Partly Cloudy
  • Màx: 16°
  • Mín:
14°

La família Ulises (1944)

Evidentment, a la vista de les historietes en el TBO de la família Ulises i des del seu naixement, hem de reconèixer que és més que un còmic, més que uns personatges de paper, més que un entreteniment pels infants. Els episodis d'historieta il·lustrada sobre la família Ulises són un autèntic document sobre com era la vida en temps de la llarga època del règim anterior. Les dècades dels 40 i dels 50. Allà on els membres d'una família discretament burgesa, Don Ulises, Donya Sinforosa, l'àvia Filomena, la filla major Lolín, la segona: Merceditas. El nen caganiu, Policarpito, i per a completar el conjunt, el canet blanc i menut, que nom Tresky (era precís camuflar el nom del gos, ja que amb una O hagués dit Trotsky i hauria sonat a comunista).

Tots plegats viuen el dia a dia, dins la senzillesa, encara que carregats de bons sentiments, petites ambicions, accentuat conformisme i frustracions freqüents. Don Ulises, grasset, baixet, de cara rodonenca i el cap pelat (quatre pèls sobre les orelles) és el clàssic dirigent de la família, encara que poques vegades se l'escolten o li fan cas. Agosarat en les coses petites però prudent vers les forces exteriors (policies, guardaboscos, guàrdies municipals, serenos, porters uniformats, caps d'estació. etc.), sempre amb corbata al coll, blanca camisa, jaqueta americana, capell d'ala curta... Donya Sinforosa, pèl curt, cara rodona, coll voluminós, grassa amb ganes, però que presenta una altura i un embalum més gran que el seu marit, fàcil de cansar en les feines i les excursions. Donya Filomena, la padrina, magra, menuda, amb un monyo als cabells i uns ulls molt vius entre arrugues de cara. És la saviesa popular, la que coneix els remeis casolans, la que confon els neologismes i embulla el llenguatge. Lolín sembla tenir entre divuit i vint anys, és maqueta i rossa, prima i ben tallada de cos, i és cercada per un individu que la pretén, Don Paco, que es troba prop de la cinquantena, ja ha perdut els cabells, du ulleretes sobre un nas llarg, corbatí, vestit obscur, primatxol i un bon partit des del punt de vista econòmic.

Merceditas no és encara una dona, potser té entre dotze i tretze anys, espavilada, amb opinions pròpies, a l'aguait del futur i una certa prudència a la cua d'aquesta família impossible. Policarpito, el clàssic escolar d'aquells anys, calçons curts, correcte, callat, a l'expectativa. Una careta bruna. El creador dels guions, Joaquim Buigas (1886-1963), i l'autor dels dibuixos, Marino Benejam (1890-1975), aconseguiren, al meu parer, una obra mestra del gènere. I és que la vida de la família Ulises és la nostra història, la dels que als anys 40 i 50 jugàvem a bolles al carrer.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per C.V., fa mes de 5 anys

L'amic de D. Ulises, borratxet i vividor, nomia Fernandino.

Valoració:2menosmas
Per Tebo., fa mes de 5 anys

La padrineta duia perruca postissa i a vegades li fugia del cap. També tenia un amic "gató" i D. Paco. La portera, era molt ordinària i apreciava a D. Ulises, però es barallava sempre amb la velleta. També tenien un cotxe molt gros i vermell i una "torre" al camp, molt catalana.
Eustaquio Morcillón, el caçador de feres, i en Babalí, també eren de'n Benejam. I a l'Àfrica vivia "a la catalana": amollava coets i menjava coca per a San Joan.
I jo som del 1942.

Valoració:2menosmas
Per Joan Capó, fa mes de 5 anys

Som nat l'any 60 i encara vaig ser a temps de llegir-lo.

Valoració:0menosmas
Per Tebo., fa mes de 5 anys

Marino Benejam ("Fill de la ciutadella", en àrab), record que tenia una filla monja. A vegades firmava els seus dibuixos com a Rino.
Al principi, la famillia tenia dos fills mascles, en Policarpito i un altre que no record el nom. Més endavant en varen llevar un.

Valoració:1menosmas
Per Joan de Balàfia, fa mes de 5 anys

I una altra: es vertader llinatge de sa família és Higueruelo (Figuerola)

Valoració:1menosmas
Per Joan de Balàfia, fa mes de 5 anys

Un aspecte que em crida s'atenció d'aquesta família és que tant es antropònims com es topònims són molt castellans però es personatges són molt catalans, molt mediterranis, molt nostrats. És que sa censura obligava a posar noms castellans, deman?

Una altra curiositat és que a Ciutadella hi ha precisament un carrer dedicat a sa família Ulises, així com un altre an en Melitón Pérez, ja que es dibuixant, Marino Benejam, era ciutadellenc de naixement, com denota es seu llinatge. Igualment hi ha un altre carrer dedicat an es mateix Benejam, però sa vegada que vaig ser a Ciutadella i ho vaig comprovar in situ es darrer carrer citat no tenia placa i només ho sabia pes plànol. Es tres carrers són a sa zona de sa Quintana

Amb aquesta família i en Mortadel·lo i en Filemó em vaig fer gros

Valoració:2menosmas
Per Tebo., fa mes de 5 anys

I maldament fossin una típica familia catalana, mai "digueren" un mot en català. En que fos només testimonial. La padrineta almanco, ja que no parlava massa bé el castellà.

Valoració:3menosmas
Per Toni Parreta, fa mes de 5 anys

Efectivament, aconseguiren una obra maestra, i Miquel, amb el seu article ens ha fet reviure aquells anys de diumenges dedicats a llegir el TBO. Gracies.

Valoració:3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris