Enric Soler: la Patagònia de Bruce Chatwin
«L’autèntic esperit de la Patagònia
és la hospitalitat»
és la hospitalitat»
28-1-2009
Vint-i-dos anys després que el famós i excèntric viatger britànic Bruce Chatwin explorés la Patagònia, l’agent forestal terrassenc resident a Sant Celoni i autor de nombrosos llibres de viatges, Enric Soler i Raspall, 42, (www.txuringa.com) ha seguit les seves passes i ha parlat amb els que ell va parlar.
Soler dirigeix també un cop al mes el club de lectura, especialitzat en viatges, que organitza la biblioteca dels Safareigs de la Creu Alta.
—-Has vist Històries mínimes?
—Aquella d’un home que ha de portar a mil quilòmetres un pastís d’aniversari per un nen?
—Justa! Doncs la Patagònia és això. Et trobes gent així. Un dia se’m va fer de nit a 200 kms. de qualsevol punt urbanitzat i uns grangers em van convidar a sopar i a dormir en una roulotte.
—Són hospitalaris?
—L’autèntic esperit de la Patagònia és la hospitalitat.
—El seu llibre es diu Per la ruta 40. La va fer en tren, cotxe, a peu...?
—En tot: cotxe, camió, carrilet, autoestop, autobús. Hi viu tan poca gent que fins i tot pots anar a una emissora de ràdio i demanar en directe algú que et porti a algun lloc.
—Ho va fer?
—Sí i de seguida va trucar un camioner que anava en aquella direcció i que em podia portar.
—El seu primer llibre era un treking del Cap de Creus a Finisterre i el segon la seva experiència com a guaita forestal al Montcau. Què el fa decantar-se, tot d’una, per l’altra banda del món?
—Chatwin. Bruce Chatwin i el seu llibre En la Patagònia. Ell va crear una nova literatura de viatges que ja és de culte.
—Chatwin es el protagonista de Ruta 40?
—Només és l’excusa. Els protagonistes són la Patagònia i la seva gent. Però també investigo els meus propis temes.
—Per exemple?
—Per exemple el pas per la Patagònia dels delinqüents de Dos hombres y un destino. Chatwin no en diu res perquè encara no s’havia fet la pel·lícula.
—Robert Redford i Paul Newman?
—En realitat Butch Cassidy i Sundance Kid, clar. He investigat el que he pogut sobre ells.
—Què més ha investigat?
—Unes pintures rupestres que sempre s’ha dit que eren unicornis, però resulta que són guanaques prenyades, una mena de llames.
—Com és la gent?
—Hi ha de tot. Fins i tot catalans. A Lago Posadas en vaig trobar un de Barcelona i als peus del Cerro Torre un de Cerdanyola que té un bar que es diu La Senyera.
—Té avantatges fer un viatge seguint les passes d’una altra persona?
—Sí. T’oblides del Lonely Planet i coneixes gent i llocs que no surten a les guies.
—Seguia les passes de Chatwin en pla mitòman?
—És el més divertit. Per trobar aquella creu de fusta d’una tomba d’uns bandits que ell va fotografiar, busques tres hores perquè ja ningú sap on para.
—La gent encara hi és?
—Això és difícil perquè Chatwin els canviava el nom a tots. Preguntes i un està mort, l’altre et diuen que és el pare d’un amic...
—El rebien bé?
—Alguns em tancaven la porta als nassos perquè tenen molt mal record de Chatwin. Només destacava els trets més ridículs i histriònics de la gent.
—El recorden com un aristòcrata excèntric?
—En general sí. Sempre vestit amb bermudes verdes, sense parlar ni una paraula de castellà i molt caminador. Però en la seva motxilla no faltava mai una ampolleta de Moët Chandon. Jo el comparo amb en Dalí.
—Per?
—Perquè es va construir un personatge que va aguantar fins el final. Fins i tot es va inventar la causa de la seva mort. Va morir de sida i ell deia que era d’uns fongs que havia menjat.
—No es feia estimar per la població?
—No massa, però va crear tot un personatge i d’aquí la seva grandesa.
—Els anglesos van pel món amb la supèrbia pel davant?
—Jo mai no diré una cosa així. He conegut anglesos meravellosos i catalans idiotes.
—La Patagònia enganxa?
—A mi sí. Pel vent fortíssim, per la buidor d’un paisatge indòmit i per l’escalf de la gent.
—Li agrada viatjar seguint un escriptor?
—Molt. Et fa interaccionar amb la gent d’una manera diferent. Després he fet un viatge al Mustang i el Zanskar de l’Himalaia (foto) seguint també els passos de Michel Peissel.
—Projectes?
-—Estic estudiant tibetà des de fa cinc anys.
—Com es diu gràcies?
—Et diré Bon dia que és més senzill: Tashi delek.
Doncs tashi delek
TIRAMILLES D’HIVERN
Enric Soler explicarà el seu periple per la Patagònia demà dijous, dia 29, a l’Escola Oficial d’Idiomes, EOS, (Torre de l’Aigua), a les 6 de la tarda.
Aquest acte inicia el Programa Tiramilles-09 que preveu una activitat mensual al llarg de tot l’any (excepte agost) en espais tan diferents com EOI, ESDI, UAB, Viatgeteca, Biblioteca o Safareigs.
El Tiramilles el fan Regidoria de Joventut, SIJ, Viatgeteca i l’entitat sense ànim de lucre “VIATGES i MÉS, lleure solidari” que munta tot el programa.
Aquest acte inicia el Programa Tiramilles-09 que preveu una activitat mensual al llarg de tot l’any (excepte agost) en espais tan diferents com EOI, ESDI, UAB, Viatgeteca, Biblioteca o Safareigs.
El Tiramilles el fan Regidoria de Joventut, SIJ, Viatgeteca i l’entitat sense ànim de lucre “VIATGES i MÉS, lleure solidari” que munta tot el programa.