Instrument de fusta de ginjoler i embocadura de doble canya, d'uns 85 centímetres de llarg. Consta de tres peces, les dues primeres de fusta i una campana metàl·lica.

El 1849, Andreu Toron, un constructor d'instruments resident a Perpinyà, va presentar un instrument de 13 claus, prototip de la tenora actual, per un encàrrec fet per Pep Ventura, gran intèrpret d'aquest instrument.

La Tenora és l'instrument més representatiu de la cobla. El seu magnífic so, comparable a la veu humana, i juntament amb el gran ventall d'intensitats, el fa un instrument altament expressiu i solista per excel·lència. Sardanes com 'Sant Martí del Canigó' de Pau Casals, 'El cavaller enamorat' de Joan Manén, o 'Remembrança' de Joaquim Serra, han portat al zenit les seves qualitats expressives.

La tonalitat de la tenora és en SI BEMOLL i sona una segona major més baixa que la nota escrita.