 |
Monestirs de Catalunya |
 |
Monestir de Santa Maria de Poblet |
|
|
|
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
A finals del segle XII i durant tot el segle XIII el monestir va patir una època de crisi econòmica, tot i això, des de Poblet es van portar a terme altres fundacions: Santa Maria de Pedra, el 1194, on hi tenien un castell. Santa Maria de Benifassà, també un castell d’origen musulmà que va passar a mans de Pere de Cervera, més endavant monjo de Poblet, que va quedar-se finalment amb la propietat del lloc i el 1233 va materialitzar la fundació. Santa Maria la Reial de Mallorca, en funcionament el 1240. Sant Vicenç de la Roqueta (València), propietat de Poblet a partir de 1288. Més endavant, entre el 1311 i 1312, es va fundar el priorat de Natzaret a Barcelona. A més d’aquestes fundacions, Poblet tenia una llarga sèrie de granges (disset), unitats característiques de les fundacions cistercenques i que permetien l’explotació agrària de les seves possessions. |
|
|
|||
|
|
|
|
|||
|
Les primeres construccions Probablement els primers monjos arribats a Poblet s’establiren provisionalment a la granja Mitjana, mentre procedien a aixecar les primeres construccions al lloc de l’assentament definitiu. Les primeres construccions en aquest sector serien les que encara es troben a llevant, a tocar de la muralla: la sala de “Joc de Pilota” (1163?) potser en aquell moment església i dormitori, a més de la capella de Sant Esteve (1180). |
|
|
|||
|
|
|
|
|||
|
L’església monàstica, de grans dimensions, es va aixecar entre els anys 1166 i 1185. És un edifici de tres naus amb transsepte i una capçalera complexa si la comparem amb altres construccions cistercenques de l’època. Al voltant de presbiteri es desenvolupa un deambulatori on s’obren cinc capelles radials, que complementen els dos absis oberts als braços del creuer. Davant l’edifici es va bastir una galilea, que més endavant va quedar emmascarada per la muralla i la façana barroca afegida. |
|
|
|||
|
|
|
|
|||
|
|
|
|
|||
|
|
|
|
|||
|
|
|
|
|||
|
|
|
|
|||
|
|
|
|
|||
|
A cavall dels segles XII i XIII van començar les obres del claustre major, per l’ala sud i el templet del lavabo, les parts més antigues. En aquest sector també s’haurien aixecat la sala del calefactor, i el claustre de Sant Esteve. El magnífic refetor també seria obra d’aquella època. |
|
|
|||
|
|
|
|
|||
|
A la primera meitat del segle XIII es portaren a terme obres de gran envergadura al monestir. Fora del recinte es va aixecar la capella de Santa Caterina, possiblement utilitzada pels visitants, que llavors no podien accedir a l’església monàstica, i que més endavant serviria l’hospital de pobres. La cuina és també del segle XIII. A llevant del claustre es va aixecar la gran sala capitular, d’una esveltesa singular; amb la mateixa orientació es troben la biblioteca (abans scriptorium) i l’antic graner, d’estructura similar i ara també utilitzada com a biblioteca. A la part superior es va aixecar el llarg dormitori, amb esvelts arcs de diafragma i que actualment també serveix a la biblioteca. |
|
|
|||
|
|
|
|
|||
|
L’abadiat de Ponç de Copons (1316-1348) va comportar un increment en les tasques constructives al monestir, com ara l’atri davant la porta d’entrada al monestir; el cubar al costat de ponent del claustre major; i les sales a la planta superior, destinades a dependències abacials. Al mateix temps es va modificar el mur de migdia de l’església amb la finalitat d’obrir les capelles laterals. D’aquella època és també el cimbori. A partir del 1639 es va fortificar el conjunt monàstic, deixant un accés únic per la Porta Reial (amb les armes de la corona esculpides), aquestes construccions es van allargar en el temps, de manera que es van acabar al cap d’un segle. |
|
|
|||
|
|
|
|
|||
|
|
|
|
|||
|
