Inici Pintura Omar Abud Joaquin Asensio Miquel Paton R Pomel Francesc Puig Xesc Manuel Sagnier Lluís Roca Sastre José Miguel Serrano Escultura Codina Corona Mer Javier Úbeda Modernisme Gaspar Homar Joan Busquets Cadires del Modernisme Mobles amb Vitralls Fons de Galeria
1. MATER PURISIMA. Ampliar
c. 1901. (77 x 102 cm).
Fusta de noguera, caoba, roure, llimoner, freixe i incrustacions de metall. Talla amb ornamentacions florals.
c. 1901. (77 x 102 cm).
Fusta de noguera, caoba, roure, llimoner, freixe i incrustacions de metall. Talla amb ornamentacions florals.
2. DUES DAMES AL JARDÍ. Ampliar
c. 1903. (125 x 66,4 cm).
Fusta de freixe, limoncillo, caoba, sicòmor, cirerer i citron artista.
c. 1903. (125 x 66,4 cm).
Fusta de freixe, limoncillo, caoba, sicòmor, cirerer i citron artista.
3. SANT JORDI. Ampliar
c. 1901-05. (200x160 cm)
Fusta de caoba, talla, marqueteria i aplicacions de metall.
c. 1901-05. (200x160 cm)
Fusta de caoba, talla, marqueteria i aplicacions de metall.
4. LA MARE DE DÉU DE MONTSERRAT. Ampliar
c. 1905. (86 x 124 cm).
Fusta de caoba, talla, marqueteria i aplicacions de metall.
c. 1905. (86 x 124 cm).
Fusta de caoba, talla, marqueteria i aplicacions de metall.
5. DONA AMB UNA FALÇ ESCAPÇANT UN ARBRE FLORIT.
Ampliar
c. 1906. (164 x 76 cm)
Fusta de palo rosa, banús, arrel d'om, sicòmor, arrel de tuia i caoba.
7. PARAVENT DE TRES COSSOS.Ampliar
c. 1903. (176 x 51 cm)
Fusta de roure amb talla i entapissat original amb decoracions florals.
c. 1903. (176 x 51 cm)
Fusta de roure amb talla i entapissat original amb decoracions florals.
8. CHAISE-LONGUE Ampliar
c. 1903. (67 x 168 x 60 cm)
Fusta de erable i talla amb ornamentacions florals.
c. 1903. (67 x 168 x 60 cm)
Fusta de erable i talla amb ornamentacions florals.
9. BUFET AMB PLAFÓ DECORATIU DE LA DANSA. Ampliar
c. 1903. (102 x 176 x 51 cm)
Fusta de caoba amb talla i marqueteria de caoba, xicranda, roure, banús, scòmor, boix, cirerer, freie, arrel de tuia i metallisteria aplicada.
c. 1903. (102 x 176 x 51 cm)
Fusta de caoba amb talla i marqueteria de caoba, xicranda, roure, banús, scòmor, boix, cirerer, freie, arrel de tuia i metallisteria aplicada.
10. BUFET DECORATIU AMB PLAFÓ DECORATIU DE LES DAMES AMB CIGNES.
Ampliar
c. 1904. (203,5 x 225 x 41 cm)
Moble de tres cossos amb una cresteria sinuosa de roure, plafons d'olivera i marqueteria.
11. LLIGADOR. Ampliar
c. 1900. (180 x 95,5 x 50,3 cm)
Fusta de caoba, miralls bisellats i metallisteria aplicada.
c. 1900. (180 x 95,5 x 50,3 cm)
Fusta de caoba, miralls bisellats i metallisteria aplicada.
12. PARELLA DE CADIRES. Ampliar
c. 1900. (89 x 41 x 38,5 cm)
Fusta de caoba amb talla.
13. LLIT AMB L’ÀNGEL DE LA SON. Ampliar
c. 1908. (152 x 164 cm)
Fusta de roure, caoba, talla i marqueteria amb aplicacions de metall.
c. 1908. (152 x 164 cm)
Fusta de roure, caoba, talla i marqueteria amb aplicacions de metall.
14. MOBLE DE LA MERCÈ. Ampliar
c. 1904. (152 x 101 x 22,5 cm)
Fusta de caoba amb talla, metallisteria aplicada i marqueteria de caoba, xicranda, roure, boix, freixe i palo rosa.
c. 1904. (152 x 101 x 22,5 cm)
Fusta de caoba amb talla, metallisteria aplicada i marqueteria de caoba, xicranda, roure, boix, freixe i palo rosa.
15. CADIRES AMB MARQUETERIES.
c. 1905. (95 x 43 x 43 cm)
Fusta de roure i marqueteria de caoba, palo rosa, boix, banús, cirerer, freixe, arrel de tuia, sicòmor i xicranda. Ampliar
c. 1905. (95 x 43 x 43 cm)
Fusta de roure i marqueteria de caoba, palo rosa, boix, banús, cirerer, freixe, arrel de tuia, sicòmor i xicranda. Ampliar
16. PLAFÓ DECORATIU D'UN CAPÇAL DEL LLIT. Ampliar
c. 1907 (65 x 150 cm)
Fusta de caoba, freixe, sicòmor, cirerer, banús, plàtan i palo rosa.
c. 1907 (65 x 150 cm)
Fusta de caoba, freixe, sicòmor, cirerer, banús, plàtan i palo rosa.
Homar consta com a expositor núm. 97 a la pàg 45 del Catálogo Oficial, Exposición Hispano-Francesa (del 1 de mayo al 31 de octubre de 1908). Bajo el Patronato del Gobierno Español y con el Concurso de los Exc. Ayuntamiento y Diputación de Zaragoza y provincias aragonesas, representadas en la Junta Magna del Centenario de los Sitios.
A la pàg. 42 també apareix propaganda comercial de la Casa Homar.
Al darrera del plafó hi podem veure en una etiqueta la següent informació: sección 2. 2 Grupo. Núm. 119.
Es tracta del mateix motiu decoratiu que apareix, amb una altra combinatiòria de fustes, al plafó de marqueteria de l'armari de tres cossos del saló de la Casa Lleó Morera(1904). La iconografia de la imatge ens evoca una escena medievalitzant enmig d'un jardí on apareixen dues donzelles que quasi es fonen en el paisatge dirigint-se a u jove. Escena cortès emmarcada per unes talles amb roses de bardissa.
A la pàg. 42 també apareix propaganda comercial de la Casa Homar.
Al darrera del plafó hi podem veure en una etiqueta la següent informació: sección 2. 2 Grupo. Núm. 119.
Es tracta del mateix motiu decoratiu que apareix, amb una altra combinatiòria de fustes, al plafó de marqueteria de l'armari de tres cossos del saló de la Casa Lleó Morera(1904). La iconografia de la imatge ens evoca una escena medievalitzant enmig d'un jardí on apareixen dues donzelles que quasi es fonen en el paisatge dirigint-se a u jove. Escena cortès emmarcada per unes talles amb roses de bardissa.
Observacions:
Aquesta obra va participar a l'Exposició Hispano-Francesa celebrada a Saragossa l'any 1908.
Aquesta obra va participar a l'Exposició Hispano-Francesa celebrada a Saragossa l'any 1908.
Observacions:
Maqueteria amb una representació iconogràfica inèdita, amb tres dones intèrprets (amb una lira, una mondolina i un partitura).
Destaca el virtuosisme de l'escena, pel tractament en perspectiva del dibuix del grup i també per la manera com ressalta determinades parts del retrat amb fustes en relleu (que semblen de porcellana).
Maqueteria amb una representació iconogràfica inèdita, amb tres dones intèrprets (amb una lira, una mondolina i un partitura).
Destaca el virtuosisme de l'escena, pel tractament en perspectiva del dibuix del grup i també per la manera com ressalta determinades parts del retrat amb fustes en relleu (que semblen de porcellana).
