Ajuntament de Reus
Serveis Funeraris Reus - Tanatori i cementiri general
[tornar]
09/01/2013 - Visites nocturnes al Cementiri General de Reus

Visita nocturna al Cementiri General de Reus

Text: Montserrat Flores

Tots Sants és a la vora. A la llum de les espelmes, el Cementiri General ens espera per mostrar-nos els seus monuments i explicar-nos alguna de les històries que acull.

Travessarem la portalada sota la figura del déu Cronos: en aquesta hora no gosem esmentar el nom popular de Peret de la Dalla que tradicionalment li hem donat els reusencs. Sota el porxo, endevinem les ombres dels panteons entre les ombres del jardí.

Uns guies ben peculiars ens conduiran pels passejos. Els personatges creats i interpretats pel grup La Gata Borda ens parlaran d’art i d’història; ens ajudaran a apreciar l’arquitectura dels panteons, els detalls escultòrics i els símbols que s’hi van utilitzar. Aprendrem com vivien i què pensaven una part dels reusencs que, des de 1869, han estat enterrats aquí.

Al llarg del recorregut, alguns mausoleus ens evoquen la vida de personatges notables com el general Prim, Josep Sardà i Cailà, Joan Rebull, Evarist Fàbregas o els herois de Vilallonga i el Morell. Altres, dels industrials i comerciants que van teixir la prosperitat econòmica de la ciutat –els Boule, Abelló, Casas Bley, Pratdesaba– o de personatges populars de la ciutat, com el Xola. Els nínxols i les fosses ens aboquen a multitud de vides anònimes, protagonistes de la vida quotidiana a la ciutat. Ens aturarem davant la fossa de la guerra civil. Recordarem l’antic cementiri del Roser. I farem companyia a la figura trista que seu al mig del bosc.

Aquesta visita nocturna va ser creada l’any 2009 per Serveis Funeraris Reus i La Gata Borda per donar a conèixer, d’una manera atractiva i respectuosa, el patrimoni funerari del cementiri, que és una altra manera d’acostar-se a la història de la ciutat. Si voleu tornar un altre dia, la llum del sol us mostrarà amb més detall les sepultures i els monuments funeraris, i podreu fixar-vos en els detalls que ara tot just us explicaran. Les pàgines que segueixen us serviran de guia.

El Cementiri General de Reus

Reus ha tingut quatre cementiris generals al llarg de la seva història. El primer s’alçava al cor de la vila, davant la porta principal de l’església de Sant Pere. Al tombant del 1500 l’apartaren uns metres més al sud, a la zona que més tard s’anomenaria precisament Fossar Vell. La modernitat del segle XIX va demanar un cementiri fora del nucli habitat, i es va habilitar vora l’ermita del Roser. Finalment, el 1869 l’herència de l’advocat i polític liberal Josep Sardà i Cailà va fer possible construir un nou cementiri a l’emplaçament actual. El 2 de gener de 1871 s’hi féu el primer enterrament i es va donar per inaugurat.

El recinte antic té forma quadrada, amb l’edifici de serveis a la façana sud i fileres de capelles adossades als altres tres costats. L’interior es va dissenyar en dues meitats simètriques separades per un passeig principal: als seus costats s’apleguen els panteons i mausoleus més destacats; més enllà, els nínxols i les fosses comunes. Al mig de tot, el monument que recorda Josep Sardà i Cailà.

Cronos

Agustí Auquè Figueres, 1870

Escultura que representa el déu Cronos com un home corpulent amb una llarga barba i les ales parcialment plegades. A les mans porta els atributs que simbolitzen el pas del temps i la mort: el rellotge de sorra i la dalla.

Precisament per això, a Reus és conegut popularment com El Peret de la Dalla, una expressió amb el punt d’ironia que desperten de vegades els afers relacionats amb la mort.

Fou realitzat a partir d’un model projectat per l’escultor Roig i Soler. Des dels inicis dels cementiri va presidir la seva façana principal, com a símbol del caràcter no confessional del recinte. L’any 1939, quan la victòria franquista va imposar la cristianització de tots els cementiris del país, el Cronos va ser retirat a dependències municipals i substituït per una creu.

L’any 2004 va ser restaurat i ubicat al porxo d’entrada del cementiri, per tal de protegir-lo de la intempèrie. Des de la festa de Tots Sants de 2006 una rèplica de l’escultura original torna a presidir la façana.

