A l’Observatori hem tractat de la crisi en moltes ocasions, directament o indirecta. A més, periòdicament donem a conèixer les dades de l’atur en el nostre sector. És lògic que sigui així, donat l’impacte que té la crisi en el mercat laboral del nostre sector. La crisi influeix en l’estabilitat laboral de molts professionals i en la baixada del nivell salarial de la mitjana dels que tenen feina.

En els darrers temps, els arxius i les biblioteques que depenen de l’Administració s’han vist sotmesos a retallades importants en els seus pressupostos, igual com la resta de serveis públics. Tant al nostre entorn més proper, com també arreu d’Europa i resta del primer món, la situació és prou galdosa.

Per exemple al Regne Unit, segons dades estadístiques del CIPFA (Chartered Institute of Public Finance and Accountancy) donades a conèixer per The bookseller el passat 8 de desembre de 2014, el nombre de persones assalariades que treballaven el 2007 a les biblioteques era de 25.796, mentre que al 2013 havien baixat fins a 20.302 (una disminució del 21,3 % en sis anys). Segons la mateixa font, la inversió pública a les biblioteques en aquell país ha disminuït un 3,3 % del 2014 respecte al 2013.

L’any 2011 al Regne Unit, moltes biblioteques públiques van haver de tancar per manca de finançament (es calcula que fou un 20 % del total). Un col·lega britànic, Ian Anstice, va obrir l’octubre de 2010 un lloc web dedicat específicament a fer el seguiment d’aquest tema, amb una informació molt completa i actualitzada: Public library news.

Fins i tot la Biblioteca de Birmingham, que va ser inaugurada no fa gaire temps, es veu ara amenaçada per fortes restriccions per motius econòmics, com bé recull una entrada recent del blog Infobibliotecas.

La situació ha estat igualment crítica als Estats Units. En l’article que esmentem a continuació, de 2011, es fa una descripció prou detallada de les afectacions de la recessió econòmica a les biblioteques nord-americanes. Després d’una revisió bibliogràfica, s’aporten les dades obtingudes de dues enquestes sobre aspectes com els salaris, la contractació de personal, etc. Inclou també exemples de bones pràctiques per fer-hi front.

Guarria, Charles I.; Wang, Zhonghong. «The economic crisis and its effect on libraries». New library World, vol. 112, issue 5/6 (2011), p. 199-214. Disponible també en línia –prèvia subscripció– en aquest enllaç.

En la línia de trobar alternatives de finançament, el treball següent ens mostra una experiència italiana. Dues biblioteques universitàries despleguen una estratègia de captació de finançament extern i aconsegueixen uns 10.000 euros anuals (que signifiquen un 4-5 % del pressupost).

Citti, Alessandra; Zuccoli, Marina. «The crisis as a challenge for growing: some experiences of fundraising in two libraries at the University of Bologna». The bottom line, vol. 26, issue 1 (2013), p. 31-38. Disponible també en línia en aquest enllaç.

En l’àmbit espanyol, han estat diversos els treballs que sintetitzen la situació actual. Un de ben complet és el que esmentem a continuació, que parteix de les darreres estadístiques oficials, referides a l’any 2012.

Hernández-Sánchez, Hilario; Arroyo-Vázquez, Natalia. «Efectos de la crisis económica en las bibliotecas españolas». El profesional de la información, vol. 23, n.º 2 (marzo-abril 2014), p. 158-164. Disponible també en línia en aquest enllaç.

El 2012, la despesa en adquisicions a les biblioteques públiques fou un 35,9 % menys del que havia estat el 2008. Pel que fa a treballadors remunerats, el 2012 se’n comptabilitzen 594 menys que el 2010 (dades sempre referides al conjunt de l’Estat), de manera que la mitjana de treballadors per punt de servei va passar dels 2,5 que era el 2008, a 1,91.

En canvi, el nombre de visites que han tingut les biblioteques públiques ha augmentat un 20,5 % entre 2008 i 2012. Tanmateix, el nombre de préstecs efectuats el 2012 ha disminuït un 6,1 % respecte del 2010, sobretot en els tipus de documents que no són llibres.

Julián Marquina, al seu blog, dedicava el passat 1 d’octubre de 2014 una entrada a analitzar les xifres que el pressupost general de l’Estat per al 2015 dedica a arxius i biblioteques. Fa una revisió de les assignacions destinades a aquestes institucions des de l’inici de la crisi: si el 2009 foren 65,7 mil milions d’euros els dedicats als arxius per part del pressupost general de l’estat, el 2015 són tan sols 25,25; és a dir, un 61,6 % de disminució en sis anys. I per a les biblioteques, el percentatge de disminució és similar: el 2009 els foren assignats 106,9 milions d’euros, mentre que per al 2015 s’han pressupostat 42,65, és a dir, un 60,1 % menys en sis anys.

A aquesta situació s’hi suma ara l’obligació que els titulars de les biblioteques tenen de compensar econòmicament els autors dels llibres que deixen en préstec, arran de la posada en pràctica a Espanya de la normativa europea que ho determina així. Recordem que sobre aquest assumpte el Col·legi va celebrar una taula rodona que es pot visualitzar en vídeo.

Als mitjans de comunicació apareixen notícies del mateix caire referides a diferents punts de l’Estat. Només a títol d’exemple, podeu veure algunes informacions sobre Aragó, Castella – la Manxa o Galícia.

Pel que fa a Catalunya, el treball que esmentem a continuació aporta dades sobre la disminució del pressupost destinat a adquisició de nous materials per a les biblioteques públiques:

Llobet, Jordi; García, Consol. «Editorials i biblioteques [en línia]: escenaris i fórmules de col•laboració a Catalunya (2012-2013)». Anuari de l’Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura, vol. 3 (2014), p. 46-57. <http://www.raco.cat/index.php/AnuariObservatori/article/view/282149/370604>. [Consulta: 26 des. 2014].

Concretament, s’esmenta quina ha estat la despesa en adquisició de fons al Sistema de Lectura Pública de Catalunya entre 2011 i 2013. L’any 2011 fou de 10.509.769 euros, el 2012,  9.382.125 euros (un 10,73 % menys) i el 2013 (amb dades provisionals), 9.303.088 euros. Aquestes quantitats inclouen les aportades per totes les administracions i per a tot tipus de document.

Malgrat l’índex d’aturats a Catalunya, cal deixar constància del ritme important d’inversió en equipaments, com hem comentat en alguna entrada recent, si bé amb retards i amb dificultats per acabar algunes instal·lacions. Així mateix, és esperançador l’anunci de diversos llocs de treball apareguts els darrers dies (com recull puntualment la Borsa de Treball del Col·legi) en l’àmbit de l’Administració pública. Concretament, diversos llocs de comandament en biblioteques públiques, i alguns altres anuncis de feina de més qualitat que les que darrerament estàvem ‒malauradament‒ acostumats a veure.