublim i la veu de l’Arnau Tordera era simplement genial. En el discos, això últim ja ho podem apreciar però constatar-ho en directe va ser una molt bona oportunitat.

La gent va vibrar de valent, va riure, va ballar i va cantar al ritme de les seves cançons curioses i originals. “Botifarra amb seques”, que van interpretar al principi, i “Pa amb tomaquet” van ser els temes més celebrats, on la gastronomia hi té força presència. També va agradar molt la versió que van fer de la cançó “Bohemian Rhapsody” de Queen. Sensacional.

Normalment, no utilitzo tants adjectius positius ens les meves cròniques però crec que Obeses s’ho mereix. El grup té un present i un futur prometedor. Les melodies, la veu de l’Arnau (amb molta facilitat per cantar en falset permanent) i les lletres ho auguren. Llarga vida, doncs, a Obeses.