Capella Margenat

Lluís Domènech i Muntaner, 1905

Entre les capelles que envolten el recinte hi ha aquesta petita joia modernista, que s’atribueix a l’arquitecte Lluís Domènech i Muntaner. És la número 33 i es troba a la part central del mur est.

Fou construïda per encàrrec de Josep Margenat i Fàbregas, que hi va enterrar les despulles del seu fill primogènit.

La seva planta és centralitzada i quadrangular i es cobreix amb volta de creueria. Els nervis que la sostenen descansen sobre les quatre columnes angulars.

Al paviment hi trobem lloses de marbre i mosaics amb decoració floral força variada. Els murs estan dividits en dues parts per un fris amb un relleu de flors i àngels: a la inferior es combinen les peces de marbre de forma quadrangular i mides diverses i a la superior hi ha un mosaic de creus gregues combinades amb flors i fulles vorejant els nervis.

Monument a Josep Sardà i Cailà

Autor desconegut

El punt central del recinte antic acull des de finals del segle XIX el monument dedicat a Josep Sardà i Cailà, l’advocat reusenc que amb la seva donació testamentària va fer possible la construcció del cementiri.

És d’estil eclèctic i el forma un basament de pedra coronat amb una creu. A la base frontal del pedestal, una inscripció recorda Sardà i Cailà com a fundador del cementiri. Al costat oposat, una altra inscripció amb el text “Crux vincit, crux imperat, crux regnat”, és a dir, “La creu ha vençut, la creu impera, la creu regna”. Als laterals hi veiem garlandes i corones mortuòries, per honorar la memòria de Sardà.

Mausoleu Casas Bley

Josep Oriol Mestres i Joan Roig Soler, 1876

És un dels monuments d’estil neogòtic del cementiri. Està situat vora el monument a Josep Sardà i Cailà, al final de la zona de grans panteons.

L’encarregà l’any 1876 Victorino Bley –un ric burgès reusenc establert a Barcelona que desitjava ésser enterrat a la seva ciutat natal– a l’arquitecte barceloní Josep Oriol Mestres. L’altar central i les figures són obra de l’escultor reusenc Joan Roig i Soler.

Fou concebut com una rèplica simplificada d’un petit temple gòtic –amb les quatre parets obertes com si fos un quiosc– construït amb marbre blanc, que simbòlicament havia de servir per guardar les ànimes dels justos després d’haver estat jutjats per Déu.

Contrasten amb l’estil neogòtic les quatre figures d’inspiració clàssica que estan assegudes a les cantonades del templet. Representen les quatre virtuts cardinals, sobre les quals descansa la creença cristiana de poder assolir la vida eterna.

Mausoleu Abelló

Emili Sala Cortés i Joan Roig i Soler, 1875-76

Els Abelló, una família terratinent de la Conca de Barberà establerta a Reus, foren els primers a comprar terrenys al Cementiri per a la construcció del seu panteó. Encarregaren el projecte a l’arquitecte barceloní Emili Sala Cortés; el conjunt d’escultures les realitzà l’artista reusenc Joan Roig i Soler. Tot plegat forma un conjunt ple de símbols clàssics com les esfinxs, els mussols, el llorer, el trípode amb foc o el vas amb el líquid de la immortalitat. Les úniques referències cristianes són la creu i la inscripció del lateral: “Scio enim quod Redemptor meus vivit et in novissimo die de terra surrecturus sum” (“Perquè jo sé que el meu Redemptor viu i, l’últim dia, seré alçat de la terra”).

El monument s’aixeca sobre un parterre quadrat, tancat per una reixa de forja decorada. L’estructura central és una urna sostinguda sobre un pedestal i coronada per un obelisc. Als costats, dues escultures al·legòriques de marbre blanc de formes clàssiques: un àngel que vessa el vas de la vida eterna sobre els enterrats i una matrona romana que porta el vas amb les cendres dels difunts.

Monument als Pratdesaba

Jeroni Francesc de Paula Granell i Manresa, 1894.

És un dels panteons modernistes del cementiri, que destaca fortament per l’ús de les decoracions vegetals i la seva estructura aplanada en forma de creu grega de pedra, amb lletres de bronze. Va ser realitzat per l’arquitecte Jeroni Francesc de Paula Granell i Manresa.

