Cultura
L'autora japonesa Hiromi Kawakami.
L'autora japonesa Hiromi Kawakami.
La fosca serenitat nipona
Xavier Aliaga 25/02/2016
L'editorial Quaderns Crema reincideix en el propòsit lloable de difondre en català l'obra de la japonesa Hiromi Kawakani (Tòquio, 1958). La nova aportació és Vides fràgils, nits fosques, llibre publicat originàriament el 2006 i que ens presenta una història d'hipnòtica escriptura i camins entrecreuats, amb una galeria de personatges atrapats en la teranyina del desig i els afectes que s'acaben i les relacions que comencen.

A la Lili ja no li agradava, en Yukio, tot i que no recordava ben bé quan se n'havia adonat". ¿Què era el que no li agradava d'ell?// Devien ser els gestos que feia inconscientment, per exemple. La manera de moure el palmell de la mà en afaitar-se o l'angle amb què aixecava el braç en menjar amb els bastonets o la cullera". D'aquesta manera, en la segona pàgina, amb el personatge de Lili reflexionant sobre els sentiments envers el seu marit, amb una serenor desconcertant per a la mirada occidental, Hiromi Kawakani ens introdueix en un relat polifònic que parla, per sobre de tot, de relacions. De sentiments. D'històries encreuades, encaixades amb la precisió d'un rellotger suís.

A partir del personatge nuclear de Lili, l'autora va cosint els fils que uneixen la resta de "vides fràgils", la del mateix marit, Yukio, i els seus sentiments contradictoris d'afirmació i negació alhora del matrimoni. O de Haruna, amiga de Lili, amant de Yukio -entre altres-, l'esperit lliure i corporitzat de la indecisió hedonista. Un aparent triangle amorós que esdevé, al capdavall, quadrat i pentàgon. Hexaedre. Formulat així, l'argument podria desprendre un cert aroma de banalitat, de joc capritxós i atzarós. En la ploma de Kawakami, els dubtes i incerteses de les seues "vides fràgils" es presenten plàcidament, com el decurs d'un rierol. Amb una senzillesa formal i una serenor impactants, si és que l'associació de termes s'hi adiu al cas. Fins i tot els (pocs) episodis veritablement agitats de la novel·la es presenten amb la placidesa d'un nadó vençut per la son.

No interpreteu aquella senzillesa com a indicador d'una escriptura plana o banal. Hi ha en la prosa d'aquesta autora nipona quelcom d'hipnòtic i poètic. Només cal visitar els títols dels capítols per adonar-se'n: "Haruna. Un jonc que el vent gronxa vora el riu", "Yukio. Gotes de pluja a les galtes" o l'immens "Lili. L'ombra d'un ocell batent les ales". Però tota serenor, tota placidesa, són efímeres per definició. A la fragilitat amb la qual els personatges -uns més que altres- afronten els avatars emocionals, corresponen les "nits fosques", un segon nivell de lectura, la de la foscor serena, que, tot just per aquella aparent contradicció, deixa en el lector una sensació d'incòmode desconcert, de pertorbació. Estat d'ànim que no acaba de reparar el bell final del llibre.

Vides fràgils, nits fosques
HIROMI KAWAKAMI
Traducció de Marina Bornas Montaña
Quaderns Crema, Barcelona, 2015
Narrativa, 162 pàgines

comments powered by Disqus
Revista
NÚMERO 1660  |  04/04/16
1660