El darrer número de l’Afons Vallès publicava una entrevista a dues pàgines d’en Francisco Ortiz. El Tinent d’Alcalde d’Organització i Desenvolupament Econòmic de Cerdanyola del Vallès va tenir l’oportunitat d’explicar quina és segons el seu punt de vista la situació actual de les finances municipals. Abstenint-se de negar que ens trobem davant d’un panorama difícil, complia amb el paper que li assigna el moment polític, que fonamentalment passa per explicar les oportunitats que tenim i en definitiva, per argumentar que no estem tan malament si ens comparem amb els altres.
Es possible que entre altres problemàtiques més cridaneres, que n’hi ha unes poques com per exemple la gestió dels abocadors de la Plana del Castell, les finances locals no siguin el camp més apassionant de l’actualitat de la ciutat, però el cert és que en elles es troben continguts molts dels elements que són determinants de cara a la configuració d’un futur solvent per la ciutat. Es tracta de la capacitat que tenim per oferir serveis als ciutadans i de la que tindrem en un futur, no és pas poca cosa.
Citant dades aportades per Francisco Ortiz a l’entrevista, al 2010, l’índex d’endeutament per capita es situava sobre els 459,17€, una dada que seria moderada en comparació amb registres com el de l’Ajuntament d’Aguilar de Segarra, municipi que en el seu moment va ostentar el dubtós honor d’encapçalar la taula de municipis més endeutats en números relatius, que al tancament de l’esmentat període, l’any 2010, hauria pogut repartir el seu deute a raó de 9.236,95€ per ciutadà.
L’anterior comparació pot resultar absurda en tant que la diferència en quant a població és absolutament desequilibrada. Ara bé, sí podem comparar-nos amb Cornellà de Llobregat, no gaire més gran que la nostra ciutat i en canvi, endeutada pel 2010 a raó de 115,50€ per habitant, aproximadament una quarta part de la càrrega que es suporta a Cerdanyola del Vallès.
Per que cada casa és un món, el cert és que al darrere de tota situació hi podem trobar moltes explicacions. Segurament no tots els raonaments que existeixen al darrere d’unes finances locals raonablement sanejades ens agradaran. Alguns municipis estaran poc endeutats per que han abdicat de la labor de promoure uns serveis públics de qualitat, altres municipis molt endeutats hauran suplert serveis bàsics a partir de les arques municipals i davant la inoperància de les administracions municipals, altres hauran practicat una gestió econòmica opaca i altres, com és el cas dels companys de Cornellà de Llobregat, pràcticament han esgotat el seu terme municipal a partir d’operacions immobiliàries com la que envolta la construcció de l’estadi del RCD Espanyol.
La visió d’en Francisco Ortiz de les problemàtiques futures tampoc es desmarca de la correcció política. Ara bé, comença a utilitzar un nou registre quan es refereix al futur del Centre Direccional i aquest és un avenç que cal constatar per que renuncia a un exercici al qual porten anys abonant-se molts polítics de la ciutat, a dir-nos que aquesta gran operació serà la clau per unes finances sanejades i per un futur de ciutat resplendent. No és així i amb una mica de mala sort, els compromisos de la ciutat amb el sanejament dels abocaments incontrolats sumat als possibles deutes del consorci que compartim a mitges amb l’INCASOL, podria derivar en multiplicar per dos l’endeutament municipal, amb la conseqüent pèrdua d’autonomia municipal i de prestació de serveis que això significaria. És possible que al 2016 aquesta qüestió faci córrer rius de tinta i potser, també de llàgrimes.
És necessari treballar amb l’objectiu de sanejar les finances locals a mig termini i no podem perdre més temps amb la dansa de la pluja. Els anys daurats de la totxana ja han passat. La bogeria de la promoció immobiliària s’ha acabat i millor que així sigui, per que el forat econòmic de les finances municipals n’és l’hereu. Ara el que cal és anar pensant en reduir la despesa estructural sense afectar als serveis i això passa, al contrari del que molts creien, per recuperar la gestió directa d’alguns serveis i realitzar inversions amb retorn econòmic, ja sigui en forma de liquiditat o de reducció de despesa.