La creu és de pedra arenosa i presenta un lleu alçat a la part central. Els braços estan decorats amb flors d’adormidera –símbol de la mort– i fulles d’acant. Als quatre espais intermitjos hi ha pensaments disposats de forma aplanada, com si fossin escates de peix. Cal tenir en compte que les flors eren un motiu ornamental molt estimat pel Modernisme i, alhora, en un monument funerari suggereixen la reflexió sobre l’escassa durada de la vida.

Tomba de l’escultor Joan Rebull

Joan Rebull Torroja, 1976

Aquest fill il·lustre de la ciutat va esculpir dos monuments per al cementiri, un dels quals per a la seva pròpia tomba, conegut popularment com Els tres gitanets.

Es tracta d’una obra de tema profà, que segueix les línies essencialistes clàssiques i intenses pròpies de l’estil de Rebull. El conjunt està format per tres nens nus i descalços: al mig, Rebull es va representar a si mateix passant els braços per sobre de les espatlles dels seus companys.

Panteó Borràs Compte

Lluís Cervera i Ramon Elias Feut, 1882

És un un altre dels panteons neogòtics del cementiri. Va ser encarregat l’any 1882 per la família Borràs.

Té l’estructura d’un petit temple de planta centralitzada –la més freqüent en els monuments funeraris perquè simbolitza el lligam continu entre la vida i la mort–, cobert amb una llanterna i construït en marbre blanc. Destaquen fortament els pinacles –el central, coronat per una creu– i l’àngel sobre el timpà d’entrada. Com és propi dels edificis gòtics que es pretenia recordar, les finestres compten amb vitralls de colors.

Es desconeix quin arquitecte va concebre de l’edifici, però se sap que el projecte el dugué a terme el mestre d’obres Lluís Cervera i les escultures les realitzà el lleidatà Ramon Elias Feut.

Fossa de l’antic cementiri del Roser

L’any 1902 es va decidir reservar aquesta sepultura per dipositar-hi les restes existents a l’antic cementiri del Roser, on s’havien deixat de fer nous enterraments l’any 1871. Malgrat tot, el trasllat va començar el 1897 –quan es va demanar a les famílies que portessin els seus difunts a sepultures del nou cementiri– i no es va acabar fins al 1919, amb el trasllat massiu de totes les restes que quedaven. Això va permetre netejar l’entorn de l’ermita del Roser i retornar-la al seu ús habitual.

Mausoleu Yglésias-Òdena

Jaume Brossa Mascaró, 1872

És un dels monuments funeraris d’inspiració clàssica, en aquest cas de formes de l’antic Egipte.

Pere Òdena, propietari de la sedera del Vapor Vell, va encarregar al barceloní Jaume Brossa Mascaró aquest conjunt d’estil neoegipci que havia de tenir forma de mastaba –un tipus de tomba egípcia de planta rectangular i silueta massissa– tot i que el resultat final es va apartar lleugerament d’aquest projecte i mostra una creu com a símbol del Cristianisme que venç sobre el món pagà, simbolitzat pel temple que té a sota.

A l’interior, el monument segueix les pautes del Renaixement, amb una cripta amb planta de basílica, que compta amb un altar principal i capelles laterals. La porta, orientada al nord –lloc de frontera entre els vius i els morts, segons els egipcis–, té una reixa decorada amb abelles intercalades amb motius geomètrics, que poden simbolitzar la laboriositat i la riquesa de la família protagonista o bé la resurrecció i l’esperança, segons la iconografia cristiana. Aquesta reixa és obra de Francesc de Paula Isaura Fàbregas.

A la terrassa del monument i vora la creu que presideix el monument hi trobem cinc de les figures amb més vàlua artística del cementiri, obra dels germans Venanci i Agapit Vallmitjana i Barbany.

El conjunt està tancat amb una reixa de ferro forjat amb treballs ornamentals, com per exemple els mussols dels angles laterals.

Panteó de Manuel Gusí i Elvira Navàs Padró

Autor i data desconeguts

El presideix una escultura d’estil romàntic i de temàtica no religiosa. Està realitzada en marbre blanc i s’ha atribuït a l’escultor Auqué.

