Per la importància que la Generalitat de Catalunya ha tingut tant en el desplegament normatiu i organitzatiu de la política de cooperació com pel seu considerable increment en la participació de l’AOD catalana, aquesta administració ocupa més de la meitat de l’Informe. Les altres administracions analitzades han estat l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona i el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament. La dificultat en la recollida d’informació ha retardat la publicació d’aquest estudi, que, amb l’objectiu del rigor, ha volgut basar-se en dades desglossades, partida per partida, i no només en memòries d’activitats on les dades apareixen agregades i, per tant, no permeten comprendre el detall.
El Govern Tripartit es comprometia el 2003, al Pacte del Tinell, a assolir durant la legislatura el 0,7 % dels seus recursos per a Ajuda Oficial al Desenvolupament -AOD-. Recordem que llavors hi destinava el 0,16%. El 2005, el Govern anunciava l’incompliment de l’acord i es comprometia a arribar-hi a un 0,58% el 2007. Les xifres, però, tant del 2004 (0,19%) com del 2005 (0,20%) es mantenien ben lluny d’aquest anunci. El Govern, el 2008, lluny de complir-ne els acords, impulsa i aprova al Pla anual un nou instrument financer, el dels crèdits reemborsables, per assolir el compromís del 0,7%, mesura àmpliament criticada des de molts sectors.
L’estudi, entre d’altres, constata que la solidaritat real de les administracions públiques catalanes és menor del que sembla. Tot i ser Catalunya la segona comunitat, per sota de Navarra, al 2004, que més fons destina per a cooperació en volum de recursos en termes relatius, l’AOD per càpita (el conjunt de recursos dividit pel nombre d’habitants) mostra que Catalunya és de les que menys hi inverteix (4,48 euros per persona davant els 28 euros de Navarra). El 2004, l’aportació de la ciutadania arran de la catàstrofe humanitària provocada pel Tsunami va superar en un 20% la del Govern.
Respecte a l’AOD de la Generalitat de Catalunya, l’estudi destaca la poca coherència i coordinació entre els departaments que fan cooperació. Dels recursos que manega aquesta administració, un 80% són gestionats per l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament -ACCD-, i el 20% restant va bàsicament al DURSI (Departament d’Universitat, Recerca i Societat de la Informació -ara d’Innovació, Universitats i Empresa-), al COPCA (Consorci de Promoció Comercial de Catalunya) i al Departament de Salut. Els departaments que, a part del de Salut, més relació podrien tenir amb aquells temes en què les ONG cooperen tradicionalment com ara agricultura, educació i cultura, pràcticament no hi destinen recursos.
El Govern utilitza algun instrument per incrementar virtualment el percentatge per arribar-ne al 0,7%. Comptabilitza com a AOD (un 20% del total) el cost de formació de l’alumnat procedent de països empobrits que estudia a les universitats catalanes. Aquests alumnes, però, ni pertanyen a les classes més desafavorides d’aquests països, ja que es poden cobrir les despeses d’estada i els seus estudis, i, el que és més greu encara, no reben cap ajut econòmic del Govern.
Els recursos destinats per a cooperació directa no han seguit cap tipus de política pública de col·laboració sanitària entre el Departament de Salut i els homòlegs del Sud sinó accions puntuals. La FCONGD ha denunciat en diverses ocasions la política de Sanitat basada en la captació de metges i metgesses de països empobrits. En qualsevol cas, entenem que el dèficit de gestió que pateix el nostre sistema sanitari no es pot solucionar amb la disminució de l’atenció sanitària en aquests països.
Els convenis signats directament entre el Govern de Catalunya i diversos organismes internacionals han augmentat de forma espectacular: de 125.000 € al 2004 a 6.277.767 € al 2006, i ho confirmaria la inclusió al Pla director de cooperació al desenvolupament d’un paràgraf que defensa la instrumentalització dels recursos de l’AOD per a projecció exterior de Catalunya. Per contra, el Codi ètic per a les ONGD federades desaconsella fer de la cooperació un instrument de prestigi dels estats o de les administracions públiques (Capítol 1, apartat 2). Els fons per a la projecció exterior de Catalunya no haurien de nodrir-se dels recursos per a la solidaritat.
Quant als països receptors, Amèrica Llatina rep de la Generalitat un 50,6% dels recursos (Equador 9,64%, Bolívia 6,10%, Colòmbia 4,3%). Al continent africà destina un 40,11% dels fons de cooperació (Moçambic 11,8%, El Marroc 7%, Etiòpia 2,9%).
Respecte al 0,7% de l’Ajuntament de Barcelona, en realitat cal matisar que al 2005 arribava només a un 0,28 del seu pressupost consolidat que contrasta amb el 0,86 de l’Ajuntament de Vitòria o el 0,76 del de Pamplona.
Al 2006, Catalunya és la primera comunitat autònoma en total de recursos destinats a AOD però el percentatge de l’AOD sobre el pressupost total és d’un 0,23% davant del 0,52% de les Balears. Igualment, l’AOD per càpita al 2006 és de 7,98 € mentre que a Navarra la contribució per habitant és de 27,48 € i a Castella la Manxa de 18,02 €.
Presentació de l’ Informe de l’Ajut Oficial al Desenvolupament 2003-2005
Dia: Dijous 19 de juny, a les 19 h.
Lloc: FCONGD
Tàpies, 1-3. Barcelona.