El suport a ERC i el PSC ha augmentat als 73 barris de Barcelona en les eleccions generals de diumenge respecte a les del 2016. En canvi, En Comú Podem i el PP han caigut també en tots. Una jornada electoral, la del 28-A, en la qual la participació ha augmentat a tota la ciutat excepte a dues de les més de mil seccions censals. El PP, que ha patit un daltabaix, ha guanyat en una d'aquestes seccions. El barri amb la participació més alta ha estat la Vila Olímpica, i el Raval i els barris de la Zona Nord és on menys veïns han acudit a les urnes. Són dades que revela l'informe de resultats de l'Oficina de Dades de l'Ajuntament.
L'informe, de gairebé 200 pàgines, és una allau de dades entre els quals hi ha curiositats, però, sobretot, informació valuosa per analitzar el comportament electoral a la ciutat. Dades que segur que els partits polítics estudiaran amb vista a les eleccions municipals del dia 26. A continuació en tenim algunes:
Pedralbes, el barri que més ha votat Vox
Vox ha obtingut 29.601 paperetes a la ciutat de Barcelona, un 3,4% del total de vots. Els percentatges de suport per districtes oscil·len entre el 2,2% de Gràcia i el 5,9% de Sarrià-Sant Gervasi. Però fins i tot sobre aquestes dades hi ha grans oscil·lacions si es baixa als barris, i als extrems figuren alguns dels més rics i més pobres de la ciutat.
Dels 73 barris, el que més ha votat el partit d'ultradreta ha estat Pedralbes, el més ric, on ha obtingut el 9,5% dels vots. El partit també ha obtingut un resultat que més que duplica la mitjana a Tres Torres (7,8%, el segon més ric) i a Torre Baró (7,9%, el quart més pobre de la ciutat). Els dos barris que menys han votat Vox han estat la Vila de Gràcia (1,7%) i el Poblenou (1,9%).
El cens electoral cau en 18.000 persones. El cens electoral de diumenge (1.117.818 persones) cau en 18.500 electors respecte a les del 2018. Si es retrocedeix fins al 2008, la caiguda acumulada és de gairebé 40.000 electors (39.539). Fonts municipals recorden que el padró també cau en les mateixes dates.
Participació (gairebé) rècord que ha baixat en dues seccions electorals. La participació dels barcelonins a les urnes (73,3%) ha estat la segona més elevada des del 1982 (81,1%), la històrica convocatòria en què el PSOE de Felipe González va arrasar i va obtenir 202 dels 350 escons del Congrés. Però malgrat l'augment generalitzat de participació, hi ha hagut dues seccions censals on ha caigut respecte a les eleccions del 2016: una està situada al barri de Sant Antoni (Eixample) i l'altra correspon a Trinitat Vella (Nou Barris).
El barri que més ha votat ha estat la Vila Olímpica. En la participació s'ha complert la regla segons la qual com més renda, més es participa; i viceversa. El rècord el té el 28-A la Vila Olímpica (el setè barri més ric de la ciutat, on ha votat el 85,8% de l'electorat), tot i que en total 23 barris han superat el 80%, la majoria per sobre de la Diagonal o a l'Eixample.
El que menys ha votat, Torre Baró. Els barris que han registrat menys participació estan situats a la Zona Nord de Nou Barris (el que menys és Torre Baró, el quart barri amb menys renda de la ciutat, amb el 60,5%, seguit de Vallbona, 61,6%), el Besòs i, al centre de la ciutat, el Raval (61,5%).
Tots els partits han guanyat vots, excepte els comuns, el PP i Junts per Catalunya. El saldo de vots indica que el PSC (91.262 paperetes), ERC (68.894), Vox (29.601) i Ciutadans (15.250) han sumat vots respecte a les generals del 2016. En canvi, el PP (62.467 vots menys), En Comú Podem (53.578) i Junts per Catalunya (8.847) n'han perdut.
El partit més votat i el segon, per barris. Ja sabíem que ERC havia guanyat a 38 dels 73; el PSC a 29; Ciutadans, a quatre, i En Comú Podem, a dos. Però ara sabem, a més, que la segona formació més votada ha estat el PSC a 31 barris (a Sant Martí, Horta-Guinardó, l'Eixample i Sants); els comuns, a 24 (franja Besòs i Nou Barris); JxCat, a deu (Zona Alta), i ERC, a vuit.
El PDeCAT perd suport a 51 barris. ERC i el PSC han guanyat vots a tots els barris de Barcelona (73). En canvi, En Comú Podem i el PP han caigut en tots. El PDeCAT ha baixat a 51 barris, s'ha mantingut a 21 (Zona Franca, Zona Nord de Nou Barris i Besòs) i ha pujat a Bon Pastor (Sant Andreu). Ciutadans s'ha quedat igual a 40, ha pujat a 33 i ha baixat a vuit.
Per seccions censals ha arrasat ERC. Barcelona té 1.068 seccions censals, la unitat de mesura més petita quan es miren resultats electorals. Del total, ERC ha guanyat a 617; el PSC, a 365; Ciutadans, a 44; En Comú Podem, a 21; Junts per Catalunya, a 20, i el PP, a una. Vist sobre el mapa de la ciutat, mana el groc d'ERC a pràcticament tota la ciutat excepte el vermell dels socialistes, que taca la perifèria de rendes baixes (Nou Barris, franja Besòs i Zona Franca). Un mapa que el 2016 era lila (dels comuns) excepte a la zona alta, blava del PP i CDC.
L'única secció censal de més de mil on guanya el PP. No és la primera vegada que al mapa de Barcelona, independentment de qui guanyi les eleccions, apareix una taca blava al districte de Sant Martí. És la secció 108 del districte 10. Amb 1.067 electors, hi han votat 845 persones i 202 ho han fet pels populars. És l'illa compresa entre els carrers de Bac de Roda, Concili de Trento, Fluvià i Andrade. Un enclavament de grans edificis a quatre vents i zones verdes. Fa unes dècades hi vivien famílies de treballadors d'empreses públiques o privades. Aquí, un dels edificis era de famílies vinculades a l'antiga Fecsa; i en un altre, de gairebé 20 plantes, hi vivien famílies d'agents de policia.
