Durant l'Imperi Antic no és possible dissociar el baix relleu de la pintura ja que comparteixen els mateixos temes amb idèntics propòsits: representar la vida quotidiana i la naturalesa perquè ambdues puguin ser recreades en l'altra vida a la Duat.

A la Mastaba de Ti (dinastia V, cap a 2450 aC) hi ha diversos baixos relleus pintats amb escenes de treballs agrícoles, entre ells l'home amb una somera i el seu burret que porta un fardell, o l'escena d'un esclau, creuant un gual, que porta sobre les seves espatlles un vedell, i com a evidència de realisme en la pintura d'animals, el vedell gira el seu cap per trucar a la mare, que marxa darrere.

La pintura de l'Imperi Mitjà

Les decoracions pictòriques, sobre papir o el cartonatge dels seus taüts, narraven, per mitjà de jeroglífics, diverses llegendes mitològiques i idees preses del ritual funerari i contenien el retrat del difunt a la zona corresponent del cap. El taüt, generalment de fusta, es feia des de la dinastia XI (segle XXI aC) en forma prismàtica i, posteriorment, antropoide per tal de posar-hi, més ajustada, la mòmia per a la qual es feia, portant en el seu exterior decoracions semblants a les d'aquesta, encara que més profuses.

La pintura de l'Imperi Nou

Els assumptes de les pintures murals decoratives de les cambres funeràries durant l'Imperi Nou consistien en relats mitològics del Llibre dels Morts i escenes de la vida quotidiana, sobretot les que més haurien de servir per manutenció, entreteniment i lleure del difunt en l'altra vida, segons la creença dels egipcis.

Amb el nom de Llibre dels Morts, o ritual funerari, es designa els rotllos de papir en què estaven escrites les fórmules religioses que els permetessin evitar els perills de la Duat i assolir la immortalitat. Des de la dinastia XX (uns dotze segles aC) es decoraven amb dibuixos o miniatures les còpies d'aquest llibre i era comú acompanyar la mòmia recitant algun fragment d'aquestes. Els assumptes d'aquestes miniatures solen ser mitològics i representacions del judici d'Osiris, figurant el mort i determinats déus egipcis.

Els referits usos egipcis i els variats detalls de la seva escultura i pintura poden estudiar-se en les magnífiques tombes de la Vall dels Reis i els grans museus d'Europa i, sobretot, al Museu Egipci del Caire, on s'exposen multitud d'objectes.

Es van trobar diverses representacions humorístiques i satíriques, de les quals destaquen les de Deir el Medina. Aquestes representacions es dibuixaven en ostraca, a excepció d'algunes en papir, com el papir eròtic de Torí. Les sàtires anaven des de temes eròtics gairebé grotescs a polítics, en els quals es desafiava al faraó. Els personatges solen ser animals, sobretot gats, ratolins i oques.

El breu període d'Amarna significar una ruptura excepcional amb els cànons de la plàstica egípcia, especialment pel que fa al tractament del retrat.

Tornar