tren d’aterratge
substantiu masculím
Transports
aeronàutica
aeron
Conjunt d’elements que permeten a un avió de dur a terme les operacions d’envol i d’aterratge.
El tren d’aterratge és constituït per unes estructures molt resistents fixades a l’estructura del buc o a la de l’ala, acabades en llur part inferior per patins, esquís, o, més generalment, rodes, molt sovint replegables en unes cavitats concebudes per a eliminar la gran resistència que suposa, durant el vol, el tren desplegat.
Col·laboració:
EAB