Poblet va esdevenir panteó reial, a més de servir de lloc de sepultura d’altres personalitats. Alfons el Cast, fill del fundador fou el primer monarca en fer-se enterrar al monestir (tot i que a Vilabertran hi ha una làpida, possiblement amb les seves entranyes). El rei Jaume I, que veient propera la seva mort va fer-se monjo cistercenc el 1276, fou un dels benefactors del monestir i també fou enterrat aquí. Pere III el Cerimoniós va ordenar la construcció del panteó reial (quan els seus predecessors ja eren enterrats al recinte monàstic) i va cuidar-se de disposar la construcció del panteó, en el que hi van participar els grans escultors de l’època: Aloi de Montbrai i Jaume Cascalls. En aquell moment hom va prendre la decisió de disposar els sepulcres sobre uns arcs rebaixats situats entre les columnes del creuer. |
|
|
|||
|
|
|
|
|||
|
Entre els segles XIV i XV i per voluntat del rei Martí l’Humà es va bastir el palau reial, obra d’Arnau Bargués. A mitjans del segle XV en època de l’abat Bartomeu Conill (1437-1458) es va aixecar, fora del recinte murallat, la capella de Sant Jordi. Al seu costat es va aixecar poc després la Porta Daurada. |
|
|
|||
|
|
|
|
|||
|
|
|
|
|||
|
En temps de l’abat Francesc Oliver de Boteller (1583-1598) es va aixecar el palau abacial, al sud del conjunt monàstic. Al segle XVIII es van fer dues construccions que van trencar la muralla del segle XIV: la sagristia nova i les estances dels monjos jubilats, alhora que es va bastir una galeria que unia el monestir amb el palau abacial començat al segle XVI. Al segle XVI es va aixecar un altre recinte murallat, del que pràcticament només resta la porta de Prades. |
|
|
|||
|
|
|
|
|||
|
El 1835, quan la comunitat tenia setanta monjos, el monestir fou suprimit i els seus membres es van dispersar, deixant el monestir en mans dels espoliadors, el que va afectar especialment el panteó reial. Finalment es va poder aturar aquesta situació protegint-lo oficialment. El 1940 es va recuperar la funció monàstica amb l’arribada de quatre monjos d’Itàlia. Actualment el lloc s’ha convertit en un destí turístic, que per altra banda facilita el seu sosteniment. El 1991 fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. |
|
|
|||
|
|
|
|
|||
|
|
|
|
|||
|
Retaule de Santa Úrsula i les
onze-mil verges (1468) De Joan Reixac Ara al Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona |
|||||
|
|
|
|
|||
|
|||||
|
Bibliografia: - ALTISENT, Agustí. Història de Poblet. Abadia de Poblet. Poblet, 1974 - BARRAQUER, Cayetano. Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Tomo I. Imprenta F.J. Altés. Barcelona, 1906 - BARRAQUER, Cayetano. Los religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX. Francisco J. Altés. Barcelona, 1915 - BLASI Y VALLESPINOSA, F. Monasterio de Poblet. Tesoro de fe y de arte. Librería Dalmau. Barcelona, 1945 - GONZALVO I BOU, Gener. L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura III. Dels palaus a les masies. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 2003. - MANOTE, Maria Rosa; TERÉS, Maria Rosa. L’art gòtic a Catalunya. Escultura I. La configuració de l’estil. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 2007 - MASOLIVER, Alexandre. Catalunya romànica. Vol. XXI, el Tarragonès, el Baix Camp, l’Alt Camp, el Priorat, la Conca de Barberà. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1995 - MASOLIVER, Alexandre. L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura I. Catedrals, monestirs i altres edificis religiosos 1. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 2002. - MASOLIVER, Alexandre. L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura II. Catedrals, monestirs i altres edificis religiosos 2. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 2003. - MORGADES S. O, Cist, Dom. Bernardo. Guia de Poblet. Barcelona, 1946 - MORGADES S. O, Cist, Dom. Bernardo. Historia de Poblet. Barcelona, 1948 - PALOMER, Mossen Josep. La decadència de Poblet. Llib. Verdaguer. Barcelona, 1928 - SALAS RICOMÁ, Ramón. Guía histórica y artística del Monasterio de Poblet. Est. Top. F. Arís e Hijo. Tarragon, 1893 - VILARRUBIAS, Felio A. Poblet. Monjes, arte, historia. Ed. Casulleras. Barcelona, 1965 |
Enllaç: - Monestir de Poblet  |
||
|
Situació:
El monestir cistercenc de Santa Maria
de Poblet pertany al municipi de Vimbodí. |
|
||
| Baldiri B. - Abril de 2013 |