A partir dels projectes dibuixats per Josep Pey, aquests models de dames es van anar repetint en diversos plafons decoratius o bé aplicats a mobles, com en aquests espatllers de cadires o d'altres seients.
L'execució va anar a càrrec dels maqueters Sagarra.
L'execució va anar a càrrec dels maqueters Sagarra.
Observacions:
Conjunt de vuit cadires amb espatller de marqueteria.
És una mostra original i elegant de dibuixos de dames, algunes d'elles amb instruments musicals, amb una combinació perfectament harmonitzada i combinada de fustes de colors.
Conjunt de vuit cadires amb espatller de marqueteria.
És una mostra original i elegant de dibuixos de dames, algunes d'elles amb instruments musicals, amb una combinació perfectament harmonitzada i combinada de fustes de colors.
Observacions:
Es tracta d'un moble decoratiu en què destaca la imatge de la Verge de la Mercè, patrona de la ciutat de Barcelona.
Sebastià Junyent i Josep Pey van dibuixar el calc per a les marqueteries on apareix aquest motiu iconogràfic, tant per als tallers Homar com per a la Casa Busquests.
L'execució va anar a càrrec dels marqueters Sagarra.
Es tracta d'un moble decoratiu en què destaca la imatge de la Verge de la Mercè, patrona de la ciutat de Barcelona.
Sebastià Junyent i Josep Pey van dibuixar el calc per a les marqueteries on apareix aquest motiu iconogràfic, tant per als tallers Homar com per a la Casa Busquests.
L'execució va anar a càrrec dels marqueters Sagarra.
En aquest cas les ales ocupen tot l'espai, amb una composició d'una gran bellesa policroma, amb una combinació àmplia de fustes de colors.
Aquest model i d'altres de similars es van anar reproduint a revistes de l'època.
Aquest model i d'altres de similars es van anar reproduint a revistes de l'època.
Observacions:
Es tracta d’un dels temes iconogràfics que Homar va tractar per a capçals de llit (tant de matrimoni com individuals).
L’àngel de la guarda o de la son, que acompanya els somnis de les persones, un tema del tot simbolista. El veiem en marquetería o bé en tapissos pintats, dibuixats per Josep Pey i executat als tallers Homar, en col·laboració amb els germans Sagarra per a la marquetería.
Es tracta d’un dels temes iconogràfics que Homar va tractar per a capçals de llit (tant de matrimoni com individuals).
L’àngel de la guarda o de la son, que acompanya els somnis de les persones, un tema del tot simbolista. El veiem en marquetería o bé en tapissos pintats, dibuixats per Josep Pey i executat als tallers Homar, en col·laboració amb els germans Sagarra per a la marquetería.
Observacions:
Es tracta d'un model de menjador que té un plafó central amb un tema recurrent com és el de la dansa, inpirat en una pintura del txec sergius Hruby.
Apareix reproduït a la revista Ilucstració Catalana el 12 de juliol de 1903, a la pàgina 92.
Es tracta d'un model de menjador que té un plafó central amb un tema recurrent com és el de la dansa, inpirat en una pintura del txec sergius Hruby.
Apareix reproduït a la revista Ilucstració Catalana el 12 de juliol de 1903, a la pàgina 92.
Observacions:
Moble de dormitori, entapissat d'otomà de seda amb deocraci o de peònies a base de brodats aplicats i pintats.
Aquest model apareix al dormitori de la Casa Ramon Oller, a la Gran Via de les Corts Catalanes, 658, decorada per Gaspar Homar. Reproduccions fotogràfiques conservades a l'Arxiu Mas.
Moble de dormitori, entapissat d'otomà de seda amb deocraci o de peònies a base de brodats aplicats i pintats.
Aquest model apareix al dormitori de la Casa Ramon Oller, a la Gran Via de les Corts Catalanes, 658, decorada per Gaspar Homar. Reproduccions fotogràfiques conservades a l'Arxiu Mas.
