“Les cooperatives d'ensenyament sorgeixen, al País Valencià, en un context social, polític i educatiu molt concret. És a finals dels anys seixanta, en l'àmbit territorial de l'Horta de València i en ple desarrollismo franquista, quan conflueixen diverses persones amb una llarga trajectòria d'activisme en moviments cívics, amb el desig d'impulsar una nova manera de fer escola que responga al tripe objectiu de ser democràtica, activa i valenciana”. Així arranca el llibre “Les Cooperatives d'ensenyament al País Valencià i la renovació pedagògica (1968-1976)”, de Mª del Carme Agulló i Andrés Payà, fruit d'un treball becat per Caixa Popular, editat per la Universitat de València i presentat aquest dilluns en el Club Diario Levante.

Rodejats de molts dels protagonistes que van fer possible una altra manera de fer escola en uns anys poc propicis per a fer-ho, i que hui continua estant molt vigent en la nostra geografia, els autors van reconéixer que el llibre “pretén ser un homenatge i un reconeixement a totes eixes persones que van fer possible el sorgiment de les cooperatives d'ensenyament valencianes”, i que han col•laborat en el desenvolupament d'este treball d'investigació mitjançant entrevistes en què han narrat l'arranc i els primers passos d'“esta aventura pedagògica tan interessant”, segons Andrés Payà.

A més dels testimonis en primera persona, "Les Cooperatives d´Ensenyament al País Valencià…” és un treball rigorós i d'investigació que beu de fonts documentals de divers tipus i que, segons explica Mª del Carme Agulló planteja diverses lectures. “El llibre va més enllà de l'ensenyament i de les cooperatives, és una història de la resistència de la societat civil al País Valencià”, però és també, diu, "un repàs de la història de l'educació en clau valenciana".

Segons explica el llibre, “les cooperatives d'ensenyament valencianes han consolidat, mitjançant les seues pràctiques, una escola democràtica, activa, integral, laica i coeducativa, […] Precisament per la seua organització cooperativa, van intentar unes pràctiques democràtiques alternatives, conduents a la formació d'alumnes crítics, acostumats a pensar per si mateixos i a prendre decisions […]”.

El llibre fa un repàs dels inicis, les bases ideològiques i les pràctiques pedagògiques d'aquelles primeres cooperatives pioneres: Tramuntana, Mestral, La Masia, La nostra Escola Comarcal, l'Escola Gavina i Les Carolines. Enric Alcorisa, mestre de l´Escola Tramuntana-La Masia Coop.V., va agrair l'esforç de totes les famílies que van fer possible tirar endavant aquelles experiències. “Allò va ser un somni que ens vam prendre amb ganes perquè pensàvem que el País l'anàvem a canviar mitjançant l'educació dels xiquets. El temps ens ha demostrat que teníem raó i per això continuarem”.

D'altra banda, Benet Delcan, membre de l'equip de Direcció de Florida Centre de Formació i president d'Akoe Educació, va contar l'experiència de les escoles agrícoles, germen de Florida Centre de Formació, gràcies a les quals es proporcionava als jóvens una formació en règim de semiinternat per a evitar que perderen el seu arrelament a l'explotació agrícola familiar. El projecte, segons explica Delcan, “va estar caracteritzat per ser una educació personalitzada i integral, pel seu compromís democràtic i per la seua implicació i compromís social.