Representa una dona asseguda en un banc en actitud recollida i reflexiva. Les seves formes són àmplies i harmòniques. Destaquen els plecs i la decoració del seu vestit.

Tomba d’Evarist Fàbregas

Joan Rebull i Torroja, 1960

És una altre exemple d’iconografia no religiosa. L’estela situada a la capçalera de la tomba va ser realitzada per l’escultor reusenc Joan Rebull Torroja.

És una al·legoria del triomf i mostra en relleu una dona agenollada que ofereix una corona de llorer al difunt.

Mausoleu del general Prim

Plácido Zuloaga, finals del segle XIX

Aquest mausoleu va estar instal·lat durant un segle al Panteón de Hombres Ilustres de la església de Atocha a Madrid, lloc on el general Prim va ser enterrat després de ser assassinat el desembre de 1870.

Amb motiu del centenari de la seva mort, a inicis del 1971 el seu cos i el conjunt del sepulcre van ser traslladats a Reus i instal·lats aquí, al centre del petit bosc del cementiri.

És una obra de l’artista basc Plácido Zuloaga d’estil neoclàssic, amb unes línies i continguts especialment escollits per envoltar la figura de Prim amb una aura d’ordre i autoritat. Es va construir al llarg de dos anys al taller de l’artista a Saint Jean de Luz.

Es va utilitzar el tipus de sepulcre amb figura jacent, tal com es feia antigament amb els grans personatges. L’escultura és realista i descansa sobre un basament rectangular de parets de marbre verd decorat per l’escultor francès Émile Hebert. Els relleus de plata van ser pensats per lloar moments destacats de la seva vida: hi ha representada la batalla de Castillejos i l’entrada triomfal de Prim a Madrid. Les referències clàssiques es potencien amb les al·lusions a quatre personatges romans assassinats pels seus enemics polítics: els germans Gai Màrius, Marc Atili Règul i els germans Tiberi i Gai Grac, tots ells assassinats pels seus enemics polítics.

Panteó Boule

Francesc Blanc i Pons

La família Boule, una de les més notables de la ciutat a finals del segle XIX, va ser de les primeres a construir el seu panteó al nou cementiri, d’estil neogòtic.

Van encarregar a l’arquitecte Francesc Blanc i Pons un templet en marbre blanc que s’inspira en les grans construccions gòtiques coronades amb pinacles que s’eleven cap al cel. Però, com és habitual en les construccions funeràries, s’adapta a una planta centralitzada, en aquest cas de forma quadrada. També s’utilitza un altre recurs molt habitual en l’art gòtic: la llum que entra a l’interior a través dels vitralls de colors, on es representen les virtuts teologals –fe, esperança i caritat– en forma de figures femenines. El conjunt es cobreix amb una cúpula de base octogonal, coronada per una llanterna rematada amb la creu.

Sobre la porta d’entrada es representa un àngel que porta a les mans les súpliques dels justos que està presentant davant de Déu. A l’interior hi ha els bustos de Josep Boule i la seva muller, esculpits en marbre blanc.

Els herois de Vilallonga i el Morell

1881

Està dedicada als 132 milicians reusencs liberals que van morir l’any 1838 en un enfrontament contra els carlins a Vilallonga i el Morell, i que a l’antic cementiri del Roser ja comptaven amb una sepultura especial construïda per l’Ajuntament de Reus.

Al nou cementiri, se’ls va destinar la capella de l’angle nord-est. Es va condicionar interiorment amb els mosaics blancs, negres, grisos, morats i grocs donats per l’empresa valenciana Hijos de Miguel Nolla l’any 1883, a partir d’una promesa personal de Miquel Nolla.

Per saber-ne més

Flores Juanpere, Montserrat. López Gutiérrez, Marta. El cementiri General de Reus: un passeig artístic per la ciutat dels morts. Reus: Pragma, 2005

 

Document: elpunt_cat_noticia_article_7_vista_8_articles_96670.pdf
 
Ajuntament de Reus Reus Serveis Municipals
Divisió: Serveis Funeraris Reus i Baix Camp | Oficina: Pl. de Pablo Picasso, 1 | 43204 | Reus | Tel. 977 750 422 | Fax. 977 751 242 | info@sfreus.cat | Nota Legal
Reus Serveis Municipals SA | NIF: A43673839 | www.reusmunicipals.cat