Observacions:
Moble de dormitori, entapissat d'otomà de seda amb decoració de peònies a base de brodats aplicats i pintats.
Aquest model apareix al dormitori de la Casa Ramon Oller, a la Gran Via de les Corts Catalanes, 658, decorada per Gaspar Homar. Reproduccions fotogràfiques conservades a l'Arxiu Mas.
Moble de dormitori, entapissat d'otomà de seda amb decoració de peònies a base de brodats aplicats i pintats.
Aquest model apareix al dormitori de la Casa Ramon Oller, a la Gran Via de les Corts Catalanes, 658, decorada per Gaspar Homar. Reproduccions fotogràfiques conservades a l'Arxiu Mas.
El format horitzontal amb la talla desl escuts de Catalunya i de Sant Jordi, amb la silueta de les muntanyes, altres vegades esdevé vertical i amb la imatge única de la patrona de Catalunya.
Observacions:
El patró de Catalunya és un dels símbols que apareix més representat a l'època del Modernisme. Plafó decoratiu fet amb fustes de diferents colors que podia formar part de diversos mobles (com a capçalera de llits, plafons d'arquetes, etc.) La revista Ilustració Catalana reprodueix el 23 d'abril de 1905, a la pàgina 265, aquest disseny dels Tallers de G. Homar.
El patró de Catalunya és un dels símbols que apareix més representat a l'època del Modernisme. Plafó decoratiu fet amb fustes de diferents colors que podia formar part de diversos mobles (com a capçalera de llits, plafons d'arquetes, etc.) La revista Ilustració Catalana reprodueix el 23 d'abril de 1905, a la pàgina 265, aquest disseny dels Tallers de G. Homar.
Observacions:
Plafons decoratius els trobem com a ornaments d'un armari, realitzats en diferents colors i relleus. Reproduïts en una article de J.Pujol i Brull intitulat "Marqueteria. Plafons decoratius" a la revista Ilustració catalana el 21 de juny de 1903, a la pàgina 44.
Plafons decoratius els trobem com a ornaments d'un armari, realitzats en diferents colors i relleus. Reproduïts en una article de J.Pujol i Brull intitulat "Marqueteria. Plafons decoratius" a la revista Ilustració catalana el 21 de juny de 1903, a la pàgina 44.
Observacions:
Plafó de marqueteria executat als taller Homar a partir d'un dibuix i composició de Sebastià Junyent. Repoduït a la secció "Artes Decorativas é Industriales", a la portada de la revista Arquitectura y Construcción, octubre del 1901.
Plafó de marqueteria executat als taller Homar a partir d'un dibuix i composició de Sebastià Junyent. Repoduït a la secció "Artes Decorativas é Industriales", a la portada de la revista Arquitectura y Construcción, octubre del 1901.
Observacions:
La imatge simbòlica de la Verge de Montserrat va ser tractada per Homar a partir del sdibuixos de Josep Pey en diverses versions. En aquest cas acompanyen a la Verge dos àngels, i de les característiques del vestit sobresurt l'escut cardenalici, ressaltant també les aplicacions de bronze que li confereixen riquesa.
La imatge simbòlica de la Verge de Montserrat va ser tractada per Homar a partir del sdibuixos de Josep Pey en diverses versions. En aquest cas acompanyen a la Verge dos àngels, i de les característiques del vestit sobresurt l'escut cardenalici, ressaltant també les aplicacions de bronze que li confereixen riquesa.
17. PLAFÓ DECORATIU. Ampliar
c. 1908. (165,5 x 120 x 48 cm)
Fusta de caboa i talla amb ornamentacions florals. Marqueteria de caoba, sicòmor, freixe i incrustacions de metall.
c. 1908. (165,5 x 120 x 48 cm)
Fusta de caboa i talla amb ornamentacions florals. Marqueteria de caoba, sicòmor, freixe i incrustacions de metall.
